Enmig d’un context de transformació accelerada del periodisme local arreu d’Europa, val la pena aturar-se de tant en tant i observar què estan provant altres ecosistemes que, amb matisos, comparteixen problemes molt similars als nostres. França n’és un bon exemple. Com informa Festival de l’info locale, recentment, Ouest Médialab ha recopilat deu projectes de mitjans locals que els han marcat especialment durant el 2025. Més enllà de la diversitat de formats i escales, el recull dibuixa una idea força clara: el futur de la informació de proximitat passa menys per grans receptes universals i més per la capacitat d’adaptació al territori, a les comunitats i als usos reals de l’audiència.

Algunes de les iniciatives apunten directament a un dels grans reptes compartits també a Catalunya: com garantir cobertura informativa en zones on mantenir una redacció estable és cada cop més difícil. Projectes com Spatz News exploren l’ús de la intel·ligència artificial per estructurar continguts hiperlocals a partir de fonts institucionals i comunitàries, especialment en entorns rurals. No es tracta tant de substituir periodistes com d’assegurar presència informativa allà on el silenci mediàtic amenaça. És un plantejament que pot interpel·lar directament molts mitjans comarcals catalans, sobretot si s’entén la tecnologia com una eina de suport i no com un fi en si mateix.

Altres projectes posen el focus en el llenguatge i els formats. L’expansió de Hugo Décrypte cap a l’àmbit local, amb edicions pensades per a grans ciutats i consumides principalment a través de xarxes socials, evidencia fins a quin punt els codis tradicionals del periodisme ja no serveixen per arribar a determinades franges d’edat. No és tant una qüestió de figures mediàtiques, sinó d’assumir que la informació local també ha de saber parlar el llenguatge d’Instagram, TikTok o YouTube si vol continuar sent rellevant. En la mateixa línia, les experiències de vídeo incarnat, amb periodistes al carrer explicant històries des del territori, apunten a una necessitat creixent d’humanitzar el relat i reforçar la connexió emocional amb l’audiència.

La tecnologia torna a aparèixer en iniciatives com Topo, el chatbot desenvolupat per Ouest-France, que permet als lectors dialogar amb el contingut del mitjà i trobar respostes ràpides a partir de l’arxiu periodístic. Aquest tipus d’eines, encara incipients, obren la porta a una nova relació amb els continguts locals: menys basada en la portada i més en la consulta directa, contextual i útil. Per a mitjans digitals de proximitat, pot ser una via interessant per donar nova vida a continguts ja publicats i millorar el servei informatiu.

Més sorprenents, però especialment reveladors, són els projectes que surten del marc estrictament digital. La Tribune de Lyon, per exemple, ha decidit invertir en un teatre per convertir-lo en un espai de periodisme en viu. Debats, entrevistes, trobades amb el públic. Periodisme com a experiència compartida. No és un model fàcilment replicable a tot arreu, però sí que apunta una idea potent: els mitjans locals poden —i potser han de— convertir-se en actors culturals i socials del territori, no només en productors de continguts.

La recerca de nous models de relació amb l’audiència també es fa evident en les estratègies de subscripció i comunitat. Sud Ouest aposta per segmentar ofertes segons interessos i territoris, mentre que iniciatives com la del Bristol Cable —amb una aplicació pròpia que combina informació i xarxa social per a membres— exploren fórmules de pertinença més enllà del simple pagament per contingut. Són experiments que connecten amb una idea cada cop més present també a casa nostra: la sostenibilitat del periodisme local passa per construir comunitat, no només audiència.

El recull inclou també apostes per formats que, a Catalunya, encara tenen recorregut. Els podcasts de Radio France produïts des de l’àmbit local mostren com es pot explicar el territori amb temps, veu pròpia i profunditat narrativa. I les sèries de vídeo premium vinculades a esdeveniments esportius o socials reforcen la idea que el contingut local pot ser també un motor de subscripció si connecta amb passions compartides.

Finalment, destaca la voluntat de cooperació entre mitjans. El projecte de crear una plataforma comuna per a televisions locals franceses recorda que, davant de les grans plataformes globals, sumar esforços pot ser més eficaç que competir en solitari. És una reflexió especialment pertinent per al sector de la comunicació de proximitat a Catalunya, històricament ric en capçalera però sovint fragmentat en estratègia.

Mirats en conjunt, aquests projectes no ofereixen una fórmula màgica, però sí una brúixola. Mostren que la innovació en mitjans locals no sempre passa per fer coses espectaculars, sinó per fer-les amb sentit territorial, amb coneixement de la comunitat i amb voluntat d’experimentar. Adaptar algunes d’aquestes idees al context català no és només possible; en molts casos, pot ser una oportunitat per reforçar allò que sempre ha estat l’essència de la premsa de proximitat: ser útil, propera i arrelada. I de confiança.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustracio: Tribune de Lyon)