El passat 12 de novembre de 2025, la Comissió Europea ha formalitzat una proposta ambiciosa sota el nom d’Escut Europeu per a la Democràcia (European Democracy Shield), amb la finalitat de blindar les democràcies de la Unió Europea davant amenaces com la desinformació, els atacs híbrids i la interferència estrangera.

L’escut es basa en tres pilars principals:

1. Salvaguardar la integritat de l’espai d’informació: això significa reforçar la capacitat de detectar, analitzar i reaccionar davant campanyes de manipulació informativa, incloent la desinformació i la interferència estrangera.

2. Enfortir les institucions democràtiques: assegurar que les eleccions siguin lliures i justes, promoure uns mitjans independents i pluralistes, i protegir la independència dels actors democràtics.

3. Impulsar la resiliència social i la participació ciutadana: fomentar la implicació de la societat civil, la lluita contra la desinformació a nivell local, i augmentar la consciència i l’esperit crític entre la ciutadania.

El nucli operatiu d’aquest escut europeu serà el Centre Europeu per a la Resiliència Democràtica. L’objectiu és crear un espai col·laboratiu que reuneixi expertesa i capacitats de diferents estats membres, institucions de la UE i actors externs afins.

Aquest Centre farà de centre d’alerta i coordinació: podrà anticipar, detectar i respondre a amenaces comunes, especialment a la manipulació de la informació estrangera (FIMI, foreign information manipulation and interference).

A més, dins el Centre es crearà una plataforma de parts interessades (stakeholder platform), que inclourà organitzacions de la societat civil, verificadors de dades (“fact-checkers”), mitjans independents, acadèmics i altres actors rellevants.

Per articular la seva feina, el centre es coordinarà estretament amb estructures existents, com el Sistema d’Alerta Ràpida (Rapid Alert System) promogut pel Servei Europeu d’Acció Exterior.

Quines mesures concretes es proposen

Algunes de les accions clau que formen part de l’Escut són:

• Creació d’una xarxa europea de verificadors de dades, amb cobertura en totes les llengües oficials de la UE, per augmentar la capacitat de fact-checking a gran escala.
• Protocol de crisis relacionat amb el Reglament de Serveis Digitals (DSA): la Comissió vol un mecanisme per coordinar reaccions ràpides entre autoritats, plataformes digitals i altres actors quan hi hagi operacions d’informació massiva que puguin posar en perill la democràcia.

• Millorar l’observació independent dels mitjans digitals: a través d’un Observatori Europeu dels Mitjans Digitals que analitzi l’espai d’informació, per exemple durant eleccions o situacions de crisi.

• Inversió en la alfabetització mediàtica i digital: formació per a ciutadans, mitjans i professionals sobre com detectar desinformació, comprendre la desinformació generada per IA, i fomentar el pensament crític.

• Suport a mitjans independents: la Comissió proposa un programa de resiliència mediàtica (Media Resilience Program) per garantir la viabilitat econòmica dels mitjans que juguen un rol essencial en una democràcia saludable.

• Guies sobre ús responsable de la intel·ligència artificial en processos electorals: la Comissió vol donar orientacions sobre com emprar la IA (per exemple, quan hi ha deepfakes, bots o altres manipulacions) per assegurar la transparència i la integritat electoral.

• Foment del compromís dels influencers digitals: s’està pensant a implicar-los de manera voluntària per difondre bones pràctiques, promocionar la transparència i explicar les normes europees (per exemple sobre publicitat política), perquè tinguin un paper actiu en la lluita contra la desinformació.

Per què fa falta aquesta iniciativa

Els arguments de la Comissió són clars: la democràcia europea està sota pressió. Segons Von der Leyen, “la democràcia és la base de la nostra llibertat, prosperitat i seguretat”, i cal augmentar la “capacitat col·lectiva” per defensar-la davant amenaces externes constants.

Les campanyes de manipulació informativa ja no són un fenomen marginal: actors autoritaris, xarxes de desinformació organitzades o estats que despleguen estratègies híbrides utilitzen plataformes digitals per polaritzar, sembrar desconfiança i erosionar la legitimitat d’institucions democràtiques.

A més, la Comissió sap que moltes d’aquestes amenaces no es poden afrontar només a nivell nacional: requereixen cooperació entre estats membres, institucions europees i actors de la societat civil. El Centre de Resiliència Democràtica és precisament aquesta peça de coordinació estratègica.

La connexió amb les lleis europees ja existents

L’Escut no és una cosa completament nova, sinó que es recolza en normatives i mecanismes ja vigents i en desenvolupament:

• El Reglament de Serveis Digitals (DSA) ja estableix obligacions per a les plataformes digitals molt grans perquè valorin i mitiguen riscos relacionats amb els processos electorals, inclosa la desinformació, fins i tot la generada per IA.

• L’AI Act (Llei d’Intel·ligència Artificial) també hi juga un paper: establint requisits de transparència per a contingut generat per IA, etiquetatge, i altres mesures per evitar que la IA es converteixi en un vector de manipulació en processos democràtics.

• Hi ha una xarxa parlamentària: el Parlament Europeu ja ha creat una Comissió Especial sobre l’Escut Europeu per fer seguiment de les iniciatives.

I a Espanya, ja es regulen aquests riscos?

Pel que fa a l’Estat espanyol, la situació és una mica més limitada, tot i que no inexistent:

1. Procediment contra la desinformació: Espanya va aprovar l’Ordre PCM/1030/2020 que estableix un procediment per fer front a la desinformació, tal com exigeix la normativa europea.

2. Coordinació institucional: Segons el Ministeri d’Exteriors espanyol, hi ha mecanismes permanents de cooperació entre institucions per detectar i respondre a campanyes de desinformació.

3. Protecció digital i de dades: La Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals inclou disposicions sobre el tractament de dades amb opinió política i permet als partits recollir certs tipus de dades per finalitats electorals, sempre amb garanties.

4. Preocupacions de seguretat nacional: L’organisme de Seguretat Nacional espanyol ha advertit sobre “campanyes de desinformació” estrangeres que poden interferir en eleccions, incloent deepfakes i operacions sofisticades.

Per tant, Espanya ja té algunes eines legals i pràctiques per respondre a la desinformació, però no sembla haver cap llei espanyola específica que equivalgui completament al concepte de centre de resiliència democràtica com el proposat per l’Escut Europeu. No hi ha, per exemple, una legislació espanyola que creï un organisme nacional permanent d’alerta i reacció amb funció exactament com el centre europeu.

Valoració i reptes

Segons els experts que s’han manifestat aquests darrers dies a les Xarxes, l’Escut Europeu per a la Democràcia és una iniciativa molt potent perquè reconeix que la desinformació i les interferències no són només un repte tecnològic, sinó un problema geopolític i social. Enfortir la cooperació, compartir recursos i expertise, i coordinar respostes és fonamental per defensar les democràcies avui.

Ara bé, al meu entendre, però, no tot serà senzill:

• La participació en el Centre és voluntària, segons algunes fonts, com  euronews. Això podria limitar l’abast real de la coordinació si no tots els estats s’impliquen igual.

• Pot haver-hi tensions entre la defensa de la llibertat d’expressió i les mesures de control de desinformació, sobretot quan es defineix què és una “campanya d’informació manipulada”.

• La dependència de plataformes digitals (xarxes socials, IA) implica que la UE haurà de negociar molt estretament amb les empreses tecnològiques, que podrien resistir certes obligacions o protocols de crisi.

• El finançament: per mantenir el centre i les accions de resiliència caldrà diners i compromís a llarg termini.

Ningú pot negar, evidentment, que l’Escut Europeu per a la Democràcia representa un pas molt clar de Brussel·les per fer front de manera estructurada i col·laborativa a una de les grans amenaces de les democràcies modernes: la manipulació digital de la informació, especialment en períodes electorals. El Centre Europeu per a la Resiliència Democràtica és la pedra angular d’aquesta iniciativa, un organisme pensat per coordinar respostes, compartir coneixement i enfortir la cooperació entre Estats membres i actors civils.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: European Comission)