La irrupció de la intel·ligència artificial en l’ecosistema informatiu ja no és una hipòtesi de futur, sinó una realitat mesurable. Així ho posa de manifest l’anàlisi presentada per GfK DAM al Parlament Europeu, en una sessió celebrada a Brussel·les a petició d’eurodiputats i amb l’impuls d’organitzacions com News Media Europe i l’AMI. Aquest estudi, basat en dades d’audiència digital a Espanya, ofereix una radiografia sobre com la IA transforma el consum d’informació i, de retruc, l’ecosistema mediàtic.

Creixement accelerat de l’ús de la IA i canvi de paradigma

Una de les conclusions més sòlides és la rapidesa d’adopció de la IA: l’ús d’eines d’intel·ligència artificial va créixer prop d’un 28 % el 2025 respecte de l’any anterior, convertint-se en l’activitat digital de més ràpid creixement. Aquest ritme supera històricament el que van experimentar internet, les xarxes socials o els smartphones en la seva expansió.

El més rellevant, però, és l’impacte sobre l’accés a la informació: només un 0,34 % de les consultes a través d’IA acaben generant una visita a un mitjà de comunicació, una xifra que revela la desintermediació de la informació. La IA no només competeix amb els mitjans per l’atenció de l’usuari, sinó que els substitueix com a punt d’entrada a contingut informatiu.

Conseqüències econòmiques per als mitjans tradicionals

El canvi en el comportament dels usuaris té efectes directes sobre el model de negoci dels mitjans de comunicació. Els continguts “evergreen” (aquells que responen a preguntes habituals i mantenen vigència amb el temps) són especialment vulnerables, perquè la IA els pot condensar i substituir, minvant el trànsit orgànic que aquests continguts aporten a les edicions digitals de mitjans. Això debilita la capacitat de generar ingressos per publicitat i converteix en més difícil la rendibilització de la informació local o generalista.

Impacte específic sobre la premsa local i comarcal

Per als mitjans de proximitat, l’impacte econòmic i informatiu d’aquest fenomen tendeix a ser proporcionalment més intens que per als grans mitjans nacionals i estatals. La premsa local —que ha apostat tradicionalment per continguts d’utilitat i servei— viu de la seva proximitat, de la seva relació amb les comunitats i del trànsit orgànic que, en molts casos, procedeix de cerques de temes molt locals. La pèrdua d’intermediació d’aquests fluxos informatius per part de l’IA suposa un cop rellevant a la seva visibilitat i sostenibilitat.

No obstant això, aquesta mateixa dinàmica obre una oportunitat: la informació hiperlocal —relacionada amb fets, contextos i narracions molt específics d’un territori— és intrínsecament més difícil de substituir per respostes generades automàticament, perquè requereix coneixement de proximitat, connexió comunitària i relat contextualitzat que la IA no pot replicar completament.

Polítiques públiques de suport: el cas de França i comparatives

En aquest context de transformació, les polítiques públiques de suport als mitjans de proximitat prenen una importància estratègica. A França, per exemple, les ajudes a la premsa i als mitjans locals tenen una llarga tradició i són relativament substancials. L’Estat francès canalitza centenars de milions d’euros anuals en ajuts directes i indirectes al sector de la premsa, amb objectius de defensa del pluralisme, suport a la distribució i modernització dels mitjans.

A més d’aquestes ajudes, l’estat francès gasta centenars de milions en publicitat institucional i en mecanismes fiscals favorables (com taxes postals reduïdes o un IVA més baix per a la premsa), que contribueixen indirectament a la viabilitat del sector.

La comparació amb l’espai europeu més ampli mostra que aquest tipus de suport és comú a diversos estats, però no uniformement present a tots els estats membres de la Unió Europea. La Comissió Europea també ha impulsat finançament específic per al periodisme i l’alfabetització mediàtica, destinant milions d’euros a projectes transfronterers i innovadors que promouen models sostenibles en un moment de gran canvi per als mitjans de proximitat.

Què poden aprendre Catalunya i l’Estat espanyol?

A Catalunya i a Espanya hi ha hagut passos recents cap a suports públics als mitjans de comunicació. El Govern espanyol ha aprovat paquets d’ajudes (per exemple, de més de 120 M € per enfortir i digitalitzar els mitjans, amb línies específiques dirigides a la consolidació digital i a equips tecnològics dels mitjans locals). Aquestes iniciatives s’inscriuen en una línia similar a les bones pràctiques europees, però encara tenen una escala menor respecte a experiències com la francesa.

Un punt d’inflexió per al periodisme de proximitat

L’estudi presentat al Parlament Europeu per GfK DAM no només reflecteix la situació actual del consum informatiu davant la IA, sinó que posa de manifest una transformació estructural en la manera com accedim a la informació. La desintermediació dels mitjans tradicionals planteja reptes econòmics i democràtics, i obliga a repensar els models de negoci, les aliances tecnològiques, els suports públics i la regulació.

Per a la premsa local i comarcal, això representa un doble repte: fer front a l’impacte de la tecnologia disruptiva i, alhora, reforçar la seva identitat com a font insubstituïble de context, proximitat i servei comunitari.

El debat europeu ja està plantejat. La sostenibilitat del periodisme de proximitat dependrà, en gran mesura, de la capacitat d’adaptació dels mitjans, de l’adequació de les polítiques públiques i de la consolidació de models que combinin contingut de qualitat, participació ciutadana i col·laboracions transversals que preservin el pluralisme informatiu.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: programaticaly)