Hi ha una tendència clara en la recerca sobre intel·ligència artificial i periodisme: gairebé tot s’ha centrat fins ara en les redaccions. Automatització, assistents, verificació, productivitat. Però molt menys —gairebé residual— s’ha dedicat a entendre què passa quan la IA no és una eina del periodista, sinó del lector.

Aquest és, precisament, el punt de partida de l’article “AI in Media Consumption: Charting the Futures of Journalism”, signat per Henrik Rydenfelt, Joel Kiskola i Thomas Olsson, publicat a Journalism Studies el febrer de 2026. El treball posa el focus allà on probablement es jugarà una part decisiva del futur dels mitjans: en el consum.

Els autors parteixen d’una constatació tan simple com reveladora: “la recerca sobre IA en periodisme s’ha centrat principalment en les redaccions”, mentre que “les implicacions del seu ús creixent per part de les audiències romanen en gran part inexplorades”.

I això, en un context en què la IA generativa ja comença a ser utilitzada com a font informativa —encara de manera minoritària, però creixent— i en què les grans plataformes i mitjans han iniciat moviments estratègics (acords, litigis, integracions) per posicionar-se en aquest nou escenari.

De consumir mitjans a consumir respostes.- El canvi que apunten Rydenfelt, Kiskola i Olsson és profund: la IA no només transforma la producció, sinó la mateixa lògica del consum informatiu.

Les eines generatives poden “recollir, seleccionar i presentar continguts adaptats a les característiques individuals dels usuaris”, cosa que obre la porta a una personalització extrema . Però no només això: poden resumir, reinterpretar, convertir formats i, fins i tot, actuar com a intermediaris actius —els anomenats “agents d’IA”— que consumeixen informació en nom de l’usuari.

Dit d’una altra manera: el lector deixa de navegar per mitjans i passa a dialogar amb interfícies. I aquí hi ha una ruptura clau: el contacte directe amb la marca periodística es dilueix.

Metodologia per pensar futurs, no pas prediccions.- Un dels elements més interessants del treball és metodològic. Els autors no intenten predir el futur, sinó mapar-lo.

Ho fan a través del que anomenen design fictions: escenaris plausibles construïts amb professionals de perfils diversos per explorar com podria evolucionar el consum mediàtic amb IA. No es tracta de ciència-ficció, sinó de futurs “creïbles i compartibles”, útils per orientar decisions presents.

A partir d’aquest exercici, identifiquen quatre trajectòries possibles per al periodisme.

Quatre futurs possibles per al periodisme.- El primer és el més inquietant: la marginalització del periodisme. En aquest escenari, les audiències accedeixen a la informació a través de sistemes d’IA que agreguen i reformulen continguts, deixant els mitjans en un segon pla o invisibilitzats.

El segon planteja una resposta: la resiliència basada en la connexió humana. Aquí, el valor diferencial del periodisme no és tant la informació —que també— sinó la relació, la confiança i el vincle amb la comunitat.

El tercer escenari aposta per la persistència del periodisme com a font clau. Malgrat la intermediació tecnològica, els mitjans continuen sent referents informatius, especialment en contextos de complexitat o risc.

Finalment, el quart dibuixa una adaptació híbrida, en què el periodisme integra la IA per millorar productes, formats i distribució, sense perdre el seu rol central.

No són prediccions excloents. Entenc que són camins oberts, condicionats per decisions que es prenen avui.

Els punts de decisió.- Aquí rau una de les aportacions més rellevants de l’article, segons el meu criteri: la idea que el futur no està determinat per la tecnologia, sinó per les decisions institucionals.

Els autors identifiquen diversos “punts de decisió” per als mitjans: com s’integren en ecosistemes d’IA, quin control mantenen sobre els seus continguts, com es relacionen amb les plataformes i, sobretot, quin valor diferencial ofereixen en un entorn de desintermediació.

Perquè el risc és evident: si la informació es converteix en una commodity processada per IA, el periodisme, com bé diuen els autors, pot perdre visibilitat, ingressos i influència.

Una qüestió de mediació i poder.- El treball connecta amb una idea de fons que fa temps que plana sobre el sector: qui controla la porta d’entrada a la informació.

Si durant anys aquesta porta han estat les xarxes socials, ara pot passar a ser la IA conversacional. I això reconfigura tot l’ecosistema: des de la distribució fins al model de negoci, passant per l’autoria i el reconeixement de marca.

En aquest sentit, la recerca també alerta de tensions amb els valors periodístics. Altres estudis dels mateixos autors, que he consultat a internet, ja apunten que aquests sistemes poden entrar en conflicte amb principis com l’objectivitat o la responsabilitat editorial, especialment quan prioritzen la personalització i l’engagement.

I els mitjans locals?.- Des d’una òptica de proximitat, la lectura és especialment interessant. Si hi ha un escenari on la “resiliència basada en la connexió humana” pot tenir sentit és, precisament, en els mitjans locals i comarcals, aquesta “premsa de casa” tan valorada per la ciutadania a Catalunya.

Quan la IA tendeix a homogeneïtzar continguts, el valor del context, del territori i de la relació directa amb l’audiència pot esdevenir un factor diferencial.

Però això no és automàtic. També aquí hi ha punts de decisió: com s’utilitza la IA, com es preserva la identitat editorial i com es construeix una proposta de valor que no pugui ser fàcilment replicada per un sistema generatiu. No és senzill.

En definitiva, el treball de Rydenfelt, Kiskola i Olsson aporta una mirada necessària: el futur del periodisme no només es juga a les redaccions, sinó —i potser sobretot— en les mans de les audiències. Quan aquestes comencen a informar-se a través d’IA, el periodisme deixa de ser el punt d’arribada per convertir-se en una font més dins d’un sistema intermediador.

I la pregunta clau, com dedueixen els autors del treball, ja no és només com fer millor periodisme, sinó com garantir que aquest periodisme continua sent visible, reconeixible i rellevant en un ecosistema on algú altre —l’algoritme— pot explicar-lo per tu.- EL BLOC DE L’ESTANIS, Comunicació 360º (Il·lustració: Daily Nigerian)