Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i consultor

El periodisme viu un nou moment de sacsejada. Després de la irrupció d’internet i l’explosió dels formats multimèdia, s’obre pas a una etapa marcada pels anomenats formats líquids: continguts que deixen enrere l’article com a unitat central per fragmentar-se, circular i recompondre’s a mida de cada plataforma i de cada lector. L’element clau és la intel·ligència artificial, que actua com a motor d’adaptació i de redistribució. El contingut ja no és un bloc compacte, sinó un conjunt de peces modulars –maons narratius– que es poden combinar en múltiples canals i contextos. Aquesta és la tesi que François Defossez, cap de mitjans de comunicació de Cosa, exposa en el seu text L’auge dels formats líquids, basant-se en experiències reals recollides a la Nordic AI in Media Summit 2025 i en altres iniciatives punteres.

A la trobada nòrdica d’abans de l’estiu, el CEO del diari noruec VG, Gard Steiro, va ser taxatiu: “L’article morirà, però la narració sobreviurà”. VG ja treballa en la creació d’unitats narratives modulars, capaces de circular en entorns de cerca generativa i d’alimentar els agents d’IA.

A Suècia, la televisió pública SVT i el laboratori KBLab converteixen hores d’arxius audiovisuals en text reutilitzable que pot aparèixer com a subtítol en directe o compartir-se en plataformes obertes com Hugging Face, segons va destacar el pòdcast Les dures veritats sobre la IA que tots els líders de la redacció no poden ignorar.

I a Noruega, el diari iTromsø ha desenvolupat l’eina DJINN, que segmenta i resumeix milers de documents municipals perquè altres redaccions puguin aprofitar aquests microsenyals informatius. La lògica és clara: les redaccions adopten canonades d’IA que atomitzen la informació i la fan circular molt més enllà de la pàgina de l’article.

Aquesta tendència també pren forma als Estats Units amb Particle News, una start-up que ofereix una experiència de lectura “líquida” i promet “entendre més, més ràpid”. La seva IA descodifica els biaixos partidistes d’un conjunt d’articles sobre un mateix tema o bé en genera resums en llenguatge simplificat. El lector pot navegar entre diferents nivells de profunditat i formats, segons el temps i l’interès de què disposi.

A França, Le Monde ha signat un acord amb Perplexity –tal com recollia Twipe Mobile– per integrar el seu contingut en el motor de cerca i experimentar amb respostes a mida. A canvi, el diari accedeix a tecnologies que li permeten crear nous productes d’informació personalitzats. Mitjans internacionals com The Independent, Los Angeles Times o Der Spiegel ja s’han sumat al Programa d’Editors de Perplexity, segons informava Forbes.

La personalització de les notícies, gràcies a aquestes eines d’IA, condueix els periodistes cap a un nou rol: el d’“enginyers de consulta”. Ja no es tracta de produir més, sinó de produir millor i, més rellevant, dissenyant camins individualitzats per a cada lector. Els continguts es tallen i s’adapten a les API, es resumeixen i es contextualitzen segons les necessitats. Un lector amb pressa pot obtenir un flaix de tres minuts, mentre que un entusiasta tindrà accés a un dossier en profunditat, enriquit amb elements multimèdia. És un periodisme a mida, que requereix sobrietat editorial i una nova mentalitat professional.

Aquest procés, però, obre reptes de gran abast. La liqüefacció i la personalització poden accentuar les divisions informatives, ja que cada usuari rep només allò que demana o que l’algoritme preveu que li agradarà. També s’hi afegeix un risc evident de dilució de la responsabilitat editorial: un article té autor, però una peça de contingut aprovat i redistribuït pot ser més difícil de rastrejar. Els estàndards d’autenticació i traçabilitat esdevenen, per tant, essencials si es vol preservar la credibilitat i el valor social de la informació.

La mirada catalana no és aliena a aquest debat. A Catalunya, els mitjans de proximitat –premsa comarcal, diaris locals i digitals de barri– ja fa temps que experimenten amb formats híbrids per arribar a audiències fragmentades. Segons l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), la major part d’aquests mitjans treballa amb redaccions petites i recursos limitats, però la seva força rau en la connexió amb la comunitat. La irrupció dels formats líquids podria ser una oportunitat per amplificar aquesta proximitat: un mateix reportatge sobre el ple municipal pot convertir-se en un breu per a WhatsApp, en un vídeo curt per a TikTok, en una peça de veu per a altaveus intel·ligents i en una base de dades consultable per veïns i entitats. En lloc de competir per volum, els mitjans locals podrien oferir context i servei, aprofitant les eines d’IA per segmentar i adaptar la informació sense perdre el rigor que els caracteritza.

Algunes experiències incipients ja apunten en aquesta direcció. Plataformes com l’ACN o La Xarxa experimenten amb continguts modulars que permeten als petits mitjans reutilitzar i personalitzar peces segons el seu públic. I diversos diaris locals i comarcals han començat a treballar amb resums automatitzats per a butlletins de correu o aplicacions mòbils. L’objectiu no és substituir el periodista, sinó alliberar temps perquè pugui dedicar-se a la verificació i a la narració de fons, precisament allò que més valoren els lectors locals.

L’era dels formats líquids no significa la fi del periodisme, sinó una reconfiguració profunda de la seva matèria primera. El text, l’àudio, el vídeo i el gràfic es fonen en un magma d’informació que pot adoptar formes diverses segons qui el consumeixi i en quin moment. L’article, com a peça tancada, potser perdrà centralitat, però la narració –la necessitat humana d’explicar i entendre el món– continuarà viva. Per als mitjans catalans, especialment els de proximitat, el repte és doble: aprofitar les eines que permeten aquesta nova circulació de la informació i, alhora, mantenir els valors de rigor, traçabilitat i servei públic que donen sentit al periodisme.

Aquest article fou publicat en primera instancia a Comunicació 21 el dia 22 d’octubre del 2025 – Il·lustració: UNIR