El grup de mitjans suec NTM, propietari de més de vint capçaleres regionals i locals, ha fet una aposta decidida per les newsletters hiperlocals, i els primers resultats indiquen un èxit notable, amb taxes d’obertura que arriben al 70%, segons un article de Romain Chauvet publicat a The Fix.
Segons el periodista suec, aquest model es basa en informació molt específica d’una àrea geogràfica petita, que pot ser un barri, una ciutat petita o mitjana o un subterritori dins la regió que cobreix un mitjà major. Els butlletins informatius inclouen des de notícies municipals, agenda d’esdeveniments, actualitzacions de trànsit o mobilitat, fins a avisos comunitaris.
Els editors d’NTM afirmen que aquesta estratègia serveix tant per reforçar la relació amb subscriptors existents com per atraure nous usuaris, especialment en zones on el consum informatiu està fortament vinculat a la proximitat.
La clau de l’èxit, segons NTM, és combinar:
- Periodisme local rigorós, produït per redaccions arrelades al territori.
- Segmentació fina del públic, mitjançant eines d’automatització.
- Contingut rellevant i útil, no només notícies sinó també serveis.
Els butlletins estan pensats per ser curts, útils i fàcils de llegir en mòbil. L’enviament és setmanal o bi-setmanal, segons el cas. Alguns mitjans, com Norrtelje Tidning o UNT, han aconseguit monetitzar aquestes newsletters mitjançant publicitat localitzada o paquets per a subscriptors premium.
Aplicació a Catalunya: un model possible per a la premsa local?
Aquesta estratègia té molta coherència amb la realitat de la premsa de proximitat catalana, i podria ser perfectament replicable a tot el territori, amb alguns ajustos, tot i reconeixent que a Catalunya ja s’utilitzen els butlletins digitals com una eina clau per connectar amb la seva audiència. Fins i tot, grups com Nació Digital i Prensa Ibérica han desenvolupat un model que inclou edicions locals a moltes comarques i ciutats. Malgrat això, el grup suec va més enllà i aposta per la hiperlocalitat, model que es pot replicar a casa nostra per qual a Catalunya, hi ha:
- Una xarxa molt densa de mitjans locals i comarcals, especialment representats per entitats com l’ACPC (Associació Catalana de la Premsa Comarcal) i l’AMIC (Mitjans d’Informació i Comunicació).
- Un fort vincle identitari amb el territori, que facilita l’interès per continguts hiperlocals.
- Experiències prèvies d’èxit en newsletters, encara que sovint amb àmbit massa ampli o poc segmentat.
A més, en el context actual de fragmentació de l’audiència i saturació informativa, el canal del correu electrònic, si es fa amb intel·ligència i qualitat, pot ser un instrument molt efectiu per fidelitzar lectors i crear comunitats.
La clau, com a Suècia, seria apostar per:
- Redaccions arrelades, coneixedores del territori i de les necessitats reals dels veïns.
- Col·laboració amb entitats locals (escoles, associacions, petits comerços) per generar i distribuir continguts.
- Segmentació tecnològica, que avui és més assequible que fa uns anys.
- Una mirada editorial que posi la ciutadania al centre, més enllà de la política o la informació institucional.
En definitiva, el model suec de newsletters hiperlocals no només és inspirador, sinó que pot aportar una via de creixement i sostenibilitat per al periodisme local català, si es contextualitza i adapta a la realitat del país. Un repte per als estudiosos del periodisme “de casa”.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: ntm.se)