El món del periodisme està en constant evolució, i enmig de reptes com la desinformació, la crisi dels models de negoci tradicionals i la fragmentació de les audiències, sorgeixen iniciatives que busquen reimaginar el futur de la professió. Una d’aquestes cites ineludibles són els “Reimagining Philadelphia Journalism Summits”, que, en una projecció cap a l’any 2026, preveiem que s’hauran consolidat encara més com un referent en la cerca de solucions innovadores per al periodisme local. Si bé el context de Filadèlfia pot semblar llunyà, les conclusions i els debats que s’hi generen són una font inestimable d’inspiració i aprenentatge per als mitjans de proximitat de Catalunya.

Quins són, doncs, els possibles inputs que les capçaleres catalanes podrien aprofitar d’un esdeveniment d’aquesta magnitud? La resposta rau en la capacitat de veure més enllà de les fronteres geogràfiques i aplicar principis fonamentals que, independentment de la ubicació, són crucials per a la supervivència i la prosperitat del periodisme local.

1. La potència de la col·laboració i les aliances estratègiques

Un dels eixos centrals de qualsevol cimera sobre el futur del periodisme local és la necessitat imperiosa de la col·laboració. El mes passat, a Filadèlfia, es va posar l’accent en com els mitjans, fins i tot competidors, poden beneficiar-se d’unir forces per a projectes d’investigació d’alt impacte, la compartició de recursos o la creació de xarxes de contingut.

Per a Catalunya, això es tradueix en una oportunitat d’or per als mitjans de proximitat. Imaginem petites redaccions que, en lloc de competir aferrissadament pels mateixos temes locals, puguin col·laborar en la cobertura de problemes que transcendeixen un sol municipi (gestió de residus, infraestructures viàries, polítiques educatives regionals). Aquesta col·laboració pot prendre diverses formes: des de l’afirmació de les associacions del sector (o la creació de consorcis de mitjans) per a l’accés a subvencions o fons, fins a la compartició de periodistes especialitzats en temes concrets, passant per l’intercanvi de material audiovisual o la creació de bases de dades conjuntes.

Aquesta sinergia pot no només optimitzar recursos, sinó també elevar la qualitat del contingut, oferint als lectors una visió més completa i profunda de la realitat que els envolta, un valor afegit que els grans mitjans sovint no poden proporcionar amb la mateixa proximitat.

Diversificació de models de negoci i sostenibilitat

La recerca de la sostenibilitat econòmica és el gran maldecap dels mitjans de comunicació d’avui. El Summit de Filadèlfia va posar sobre la taula la necessitat de diversificar els models de negoci més enllà de la publicitat tradicional, que ha anat perdent pes de manera progressiva.

Les conclusions d’aquestes discussions podrien inspirar les capçaleres catalanes a explorar noves vies de finançament. Més enllà dels models de subscripció, que ja estan implementant molts mitjans, es podria aprofundir en:

• Esdeveniments i tallers: Organitzar activitats presencials o virtuals (debats, conferències, tallers de formació) sobre temes d’interès local, creant una nova font d’ingressos i reforçant el vincle amb la comunitat.
• Donacions i micromecenatge: Impulsar campanyes de suport econòmic per a projectes periodístics concrets o per al sosteniment general del mitjà, apel·lant directament al valor que la comunitat atorga al seu periodisme local.
• Contingut patrocinat amb ètica: Desenvolupar formats de “brand content” o publicitat nativa que siguin transparents i que aportin valor als lectors, sempre mantenint una clara línia editorial que no comprometi la independència del mitjà.
• Serveis de consultoria o formació: Aprofitar el coneixement i l’experiència dels periodistes per oferir serveis a empreses o institucions locals, per exemple, en comunicació digital o gestió de xarxes socials.
• Fons d’inversió social o filantròpics: Explorar la possibilitat d’accedir a fons que busquen donar suport a projectes de periodisme independent i d’interès públic.

La revolució de les dades i la intel·ligència artificial al servei del periodisme local.- El Summit de Filadèlfia va dedicar espai a la importància de les dades i la intel·ligència artificial (IA) com a eines per al periodisme. Com sabem, lluny de ser una amenaça, la IA pot ser una aliada poderosa per als mitjans de proximitat, sovint amb recursos limitats.

Seguint el contingut de la trobada de Filadelfia, les capçaleres catalanes podrien aprofitar-se d’això en diversos fronts:

• Periodisme de dades local: Utilitzar les dades públiques (demografia, economia, delinqüència, educació) per generar històries rellevants i visualitzacions que expliquin la realitat del municipi de manera accessible i rigorosa. L’IA pot ajudar a processar grans volums de dades i identificar tendències.
• Automatització de notícies rutinàries: Notícies com els resultats esportius locals, els informes del temps o els comunicats de premsa de l’ajuntament podrien ser parcialment automatitzats, alliberant els periodistes per a tasques més complexes i d’investigació.
• Personalització de continguts: Utilitzar algoritmes per entendre les preferències dels lectors i oferir-los continguts més rellevants, augmentant així el compromís i la retenció d’audiència.
• Optimització per a motors de cerca (SEO) i xarxes socials: L’IA pot ajudar a identificar paraules clau i tendències per optimitzar el contingut i fer-lo més visible en línia.
• Verificació de fets i lluita contra la desinformació: Eines basades en IA poden assistir en la detecció de notícies falses o la verificació de fonts, un aspecte crucial en el periodisme de proximitat.

Enfortiment del compromís amb la comunitat i el periodisme cívic.- El periodisme de proximitat té un avantatge competitiu innegable: el coneixement profund del seu territori i la relació directa amb els seus habitants. El Summit de Filadèlfia va subratllar la importància de reforçar aquest vincle.

Per a Catalunya, això implicaria una aposta renovada per un periodisme encara més participatiu i cívic:

• Notícies construïdes amb la comunitat: Implicar els ciutadans en la identificació de temes d’interès, la recollida de dades o fins i tot la producció de continguts (periodisme ciutadà ben gestionat i verificat).
• Espais de debat i diàleg: Organitzar fòrums, taules rodones o sessions de “preguntes i respostes” amb experts locals o representants polítics per fomentar la deliberació pública sobre els reptes del municipi.
• Periodisme de solucions: Més enllà de denunciar problemes, enfocar-se en les possibles solucions i en les iniciatives positives que sorgeixen de la comunitat.
• Transparència i rendició de comptes: Els mitjans locals i comarcals poden ser els guardians de la transparència de les institucions locals, fiscalitzant l’acció política i assegurant que els ciutadans tinguin accés a la informació rellevant.

Formació i actualització constant de les redaccions

Finalment, un aspecte que va emergí amb força en el Summit és la necessitat d’una formació contínua per als professionals del periodisme. L’evolució tecnològica i els canvis en els hàbits de consum d’informació exigeixen una adaptació constant.

Seguint l’exemple nord-americà, les capçaleres catalanes han de veure la formació no com una despesa, sinó com una inversió. Això implica:

• Formació en noves tecnologies: Intel·ligència artificial, periodisme de dades, edició de vídeo per a mòbils, eines de publicació digital, gestió de comunitats en línia.
• Desenvolupament de models de negoci: Entendre les noves fonts d’ingressos i com implementar-les de manera efectiva.
• Habilitats narratives multiplataforma: Saber explicar històries de manera efectiva en text, vídeo, àudio i formats interactius.
• Ètica periodística en l’era digital: Afrontar els reptes de la desinformació, la privacitat i el periodisme algorítmic.

En definitiva, el “Reimagining Philadelphia Journalism Summit 2025“ no ha estat només un esdeveniment per als periodistes nord-americans. És un mirall global que reflecteix els reptes i les oportunitats que el periodisme de proximitat té arreu del món. Les conclusions d’aquestes trobades, adaptades al context català, poden ser la clau per a la reinvenció i el floriment de les nostres capçaleres locals, assegurant que continuïn sent un pilar fonamental de la democràcia i la cohesió social als nostres pobles i ciutats. No hi ha dubte que el futur del periodisme local a Catalunya, com a Filadèlfia, depèn de la nostra capacitat d’innovar, col·laborar i, sobretot, de mantenir-nos ferms en el nostre compromís amb la veritat i amb la comunitat a la qual servim. Sense oblidar la ma estesa i conscient de les Administracions (Generalitat, Diputacions i municipis), que han de prendre’s seriosament el periodisme local, si més no perquè és una font de vots de cara a qualsevol procés electoral, font molt més important que la derivada dels mitjans barcelonins.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Lenfest Institute)