El Consell de Ministres del govern espanyol ha donat el vistiplau a l’avantprojecte de Llei de Publicitat del Sector Públic, una normativa que busca regular i modernitzar la manera com les administracions públiques inverteixen en publicitat. Aquesta llei, que encara ha de passar per un procés parlamentari, planteja canvis significatius, però amb un detall important: s’estableixen excepcions per als mitjans de comunicació territorials. Vegem què implica aquesta nova legislació i com podria afectar el panorama mediàtic català.

Què pretén la nova Llei de Publicitat del Sector Públic?

L’objectiu principal d’aquesta llei sembla clar: millorar l’eficiència i la transparència en la gestió de la publicitat institucional. Es busca evitar la discrecionalitat i garantir que els diners públics es destinin de manera responsable i amb criteris objectius. Entre les mesures clau que preveu l’avantprojecte destaquen:

• Planificació estratègica: Les campanyes publicitàries hauran de ser planificades de manera estratègica, amb objectius clars i avaluació posterior dels resultats.
• Criteris objectius de distribució: Es definiran criteris clars i transparents per a la distribució de la publicitat, basats en dades d’audiència, impacte i eficàcia.
• Centralització de la contractació: Es pretén centralitzar la contractació de la publicitat pública per optimitzar recursos i negociar millors preus.
• Transparència: Tota la informació sobre les campanyes publicitàries, incloent-hi els contractes, els costos i els resultats, haurà de ser pública i accessible.
• Diversificació de suports: Es fomenta la diversificació dels suports publicitaris, incloent-hi els mitjans digitals i les xarxes socials, a més dels mitjans tradicionals.

Les excepcions: Un respir per als mitjans territorials?

Un dels punts més rellevants de l’avantprojecte són les excepcions previstes per als mitjans de comunicació territorials (regionals, en el text aprovat). Aquests mitjans, que en la majoria de casos tenen un paper crucial en la vertebració territorial i en la difusió d’informació de proximitat, han estat tradicionalment menys beneficiats per la publicitat institucional que els mitjans estatals.

Les excepcions, si finalment es mantenen, podrien traduir-se en:

• Un tractament preferent en la distribució de la publicitat: Potser es reservaran quotes específiques de pressupost per als mitjans territorials, assegurant-los una part de la inversió pública.
• Criteris d’audiència més flexibles: Els criteris d’audiència utilitzats per a la distribució de la publicitat podrien ser adaptats a la realitat d’aquests mitjans, que sovint tenen audiències més petites però molt fidelitzades.
• Menys burocràcia: Simplificació dels tràmits per accedir a la publicitat pública, facilitant el procés per als mitjans territorials, que solen tenir menys recursos que els mitjans de gran envergadura.

Com podria afectar als mitjans catalans?

L’impacte de la nova llei en els mitjans catalans dependrà en gran mesura de com es concretin les excepcions per als mitjans territorials. En principi, les mesures podrien afavorir els mitjans catalans de diverses maneres:

• Més recursos: Si s’estableixen quotes o criteris més favorables, els mitjans catalans podrien rebre una major inversió publicitària pública, cosa que els ajudaria a finançar les seves activitats i a mantenir la seva independència editorial.
• Reforç de la identitat catalana: La publicitat institucional pot ser una eina per promoure la llengua i la cultura catalana, així com per difondre informació rellevant per a la societat del país. Una major inversió en mitjans catalans podria contribuir a aquest objectiu.
• Impuls a la diversitat mediàtica: La nova llei, si es gestiona correctament, podria afavorir la diversitat mediàtica a Catalunya, donant suport a mitjans de diferents formats, orientacions i àmbits geogràfics.
• Millora de la qualitat informativa: Amb més recursos, els mitjans catalans podrien invertir en la millora de la qualitat de la informació, en la investigació periodística i en la formació dels seus professionals.

Però… no tot és tan senzill.

És important tenir en compte que la llei no garanteix per si sola un futur millor per als mitjans catalans. Perquè les mesures siguin realment efectives, caldrà:

• Una clara definició de “mitjà regional”: Caldrà definir de manera precisa què es considera un mitjà territorial i quins criteris s’aplicaran per acollir-se a les excepcions.
• Una gestió transparent i eficient: La correcta aplicació de la llei dependrà de la capacitat de les administracions públiques per gestionar la publicitat de manera transparent, eficient i sense favoritismes.
• La implicació dels mitjans catalans: Els mitjans catalans hauran de participar activament en el debat sobre la llei i en la seva implementació, per assegurar-se que els seus interessos siguin tinguts en compte.

Sembla que la nova Llei de Publicitat del Sector Públic pot ser una oportunitat per millorar el finançament dels mitjans de Catalunya i per reforçar el paper del periodisme local, de proximitat. No obstant això, caldrà estar atents a la implementació de la llei i a la manera com es concretin les excepcions per als mitjans territorials. Només així podrem saber si aquesta nova normativa realment afavorirà els mitjans amb seu a Catalunya, i singularment els editats en llengua catalana, i contribuirà a un ecosistema mediàtic més divers, plural i de qualitat. No sembla fàcil.

Límit del 35%. Què significa?

En un altre ordre de coses, cal destacar també que la nova llei ha establert el límit del 35% de la xifra de negocis de cada mitjà. Cal fer-se tres preguntes: Aquest 35% s’aplica a cada capçalera –un diari, una ràdio, una televisió– o al conjunt del grup? Es calcula sobre la facturació total o només sobre els ingressos publicitaris? I què passa amb les grans empreses participades per l’Estat? També compten, o entren als llimbs estadístics?

Com molt bé escriu “Converses a Catalunya”, “la llei promet independència, però el límit sembla elegit amb una prudència exquisida: una xifra prou alta per no alterar els costums del sector. Una xifra que, segons les dades històriques, poques vegades ha estat superada pels grans grups tradicionals. És una limitació que limita poc. Una dieta que permet repetir postres”.

La qüestió realment important, la que ens hauria de fer reflexionar, és quants recursos han rebut fins ara. Si la llei ignora el passat i les inversions públiques fetes, la reforma no té fonaments i, per tant, no ens permet un judici crític.

En definitiva, els números parlen clar. Quan algú finança més d’un terç del cost, la independència esdevé una simple paraula i deixa de ser un objectiu real. I a Espanya es costum oferir més paraules boniques que dades clares.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: AOC)