En la seva columna diària al diari Repubblica, el periodista i escriptor Michele Serra s’ha posicionat, força singular dins dels diaris, que aconsella desconfiança cap als entrevistadors i es posiciona en defensa dels entrevistats. Serra explica que per poder confiar que les paraules s’informen fidelment als diaris, l’única garantia és rebre preguntes escrites i donar respostes escrites (l’ocasió és la denúncia d’un periodista de l’agència Adnkronos de l’assetjament verbal rebut després d’una entrevista de l’actor porno Rocco Siffredi).

“Preguntes escrites, respostes escrites: aquesta és l’única manera de ser entrevistat sense malentesos i malentesos. No només si ets una estrella porno i ets entrevistat per una dona. Només parlo en generalitats. Dubto que l’Associació de Periodistes aprovi la meva consideració, però hi ha un dret/deure d’autoprotecció que suggereix molta prudència en l’exposició mediàtica. Amb rares excepcions (coneixement directe de l’entrevistador, o una clara reputació d’equitat i serietat, guanyada en el camp, entrevista rere entrevista: llavors sí, la reunió directa afegeix calidesa, intel·ligència i humanitat a l’entrevista) la prudència és imprescindible i la imprudència garanteix problemes. L’entrevistador té accés gratuït a les vostres paraules, el que poseu a la seva disposició és molt. I l’entrevista és un art difícil, requereix respecte, un nivell de confiança molt controlat i una capacitat poc habitual primer d’escoltar, després d’escriure”.

És recomanable llegir el breu article “L’hamaca”, del 22 de març, dins la sèrie “Preguntes escrites, respostes escrites”, del periodista Michele Serra, publicat a La Repubblica.-  Bemediàtic/Àmbit d’Estratègia (il·lustració: La Repubblica)