L’informe Digital News Report España 2025, elaborat per la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra amb l’Institut Reuters d’Oxford, subratlla el paper fonamental dels mitjans de comunicació com a palanques de la democràcia en plena era de consum informatiu fragmentat i hiperpersonalitzat (dadun.unav.edu+3unav.edu+3unav.edu+3)
1. Consum informatiu fragmentat
Vivim una era on:
- El 44 % dels espanyols prefereix informació ajustada per algoritmes a partir dels seus interessos.
- L’ús de múltiples marques informatives augmenta la fidelitat, però redueix el nombre de fonts utilitzades unav.edu.
Aquest escenari augmenta la possibilitat de cambres d’eco, on cada persona rep només la informació que valida les seves creences. El risc és clar: aquests entorns privilegiats promovent una visió parcial, debilitant el debat públic i, en conseqüència, la democràcia.
2. Confiança i evasió informativa
Els ciutadans espanyols mostren un hesitancy creixent envers les notícies, amb una disminució general de la confiança. No obstant això, la desconfiança suposa alhora una oportunitat: prevalen marques de proximitat com a referents fiables. Aquestes:
- Generen més confiança, especialment entre audiències desconfiades de grans operadors nacionals o interns.
- Mantenen fidelitat gràcies a una cobertura ajustada a la realitat local dadun.unav.edu+8unav.edu+8dadun.unav.edu+8.
A Catalunya això s’aplica amb força: mitjans com TV3, Ara, El Punt Avui o NacióDigital mantenen una connexió més gran amb la realitat local, consolidant-se com a agents informatius contrapesos i reforçant la cohesió social.
3. Informació local: valor democràtic
Diversos estudis, incloent l’informe de UTECA i Navarra (2022), assenyalen que televisió, ràdio i premsa (inclosa la digital) són considerats les fonts més veraces (84,6 %), molt per sobre de les xarxes socials (8,8 %) unav.edu. A Catalunya, aquest fenomen es torna més evident: les audiències cauen a buscar la proximitat i el context local que només els mitjans autòctons poden oferir.
Els mitjans catalans exerceixen:
- Control democràtic de l’entorn, fiscalitzant el poder local.
- Creació de narracions arrelades al territori, amb capacitat de mobilitzar socialment.
4. Desinformació i fact‑checking
El capítol 5 de la monografia Las audiencias ante los medios indica que la creixent desconfiança obliga els ciutadans a desenvolupar rituals de contrast informatiu: més de la meitat d’espanyols consulta mitjans acreditats quan rep plataformes d’origen desconegut dadun.unav.edu+1portalcientifico.unav.edu+1. Aquest context reforça el valor del fact‑checking i l’alfabetització mediàtica. A Catalunya, iniciatives com Fact‑Check de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o projectes universitaris impulsen aquesta cultura verificadora, reforçant el paper democràtic dels mitjans.
5. Nous formats i proximitat digital
L’informe destaca l’auge dels podcasts i formats audiovisuals breus -especialment entre els joves﹘ i l’interès en pagar per continguts exclusius, com qualitat local o temes culturals autòctons unav.edu. A Catalunya, molts mitjans petites estan consolidant podcasts temàtics sobre territori, llengua, cultura i política local, connectant de forma més íntima amb la ciutadania. A més, els agregadors i apps locals guanyen tracció.
✅ Conclusions i reptes per a Catalunya
| Fortalesa | Reptes |
| Confiança local: Els mitjans catalans són percebuts com a rellevants i veraces. | Evitar la fragmentació: la personalització pot crear aïllament informatiu. |
| Proximitat i especialització: Informació local i cultural opta a audències fidels. | Finançament sostenible davant caiguda de publicitat tradicional. |
| Fact‑checking i alfabetització: Elements clau contra la desinformació. | Incorporar formats digitals i multipantalla en un entorn competitiu. |
En definitiva, Catalunya disposa d’una estructura mediàtica que el resultat de combinar proximitat i innovació i pot reforçar la democràcia local. Però perquè continuï essent un actor decisiu, ha d’adaptar‑se a l’escenari actual: consolidar la confiança, combatre la fragmentació i fomentar cultures de verificació.
Per acabar: davant la fragmentació global, ara més que mai, “l’eco local” pot convertir‑se en la veu democràtica que manté cohesionada la comunitat i fomenta el debat públic.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: C.21)