Un estudi elaborat per evercom, Fad Juventud i la Universitat Complutense de Madrid ofereix un retrat contundent de com la desinformació s’ha convertit en un element estructural de la vida quotidiana de la joventut espanyola. El punt de partida és clar: “Las pantallas se han convertido […] en la puerta de entrada a la realidad” i, en aquest espai saturat, la veritat competeix en inferioritat de condicions amb el soroll emocional, l’entreteniment i els algoritmes. El document analitza com s’informen els joves, com els afecta emocionalment i com aquest desgast erosiona la confiança democràtica.

Una generació hiperconnectada però vulnerable

Els joves viuen immersos en un ecosistema digital intens: gairebé la meitat passa entre tres i quatre hores diàries a les xarxes, i WhatsApp, Instagram, TikTok i YouTube dominen el seu univers informatiu. Informació, conversa i entreteniment es barregen en un mateix gest, i això dificulta la distinció entre opinió, fet i manipulació. Tot i que 8 de cada 10 s’interessen per l’actualitat, la majoria es queda en titulars i només 4 de cada 10 contrasten el que llegeixen. La desinformació és percebuda com un element omnipresent: 8 de cada 10 joves afirmen trobar-se sovint amb continguts falsos, especialment en temes polítics, internacionals o de migració. TikTok i X/Twitter són les plataformes més assenyalades.

La normalització del dubte

La convivència constant amb informació dubtosa ha generat un clima de sospita generalitzada. Un 67% declara que no pot confiar plenament en el que veu a les xarxes. Aquesta desconfiança no és indiferència, sinó cansament cognitiu: l’esforç de verificar, de no caure en enganys, de navegar en un entorn on tot pot ser fals. El document ho resumeix amb una frase que travessa tot l’estudi: “La mentira rara vez se muestra como tal”. Aquesta ambigüitat sostinguda desgasta i alimenta un escepticisme crònic.

Impacte emocional: frustració, ansietat i esgotament

Les dades emocionals són especialment reveladores. Més de la meitat dels joves se senten confosos o decebuts quan descobreixen que han cregut una notícia falsa; un 63% experimenta frustració en veure com altres comparteixen boles; un 54% sent impotència. L’ús intensiu de xarxes genera també efectes físics i psicològics: un 42% afirma sentir-se mentalment esgotat després de navegar-hi, i un 35% reconeix ansietat davant la possibilitat d’estar consumint informació falsa. Aquest malestar porta molts joves a evitar temes sensibles o a desconnectar temporalment: un 31% ha deixat les xarxes per saturació i un 40% s’ho ha plantejat.

De la desconnexió emocional a la desconnexió cívica

La retirada digital, que comença com una estratègia de protecció, té conseqüències socials. L’OCDE parla de “fatiga democràtica”: joves que, aclaparats per la polarització i la desinformació, s’allunyen del debat públic. L’estudi confirma aquesta tendència: només un 24,6% participa en associacions i fins a la meitat reconeix no haver votat mai tot i tenir edat per fer-ho. La desinformació no només confon: desmotiva, desactiva i erosiona la participació.

Un ecosistema informatiu sota sospita

La confiança en els mitjans i en les institucions està en mínims. Només un 43,2% confia en els mitjans tradicionals i un 34,2% en les xarxes socials. El 87% considera que la desinformació ha deteriorat la qualitat democràtica del país. Els joves perceben que la manipulació de l’opinió pública, la polarització i la desconfiança institucional són conseqüències directes del soroll informatiu. A més, molts dubten que el sistema democràtic estigui preparat per gestionar aquest repte.

Responsabilitats i expectatives

Els joves no situen la responsabilitat principal en ells mateixos: el 88% creu que no els correspon frenar la desinformació. Assenyalen sobretot les plataformes digitals, seguides dels mitjans i les institucions públiques. Reclamen més avisos, més transparència i més control. També demanen formació: un 63% vol aprendre a identificar notícies falses i més de la meitat creu que els centres educatius o els llocs de treball haurien d’oferir programes específics.

La veritat com a bé emocional escàs

El document d’evercom conclou que la desinformació no és només un problema informatiu, sinó emocional i democràtic. La veritat s’ha convertit en un recurs fràgil, i protegir-la implica també protegir el benestar col·lectiu. Tot i el cansament, la joventut no es mostra resignada: hi ha un desig clar de formació, d’eines i de criteri per afrontar un entorn digital que els exigeix una vigilància constant. La pregunta que obre l’estudi —Quan costa una mentida?— queda ressonant al final: costa confiança, costa energia emocional i costa qualitat democràtica.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: evercom)