Segons l’Informe Anual de la Professió Periodística 2025, que publica l’APM, els ciutadans qualifiquen amb un 5,4 la confiança en la informació dels mitjans, la nota més baixa des del 2022; i per als joves, un col·laborador no periodista d’un mitjà (29%) i una font directa a les xarxes socials (28%) generen més credibilitat i confiança que un periodista (23%). El 82% dels mateixos periodistes consideren que la població té una opinió negativa sobre la seva tasca.

Un any més, els periodistes refermen la precarietat laboral com el problema més gran en la professió (12 %), seguida de prop el 2025, i amb idèntics percentatges, per la pèrdua de credibilitat en el treball periodístic i, precisament, la desconfiança que això genera (11 %) i per la mala retribució del treball1.

D’aquesta manera, els enquestats estimen que la principal solució (66 %) per a la seva situació precària és la pujada salarial i la compensació de la pèrdua de poder adquisitiu els darrers anys. Però la precarització també es reflecteix a la durada de la jornada laboral, de manera que el 56% dels periodistes i el 47% dels comunicadors treballen més de 40 hores setmanals, màxim legal establert per l’ Estatut dels Treballadors.

Així mateix, el 68% dels professionals creuen que la precarietat incideix en la qualitat informativa del seu medi, destacant com a dada negativa que accentua aquesta precarietat el creixement del nombre de falsos autònoms que van respondre a l’enquesta, i que van passar del 10% el 2024 al 14% el 2025, en el cas dels 0% comunicadors.

Entre els professionals contractats, el 45% dels periodistes i el 37% dels comunicadors guanyen entre 1.000 i 2.000 euros nets mensuals, uns percentatges que s’intercanvien al tram salarial del 37% dels periodistes i el 45% dels comunicadors, que perceben entre 2.000 i 3.000.

Entre els freelances, el grup més nombrós, el 44% dels periodistes i el 39% dels professionals que treballen en comunicació, cobra entre 1.000 i 2.000 euros. Per part seva, el 21% i el 27%, respectivament, percep entre 2.000 i 3.000 euros nets mensuals. Una altra mostra inequívoca de la dimensió de la precarietat en el sector periodístic espanyol és que més de la meitat dels periodistes freelances (53%) cobra menys de 100 euros nets per una peça periodística, i en el cas dels autònoms que treballen en comunicació, el percentatge més alt, el 24%, cobra més de 400 euros per 0,00 euros.

Entre setembre del 2024 i del 2025, 6.044 aturats van sol·licitar feina com a periodistes en primera opció, unes xifres en què no s’inclouen els periodistes recent graduats, ja que per ser considerat aturat cal haver estat donat d’alta a la Seguretat Social, per la qual cosa el balanç real pot ser superior.

El problema de la salut mental

D’altra banda, la majoria dels consultats, tant periodistes contractats (79 %) com autònoms (72%) i comunicadors amb el 71% i el 60%, respectivament, asseguren que el problema de salut mental en la professió és greu, sent la mala retribució del treball la principal causa que incideix negativament en la salut mental del col·lectiu, seguit per les llargues jornades de treball exercit i del tracte o pressió rebut per part dels superiors o clients, segons els comunicadors.

A més, l’informe revela que el sostre de vidre segueix sense trencar-se al periodisme espanyol, mantenint-se una escassa incorporació de dones als càrrecs directius. D’aquesta manera, dels 100 mitjans amb més audiència, només 19 estan dirigits per dones, dos menys que el 2024.

Creix la crisi de confiança ciutadana en la informació

L’Informe Anual de la Professió  Periodística 2025,  inclou un apartat especial dedicat a la crisi de confiança dels ciutadans als mitjans de comunicació i als periodistes, amb dades estadístiques i un diagnòstic de les causes i receptes per combatre-la. Els ciutadans han qualificat amb un 5,4 sobre 10 la confiança en la informació dels mitjans, davant del 5,7 dels dos anys anteriors. Aquest descens es deu principalment a la pèrdua de credibilitat (44%) i a la identificació excessiva dels mitjans i els periodistes amb determinades ideologies o partits polítics (43%).

Per als joves que van respondre a una enquesta adreçada exclusivament a ells –la qual ha incorporat aquest any l’Informe de l’APM per conèixer el seu interès per la informació i pels mitjans, així com els seus hàbits de consum de notícies–, un col·laborador no periodista d’un mitjà (29%) i una font directa a les xarxes socials (28%) generen més confiança que els periodistes (23%). El principal motiu que els genera desconfiança és la pèrdua de credibilitat en allò publicat als mitjans (40%), seguit per la falta de rigor i de qualitat informativa (27%).

Per part seva, el 82% dels mateixos periodistes considera que la població té una opinió negativa sobre la seva tasca. Estimen que la mala imatge del periodisme es deu al groguenc, el sensacionalisme, fer un espectacle de la professió (46%); la manca de rigor i de qualitat de la informació (43%), i els interessos econòmics o polítics dels grups editorials (41%). Els periodistes també se suspenen quant a independència, amb un 4,8%, la mateixa autoqualificació que l’exercici anterior.

Pel que coincideixen professionals de la informació i la població en general és en la fórmula per recuperar la confiança perduda: apel·len sobretot al rigor, a l’objectivitat i al periodisme de qualitat (81% i 65%, respectivament); a obviar la identificació excessiva amb ideologies o partits (57% i 44%), i a no replicar la polarització política als mitjans (50% i 32%).- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: APM)