En un entorn saturat de notícies falses, manipulació digital i desconfiança mediàtica, el periodista continua sent —o pot tornar a ser— una figura clau. Però no qualsevol periodista, ni des de qualsevol mitjà. Una recerca recent proposa una mirada esperançadora: potser la solució al caos informatiu global passi per tornar a allò més pròxim, tangible i relacional.
Parlem de l’estudi “La figura del periodista frente al fenómeno de la desinformación en la era digital”, publicat a la revista acadèmica ZER pels investigadors Miguel Martín, Asja Fior, Álex Costa Escuredo i José A. Ruiz San Román, de la Universidad Complutense de Madrid. El treball, basat en grups de discussió amb estudiants de comunicació, analitza com perceben la professió periodística en plena era de la desinformació.
El periodista, entre el dubte i l’esperança
Les conclusions són matisades però reveladores: els joves continuen veient el periodista com un possible referent de veracitat, però també com algú condicionat pels interessos polítics, econòmics o de l’audiència. Hi ha una demanda clara de més rigor, ètica i compromís. I el més interessant: s’identifica una confiança superior en mitjans locals, petits o independents, allunyats dels grans grups.
Aquest punt obre una finestra d’oportunitat per al periodisme de proximitat, una pràctica gairebé ancestral a Catalunya que, sovint ignorada en el debat mediàtic global, pot jugar un paper estratègic en la lluita contra la desinformació, com ja s’ha deduït en d’altres estudis i treballs d’investigació.
Tres claus que reforcen el valor del periodisme local
- Coneixement del territori: El periodista local sap què passa, qui hi ha darrere, i quines conseqüències té. Aquesta profunditat contextual li dóna una autoritat que els grans mitjans, sovint, no tenen.
- Confiança per proximitat: El públic identifica el periodista com “un dels nostres”. Aquest vincle genera una confiança basada en la convivència i la reputació compartida.
- Presència continuada: Davant la desconnexió de molts mitjans amb les realitats quotidianes, els mitjans locals poden ser espais d’informació útil, contrastada i rellevant.
El periodisme com a servei públic (i emocional)
En un moment de saturació digital i esgotament informatiu, els ciutadans demanen referents de confiança i relats significatius. I aquí el periodisme de proximitat pot oferir molt: connexió emocional, responsabilitat social i vocació de servei.
El treball acadèmic també apunta que els joves volen periodistes amb valors, que no només informin sinó que expliquin, interpretin i acompanyin. En aquest sentit, el periodista de proximitat pot esdevenir més que un emissor de notícies: pot ser una figura de cohesió i confiança comunitària.
Un espai per recuperar la legitimitat
Però cal anar més enllà del relat: els mitjans locals han de reivindicar el seu rol i exigir les condicions per exercir-lo amb qualitat. Recursos, temps, suport institucional i formació són indispensables. Però també ho és la valentia per exercir el periodisme amb vocació i sentit crític, des de la trinxera més propera.
En un escenari on la desinformació s’ha globalitzat, potser la veritat necessiti tornar a tenir accent local. Menys estridència, més context. Menys clics, més credibilitat.
“La figura del periodista frente al fenómeno de la desinformación en la era digital” (ZER: Revista de Estudios de Comunicación, 29(56)), està disponible en accés obert en aquest enllaç.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: ZER)