En un moment en què el periodisme local i comarcal lluita per reforçar el seu relleu generacional i adaptar-se a un ecosistema comunicatiu cada vegada més complex, qualsevol iniciativa que aposti per la formació específica en informació de proximitat mereix ser observada amb atenció. A França, una escola de periodisme ha fet un pas que, vist des d’aquí, resulta tan lògic com inspirador: formar periodistes locals, sense complexos.

Es tracta de l’École Supérieure de Journalisme de Lille (ESJ Lille), una de les escoles de periodisme amb més prestigi del país, que imparteix el curs de Periodisme Local –premsa escrita i web-, un programa anual orientat explícitament a preparar professionals per treballar en mitjans de proximitat. No com una sortida de segon ordre, sinó com una especialització amb identitat pròpia.

El model ESJ Lille: dignificar el periodisme local des de la formació

El programa permet obtenir un certificat expedit per l’ESJ Lille i, alhora, una llicència professional universitària atorgada per la Universitat de Lille, sota el títol “Professions de la informació: periodisme i professions de la premsa, itinerari de Periodisme Local”. El missatge és inequívoc: el periodisme de proximitat no és un pas previ cap a altres escales, sinó una opció professional amb valor propi.

El curs s’ofereix en dos formats. D’una banda, la formació inicial, amb períodes intensius a l’escola combinats amb pràctiques i contractes temporals en mitjans locals. De l’altra, un model 100% estudi i treball, molt arrelat al sistema francès, que permet formar-se sense taxes de matrícula i amb una remuneració mentre l’estudiant treballa en una redacció.

L’objectiu del programa és clar: formar periodistes operatius especialitzats en informació local, amb capacitat per treballar tant en mitjans impresos com digitals. Els estudiants són tutelats per periodistes en actiu, amb experiència docent i coneixement directe de les dinàmiques de les redaccions.

Les sortides professionals són diverses. Molts graduats han acabat exercint com a caps d’edició, responsables d’agència o editors en cap. Altres han impulsat els seus propis mitjans o han traslladat el seu coneixement del territori a capçaleres regionals o nacionals.

Un ensenyament pensat des de la pràctica

El programa combina aproximadament 620 hores anuals de formació, amb una dedicació setmanal d’unes 35 hores, a les quals cal afegir treball personal obligatori. L’assistència és imprescindible i l’enfocament és marcadament pràctic: contacte constant amb redaccions, immersió professional i aprenentatge basat en situacions reals.

A l’ESJ Lille no s’imposa un únic model d’escriptura ni una visió centralitzada de la informació. Al contrari, s’anima els estudiants a conèixer la diversitat de mitjans locals existents a França i a construir el seu propi criteri professional. Es tracta, en essència, de formar periodistes arrelats al territori, però amb mirada oberta.

L’ACPC, experiència acumulada i legitimitat per liderar el projecte

Traslladar una iniciativa similar a Catalunya no és una quimera. L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) disposa d’una trajectòria sòlida i d’un coneixement profund del sector. Amb més de quaranta anys d’història, ha estat un actor clau en la consolidació, professionalització i defensa del periodisme de proximitat al país.

Aquesta reflexió neix també de l’experiència personal. Qui signa aquest article ha tingut l’oportunitat de presidir l’ACPC, i de conèixer des de dins tant les fortaleses com les fragilitats d’un ecosistema mediàtic que sovint ha hagut de resistir sense el reconeixement institucional que li correspon. Aquesta mirada permet afirmar que una proposta formativa d’aquest tipus no només és possible, sinó necessària. Durant anys, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’ACPC van oferir als periodistes de mitjans locals un Postgrau de Periodisme Local que va tenir molt d’èxit i va formar desenes de professionals, molts dels quals avui dia ocupen càrrecs rellevants en les redaccions d’una munió de capçaleres de proximitat.

A més, l’ACPC compta amb recursos concrets per fer-la viable: la seva seu disposa de l’aula Antoni Garrido i d’una aula tecnològica plenament equipada, espais ja pensats per a la formació i l’intercanvi professional. En col·laboració amb una universitat catalana, es podria articular un curs anual de periodisme de proximitat amb reconeixement acadèmic i una clara orientació cap al mercat laboral.

Una aposta amb mirada de futur

Impulsar un programa d’aquestes característiques no seria només una acció formativa puntual. Seria una decisió estratègica per al conjunt del sector. Permetria garantir relleu generacional, atraure talent cap als mitjans locals i reforçar un periodisme arrelat al territori, rigorós i útil per a la ciutadania.

L’experiència de l’ESJ Lille demostra que formar periodistes locals de manera explícita, amb exigència i amb orgull, és viable i dona resultats. Adaptar aquest esperit a Catalunya, amb la implicació de l’ACPC i del sistema universitari, seria una manera intel·ligent de passar del diagnòstic a la proposta.

En un moment de transformacions profundes del sistema mediàtic, convé recordar una idea essencial: sense periodisme de proximitat no hi ha informació de qualitat ni democràcia local sòlida. I això no és només un debat professional, sinó una responsabilitat col·lectiva.- Estanis Alcover i Martí  – EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: UAB)