Aquesta setmana, i en el marc de la V Jornada d’Ètica Periodística, es van presentar les primeres conclusions de l’estudi interuniversitari “Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català”, encarregat pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i coorganitzat amb quatre universitats catalanes -UAB, UOC, UPF i URV-. Aquest informe, que es publicarà íntegrament el 2026, obre una finestra rigorosa sobre l’estat actual dels mitjans a Catalunya i planteja clares claus per comprendre les tensions, oportunitats i dilemes que travessen la professió periodística avui.

La recerca, fruit d’una col·laboració entre acadèmia i professió, parteix d’una mirada crítica per analitzar l’ecosistema mediàtic català en un moment de transformació accelerada, marcat per la digitalització, la fragmentació dels públics i els nous formats de consum d’informació. La iniciativa respon a la voluntat del CIC de dotar el debat públic i professional d’evidències sòlides, més enllà de percepcions i tòpics.

Mites i dades sobre el consum informatiu.- Un dels capítols centrals de l’estudi, liderat pel professor Santiago Giraldo (UAB), desmunta alguns mites recurrents sobre com s’informen els ciutadans a Catalunya. Contràriament a l’imaginari dominant, només el 24% dels enquestats utilitza les xarxes socials com a font principal d’informació, i els mitjans tradicionals no estan morts: la televisió i altres mitjans continuen tenint presència rellevant, encara que la seva rellevància depèn del format i de l’edat de l’audiència. Giraldo també posa l’accent en la percepció de la desinformació: un 86 % associa les xarxes amb continguts poc fiables.

Aquesta radiografia inicial és important perquè contrasta percepcions –sovint polaritzades– sobre la suposada hegemonia de les xarxes socials enfront dels mitjans tradicionals. Els resultats apunten a una societat informativa més complexa i matisada, on la interacció entre formats antics i nous encara està en evolució.

Patologies del sistema mediàtic: mercat, algoritmes i precarietat.- Un altre bloc de l’estudi, presentat per Sònia Herrera (UOC), identifica les que anomena “patologies del sistema mediàtic”, fruit de la combinació del mercat, els algoritmes i la lògica de l’instantaneïtat. Entre aquestes dinàmiques es troben fenòmens ben coneguts però poc debatuts amb rigor qualitatiu:

• Clickbait i dominància del SEO per sobre de criteris periodístics.

• Pressió per generar continguts virals en detriment de la profunditat.

• Infoxicació d’audiències saturades per l’oferta.

• Publicitat encoberta i contingut patrocinat disfressat d’informació.

• Integració difusa entre opinió i informació.

• Impacte de la precarietat laboral en la qualitat de la informació.

• Mal ús i abús de la intel·ligència artificial.

Aquestes «patologies» no són només efectes col·laterals del context digital: són estructurals, i posen de manifest com l’ecosistema actual tendeix a premiar velocitat i atenció per davant de rigor, transparència i servei públic. Aquest diagnòstic, en clau ètica, situa la reflexió del CIC en la necessitat d’abordar els fonaments mateixos de com es produeix i es distribueix la informació.

Amenaces, desinformació i reptes de futur.- La part de l’estudi encarregada a Ruth Rodríguez (UPF) aborda la desinformació com a amenaça significativa per al panorama mediàtic i democràtic. Rodríguez revisa exemples –com projectes de verificació com Elections 2024 Check– i analitza les vulnerabilitats davant la desinformació segons l’edat i el gènere, així com el paper de la IA en tasques de verificació. L’alfabetització mediàtica emergeix com a recurs indispensable per contrarestar narratives falses o manipulades i per construir una ciutadania informada i crítica.

Un element clau que sorgeix de la recerca és la manera com es difuminen les fronteres entre periodistes i creadors de contingut: plataformes emergents i actors no tradicionals es barregen en un mateix espai informatiu, requerint criteris ètics i de transparència per ajudar els ciutadans a navegar aquest entorn.

Cap a una ètica adaptada als nous temps.- L’estudi del CIC aporta un diagnòstic sòlid i una invitació a repensar la funció social del periodisme en temps d’incertesa. Més enllà de lamentar la pèrdua de models antics, els resultats apunten a la necessitat de reforçar mecanismes d’autoregulació, verificació i criteris ètics que permetin garantir un periodisme de qualitat en un context híbrid de mitjans tradicionals i plataformes digitals.

En un moment en què la desinformació, les dinàmiques de mercat i les pressions tecnològiques interpel·len la credibilitat de la professió, aquesta primera radiografia ofereix claus per iniciar una reflexió profunda sobre com fer periodisme en benefici de la societat i no només de l’atenció o l’algoritme.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: CPC)