Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i comunicador, editor d’El Bloc de l’Estanis.

MediaPost, publicació nord-americana de contingut de màrqueting digital, en la seva versió de cap de setmana (MediaPost Weekend) ha tocat una tecla i fa sonar totes les notes. En l’article titulat Forget The Quaint Notion Of ‘Trust’, The Time Has Come For A ‘Rage Barometer’ es planteja que ja no té sentit parlar de confiança en els mitjans com una idea romàntica del passat, perquè la naturalesa fragmentada i mercantil dels canals d’informació l’ha erosionada sense remei. Aquesta visió alerta que cal abandonar la noció tradicional de “confiança automàtica” i replantejar la relació entre audiència i mitjans. Polèmica servida, de màxim interès.

Podem donar una ullada –detallada–, primer a l’estat de la confiança als mitjans a Catalunya i Espanya.

Segons l’Estudi sobre la confiança en la societat espanyola 2025 (de la Fundació BBVA), la premsa escrita obté una puntuació de confiança mitjana de 5,2 sobre 10, per sobre del límit mitjà, mentre que la ràdio pública obté un 5,5 i la privada 5,1. La televisió es queda lleugerament per sota (pública 4,9 i privada 4,6), i les xarxes socials es valoren molt més baix encara (3,7).

I un informe d’Europa Press remarca la prevalença de mitjans tradicionals entre els espanyols: el 77% afirma que els mitjans tradicionals són més fiables que les xarxes socials; dins d’aquests, la ràdio (69%) i la premsa escrita (61%) lideren la credibilitat.

Com jo mateix he comentat a Comunicació 21 fa unes setmanes, el Digital News Report España 2025 indica que el 75% dels espanyols reconeix el paper democràtic del periodisme, tot i la desconfiança. El 34% recorre als mitjans per verificar informació, per sobre de fonts oficials (31%) o fact‑checkers (23%).

L’enquesta Mediatized (de les universitats Nebrija i Francisco de Vitoria de Madrid) mostra que el 80% dels ciutadans considera que els mitjans distorsionen la realitat i existeix una polarització informativa greu que dificulta el diàleg social.

També el Edelman Trust Barometer 2025 revela que els mitjans no han perdut confiança –a diferència del govern o les empreses– però estimen que molts espanyols creuen que els mitjans “preferien atraure audiències o defensar una ideologia més que informar” (al voltant del 80%).

Segons Statista, i recollit pel Laboratorio de Periodismo Luca de Tena, el 19% d’espanyols no confia en els mitjans tradicionals, mentre que només el 32% diu confiar-hi, la qual cosa suposa una caiguda respecte a anys anteriors.

Mirant una miqueta enrere, el Digital News Report 2023 indicava que, entre els joves, el 48% de les persones de 18-24 anys no confien en les notícies –molt per sobre dels majors, on el percentatge oscil·la al voltant del 33%…

Cal destacar que no he sabut trobar estudis públics específics sobre la confiança mediàtica a Catalunya, com a context específic, però dades estatals reflecteixen una dinàmica comuna: sectors de la població perceben els mitjans com afins a posicions polítiques (independentistes o unionistes), fet que segurament reforça la desconfiança. Caldria impulsar recerques locals pròpies i estudis qualitatius per analitzar variacions per mitjà i ideologia. Tot un repte que esdevé necessari si realment no estan fetes.

Ara bé, és hora de fer-se la pregunta clau: per què ha caigut la confiança d’aquesta manera tan notòria. Potser per polarització? Per desintermediació?

Els experts (Reuters Institute, Washington Post, Yahoo, Reuters) subratllen que vivim en un món polaritzat i fragmentat, sense referents informatius compartits. El públic selecciona fonts segons estableix el seu filtre ideològic, alimentant una bossa de desconfiança generalitzada. L’article de MediaPost planteja que el periodisme s’ha convertit en negoci i ha perdut valors tradicionals de servei públic. Aquesta percepció és compartida per estudis sobre la concentració mediàtica a Espanya, on un 88,7% creu que els mitjans afavoreixen interessos polítics o econòmics, i el 80,7% creu que reprodueixen informacions falses o manipulades, com recull Fundación Sistema.

Un informe de la consultora KPMG en col·laboració amb Digital Journey analitza les claus del sector espanyol durant aquest 2025. Aquest informe, que comenta El País. descriu la pressió per produir continguts virals o sensacionalistes per atreure audiències en línia, alhora que l’ús d’IA generativa transforma la cadena de valor del contingut informatiu, afectant la credibilitat si manca transparència i qualitat.

L’informe ens diu que fan falta “mètriques de qualitat” compartides pel sector per revalidar la confiança. Newtral afegeix que la generació Z i els joves són especialment escèptics, trobant més confiança en influencers que en mitjans informatius. Només un terç confia en les notícies, i molts opten per evitar-les totalment. Això reforça la distància generacional en la credibilitat informativa, segons Newtral.

Però, com recuperar la confiança en la premsa escrita? Entre els estudis esmentats en aquest article hi trobem cinc possibilitats. Cap d’elles senzilla, però totes raonables: a) transparència i ètica dels mitjans; b) qualitat i verificació rigorosa; c) alfabetització mediàtica; d) participació i compromís; e) mètriques de qualitat i responsabilitat social.

L’article de MediaPost Weekend afirma provocadorament que ja no té sentit continuar mesurant la confiança dels ciutadans en els mitjans de comunicació. L’autor argumenta que la confiança s’ha erosionat tant que és un concepte gairebé nostàlgic, quaint (antic, simpàtic, però inútil). En comptes de seguir fent enquestes sobre confiança, proposa mesurar la ràbia, la frustració o el rebuig visceral que genera el consum de mitjans, especialment a través de xarxes socials i plataformes de notícies.

L’autor no nega que la confiança sigui desitjable, però considera que pretendre recuperar-la sense entendre la ràbia és ingenu. En altres paraules: abans de construir confiança, cal comprendre i gestionar la desafecció emocional, especialment en audiències joves, polaritzades o escèptiques.

És una proposta provocadora, però reflecteix una realitat preocupant: molts ciutadans no només desconfien dels mitjans, sinó que se senten directament enfrontats a ells. I això requereix noves eines d’anàlisi i resposta.

L’article, per cert, pren en consideració que la idea tradicional de confiança en els mitjans ja no és viable sense repensar-la: la crisi de credibilitat és estructural i exigeix accions concretes. A Catalunya i a Espanya, les dades mostren que la premsa escrita encara gaudeix d’un cert nivell de confiança, però aquesta està en regressió, especialment entre els joves i en un context de polarització global.

A manera de resum, sembla evident destacar que només sobre la base de continguts fiables, pluralitat i dialogant amb les audiències la premsa escrita pot tornar a ser percebuda com un pilar fonamental del debat públic i recuperar la confiança del ciutadà. (Il·lustració: Dreamstime)