L’edició del setembre del 2025 de l’European Media Industry Outlook -publicada per la Direcció General de Comunicació de la Comissió Europea- traça un panorama que, per als editors i periodistes europeus, és tan inquietant com imprescindible de llegir. L’informe, elaborat per Technopolis Group, Open Evidence, Intellera i IDATE, alerta sense matisos que “la viabilitat dels mitjans de comunicació està en risc a gairebé tots els estats membres de la UE” i que “hi ha molt pocs països on la publicació de diaris sigui viable». No és una frase retòrica, sinó la síntesi d’una tendència que s’ha accelerat en els últims cinc anys, ens diu l’informe.

L’ecosistema mediàtic europeu funciona avui en un mercat de l’atenció hípercompetitiu, on plataformes globals —YouTube, Meta, TikTok— capten una part creixent del temps de consum i, sobretot, dels ingressos publicitaris. El document mostra que els ingressos publicitaris digitals de les grans plataformes ja representen prop d’un quart del conjunt del mercat mediàtic europeu, superant els ingressos combinats de diaris, ràdio i bona part dels actors tradicionals. I aquesta desproporció continua ampliant-se.

Els editors europeus, en aquest context, han estat empesos a reinventar els seus models de negoci. Però l’informe confirma que aquesta transformació no és, ni de bon tros, homogènia. Mentre l’audiovisual europeu encara resisteix amb una producció notable, el sector de les notícies -especialment la premsa local i regional- és el que concentra més riscos. Amb uns ingressos que depenen en un 89% de fonts tradicionals (circulació i subscripcions), la pèrdua de vendes impreses i la dificultat per captar abonaments digitals generen una fragilitat estructural. A més, els consumidors joves se situen cada vegada més lluny dels mitjans tradicionals: només el 31% dels joves europeus consumeix notícies diàriament, i ho fa sobretot a través de xarxes socials.

Espanya: un símptoma ampliat.- Les dades relatives a Espanya, integrades en les sèries comparatives de la UE, ofereixen un patró clar. El mercat espanyol de notícies confirma totes les tendències europees i, en alguns casos, les accentua:

• Els ingressos de la premsa tradicional continuen en declivi, i el repunt dels ingressos digitals no compensa la caiguda global.

• Els joves espanyols són encara més proclius que la mitjana europea a informar-se per xarxes socials -principalment Instagram, YouTube i TikTok- amb un consum molt menor de televisió informativa o premsa digital professional.

• La confiança en els mitjans es manté en nivells moderats, però el desplaçament cap a continguts híbrids (entreteniment, opinió, influencers) ha fragmentat els hàbits informatius.

• El pes dels gegants tecnològics en la publicitat digital és aclaparador, la qual cosa redueix els marges per als editors espanyols i afebleix la capacitat de finançar redaccions estables.

A aquest context s’hi afegeix que l’Estat espanyol presenta, territorialment, un ecosistema informatiu intensament desigual, amb zones metropolitanes saturades d’oferta digital i amplis territoris que depenen exclusivament de poques capçaleres locals o comarcals.

I els mitjans locals? Una qüestió de supervivència democràtica.- L’informe dedica diversos apartats a analitzar la situació dels mitjans locals europeus, i el diagnòstic és contundent: són els actors més vulnerables, perquè operen en mercats petits, amb menys recursos, menor capacitat de negociació amb les plataformes i una dificultat estructural per consolidar ingressos digitals recurrents. El resultat és conegut: tancament de redaccions, reducció de freqüències i aparició de deserts informatius.

Per als editors i periodistes catalans, aquesta lectura és especialment rellevant. La premsa local i comarcal -amb dècades de trajectòria, capacitat d’arrelament social i un paper clau en la vertebració democràtica i en la defensa de la llengua catalana- continua essent imprescindible, però funciona amb marges millorables. L’informe, tot i ser europeu, confirma dues realitats que aquí coneixem bé:

1. La informació de proximitat és la més valorada pels ciutadans, però no necessàriament la més monetitzada.
2. El futur passa per la diversificació d’ingressos, integrant subscripcions, serveis de valor afegit, esdeveniments, aliances amb institucions i projectes de dades que permetin entendre millor les audiències.

La situació catalana manté paral·lelismes amb la resta de la UE: la majoria de capçaleres locals disposen de plantilles petites i models de negoci fràgils. Però també hi ha oportunitats: la confiança més alta en mitjans de proximitat, l’arrelament territorial i l’augment d’interès per continguts útils, de servei i rigorosos.

El que ve: tecnologia, dades i IP.- Una altra tesi central del document és que el futur de la indústria europea dependrà de tres vectors: audiències, tecnologia i propietat intel·lectual. Europa continua depenent d’eines tecnològiques externes i d’una infraestructura dominada per empreses no europees. L’adopció d’IA, eines de recomanació i gestió avançada de dades és encara desigual i, en la majoria de casos, insuficient.

Però també hi ha espai per a un optimisme moderat. Els autors assenyalen que el públic europeu continua valorant el periodisme professional i reclama qualitat. La clau -afirmen- és connectar aquesta demanda amb continguts més accessibles, formats més àgils i estratègies més orientades a comunitats.

Què en poden treure els editors catalans?.- El document no ofereix solucions màgiques, però sí pistes clares:

– Cal reforçar els projectes de subscripció amb propostes de valor real, no només com a recurs final.

– L’aposta per la tecnologia és irrenunciable, especialment en analítica de dades i recomanació de continguts.

– La col·laboració entre mitjans locals és clau, tant en tecnologia com en projectes editorials compartits.

– La credibilitat i la proximitat són actius diferencials, sobretot en un ecosistema saturat d’oferta superficial i contingut generat per IA.

– El periodisme de proximitat continua essent imprescindible en un país amb una estructura territorial complexa i una societat que busca referents propers i fiables.

En síntesi, el panorama és difícil però no determinista. L’informe European Media Industry Outlook ens recorda que Europa encara disposa de talent, creativitat i un teixit mediàtic amb vocació de servei públic. La qüestió ja no és només adaptar-se al nou ecosistema, sinó fer-ho amb ambició i consciència que el futur de la informació -també a Catalunya, naturalment- no és només un afer industrial, sinó un element estructural de la qualitat democràtica. En la meva opinió estem davant d’un molt bon treball de la Direcció General de Comunicació de la Comissió Europea, recomanable per als editors, però també per als periodistes en general. D’aquí que estimi aquesta crònica com a necessària.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: European Comission)