Que el periodisme local i la democràcia estan estretament relacionats és pràcticament de coneixement comú. I, tanmateix, val la pena examinar aquestes connexions més de prop. Aquest és també el context d’un estudi que la professora Wiebke Möhring (Dortmund), acadèmica en mitjans de comunicació, va presentar en fragments a les Jornades de Mitjans de Comunicació de Munic i que se’n ha fet ressò l’Associació Federal d’Editors Digitals i Editors de Diaris d’Alemanya, amb seu a Berlín.

Segons l’estudi, quatre de cada cinc residents a Alemanya utilitzen un mitjà de comunicació local almenys un cop per setmana. Una bona meitat ho fan gairebé diàriament. Si ens fixem en els grups d’edat, els joves d’entre 14 i 29 anys són els que menys estan interessats en les notícies locals (31%), mentre que els d’entre 50 i 69 anys i els majors de 70 anys són significativament més propensos a buscar informació a través de les notícies locals (60%/78%).

L’ús indirecte de fonts de notícies locals a través de blocs o xarxes socials és significativament més alt en els grups d’edat més joves (14-29 anys: 26%; 30-49 anys: 23%), mentre que els grups d’edat més grans tendeixen a confiar més en fonts directes com ara diaris locals, ràdio local, televisió o butlletins informatius (50-69 anys: 30%; 70+ anys: 28%). Una bona meitat dels enquestats (55%) indiquen que tenen la intenció d’utilitzar les xarxes socials per obtenir notícies locals en el futur.

La mesura en què el periodisme local fomenta el discurs públic democràtic es demostra pels índexs d’aprovació dels punts “Informació”, “Comunitat i integració”, “Participació” i “Crítica i supervisió”. Es van trobar alts nivells d’acord per a les següents afirmacions: “Vull saber què passa al meu entorn immediat” (85%); “Els mitjans locals em donen una sensació de connexió amb la meva regió” (62%); “Els mitjans locals proporcionen el coneixement que necessito per involucrar-me localment” (60%); “Els mitjans locals també informen críticament sobre els esdeveniments o les decisions locals” (59%). En comparació amb els mitjans de comunicació en general, la política local o la política nacional, la confiança en els mitjans locals i regionals es troba al nivell més alt.

En resposta a la pregunta òbvia durant la taula rodona posterior —si, tenint en compte aquestes xifres, el periodisme local hauria de ser subvencionat pel govern—, Peter Müller, editor en cap de l’Augsburger Allgemeine, va declarar que queixar-se no tenia sentit. “Demanar la intervenció del govern és inútil”. Tanmateix, pel que fa a l’estudi, va argumentar que el govern hauria de garantir “la igualtat de condicions”. Müller va continuar: “Com a editor en cap, sóc responsable de l’exactitud de cada frase, cada línia que publiquem. Les principals plataformes no tenen aquesta responsabilitat”. Per tant, va acollir amb satisfacció la idea d’un impost de plataforma.

El president del Centre Estatal Bavarès per als Nous Mitjans de Comunicació, Thorsten Schmiege, va confirmar: “És important que hi hagi igualtat de condicions”. La funció de vigilància dels mitjans de comunicació locals és crucial per a la democràcia. Alhora, els mitjans de comunicació locals proporcionen “una plataforma per a tothom qui vulgui participar-hi”.

Markus Knall, editor en cap d’Ippen Digital (Munic), també va demanar un canvi dins de les empreses de mitjans de comunicació: “El periodisme local ha de canviar. El marc és diferent avui del que era fa 50 anys”. El periodisme local ha de ser més jove, més fresc, més digital i més femení. La pregunta central de Knall: “Quina història estem explicant? Si estem ‘fent una festa’, potser hi ha menys gent avui que abans, però la nostra ha de ser la més moderna”.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: Medientage München)