L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) va presentar aquesta setmana l’Informe Anual de la Professió Periodística 2025.  Segons informa el web de l’APM, Rocío Hernández, directora de l’Informe, va aportar les principals dades i conclusions de l’Informe, que en la seva edició del 2025 inclou un apartat especial dedicat a la crisi de confiança dels ciutadans als mitjans de comunicació i als periodistes, amb dades estadístiques i un diagnòstic de les causes i receptes per combatre-la. Els ciutadans han qualificat amb un 5,4 sobre 10 la confiança en la informació dels mitjans, davant del 5,7 dels dos anys anteriors. Aquest descens es deu principalment a la pèrdua de credibilitat (44%) i a la identificació excessiva dels mitjans i els periodistes amb determinades ideologies o partits polítics (43%).

Per als joves que van respondre a una enquesta adreçada exclusivament a ells –la qual ha incorporat aquest any l’Informe de l’APM per conèixer el seu interès per la informació i pels mitjans, així com els seus hàbits de consum de notícies–, un col·laborador no periodista d’un mitjà (29%) i una font directa a les xarxes socials (28%) generen més confiança que els periodistes (23%). El principal motiu que els genera desconfiança és la pèrdua de credibilitat en allò publicat als mitjans (40%), seguit per la falta de rigor i de qualitat informativa (27%).

Per part seva, el 82% dels mateixos periodistes considera que la població té una opinió negativa sobre la seva tasca. Estimen que la mala imatge del periodisme es deu al groguenc, el sensacionalisme, fer un espectacle de la professió (46%); la manca de rigor i de qualitat de la informació (43%), i els interessos econòmics o polítics dels grups editorials (41%). Els periodistes també se suspenen quant a independència, amb un 4,8% , mateixa autoqualificació que l’exercici anterior.

Pel que coincideixen professionals de la informació i la població en general és en la fórmula per recuperar la confiança perduda: apel·len sobretot al rigor, a l’objectivitat i al periodisme de qualitat (81% i 65%, respectivament); a obviar la identificació excessiva amb ideologies o partits (57% i 44%), i a no replicar la polarització política als mitjans (50% i 32%).

Precarietat: principal problema de la professió

Un any més, els periodistes refermen la precarietat laboral com el problema més gran en la professió (12%), seguida de prop el 2025, i amb idèntics percentatges, per la pèrdua de credibilitat en el treball periodístic i, precisament, la desconfiança que això genera (11%) i per la mala retribució del treball periodístic.

Els enquestats estimen que la principal solució (66%) per a la seva situació precària és la pujada salarial i la compensació de la pèrdua de poder adquisitiu en els darrers anys.

La precarització també es reflecteix a la durada de la jornada laboral: el 56% dels periodistes i el 47% dels comunicadors treballen més de 40 hores setmanals, màxim legal establert per l’Estatut dels Treballadors. I el 19 i el 15%, respectivament, més de 45 hores.

Així mateix, el 68% dels professionals creuen que la precarietat incideix en la qualitat informativa del metjà. Una altra dada negativa que accentua aquesta precarietat és el creixement del nombre de falsos autònoms que van respondre a l’enquesta, del 10% el 2024 al 14% el 2025, en el cas dels periodistes, i del 8% al 10%, al dels comunicadors.

Baixos nivells salarials.- Entre els professionals contractats, el 45% dels periodistes i el 37% dels comunicadors guanyen entre 1.000 i 2.000 euros nets mensuals. Els percentatges s’intercanvien en el tram salarial següent: el 37% dels periodistes i el 45% dels comunicadors perceben entre 2.000 i 3.000 euros al mes.

Entre els freelances, el grup més nombrós, el 44% dels periodistes i el 39% dels professionals que treballen en comunicació cobra entre 1.000 i 2.000 euros. Per part seva, el 21% i el 27%, respectivament, percep entre 2.000 i 3.000 euros nets mensuals.

Mostra inequívoca de la dimensió de la precarietat al sector periodístic espanyol és que més de la meitat dels periodistes freelances (53%) cobra menys de 100 euros nets per una peça periodística. En el cas dels autònoms que treballen en comunicació, el percentatge més alt, el 24%, cobra més de 400 euros per col·laboració. I el 19% percep menys de 100 euros.

Xifres de desocupació.- Continua baixant la desocupació a la professió, encara que mínimament el 2025, en poc més de 70 persones (1,2%), mantenint-se la línia positiva del 2024, quan es va reduir en gairebé un 5%. Entre setembre del 2024 i del 2025, 6.044 aturats van sol·licitar feina com a periodistes en primera opció. En aquestes xifres no s’inclouen els periodistes graduats recents, ja que per ser considerat aturat cal haver estat donat d’alta a la Seguretat Social, per la qual cosa el balanç real pot ser superior.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: XarxaNet)