Quan parlem de premsa local i periodisme de proximitat, solem subratllar la seva funció com a infraestructura cívica fonamental, com a mínim en “El Bloc de l’Estanis”: informar sobre el que passa a l’Ajuntament, explicar decisions sanitàries o educatives, seguir l’evolució del teixit associatiu o promoure la participació comunitària. I és precisament aquest valor democràtic el que Jennifer Brandel posa al centre de la seva predicció per a 2026 en l’article “AI will reinvent local news” publicat a Nieman Journalism Lab.

Brandel parteix d’una constatació inquietant: la informació local verge i verificada —la que només els periodistes humans generen—és escassa i cada vegada més en perill. El  The State of Local News Project assenyala que als Estats Units s’estan perdent de mitjana dos diaris locals a la setmana, deixant milers de comunitats sense cobertura original de temes tan essencials com la salut pública o l’adaptació climàtica. Aquest “desèrtic informatiu” no només empobreix el debat públic; posa en risc la capacitat col·lectiva de fer balanç, fiscalitzar i debatre col·lectivament.

L’IA necessita periodisme, i això pot ser una oportunitat

La predicció central de Brandel és contraintuïtiva a primera vista: l’IA, que molts veuen com una amenaça per al periodisme, pot profundament reinventar les notícies locals. Perquè? Perquè els grans models d’intel·ligència artificial només poden ser precisos si s’alimenten constantment de informació fresca, verificada i humana. Sense aquest flux de dades, la qualitat de les respostes generades disminueix, i cap empresa tecnològica que depengui de la seva reputació tolerarà entrades degradades.

Aquest desequilibri de necessitats està conduint les empreses tecnològiques a fer moviments estratègics cap a mitjans de notícies: finançant organitzacions noticioses locals, establint acords de llicència amb agències com AP o expandint operacions periodístiques pròpies. Això és, en termes econòmics, una forma de integració vertical: quan un proveïdor assegura la cadena de subministrament essencial comprant o construint la font de la matèria primera. En aquest cas, la matèria primera és informació periodística fiable.

Per al periodisme local, això obre una oportunitat dual. D’una banda, l’accés a recursos tecnològics i finançament podria ajudar a revitalitzar cobertures i estructures fràgils. D’altra, planteja preguntes crucials sobre independència editorial: “qui decideix què es publica quan el receptor més gran de la informació és, també, el seu patrocinador tecnològic?”

El risc de la dependència i la pèrdua de control

Aquí resideix un dels punts més crítics del debat: quan les empreses que entrenenen IA es converteixen també en les que financen periodismes, com es garanteix que l’output segueixi responent a l’interès públic i no als interessos corporatius? Brandel adverteix que això podria condicionar des de les regles editorials fins a la pròpia definició del que és notícia.

És un dilema similar al que veiem quan grans plataformes condicionen l’accés a audiències o quan algoritmes decideixen què mostraran als lectors. Però en aquest cas la tensió és encara més fonamental, perquè es tracta de la producció mateixa de la informació, no només de la seva distribució.

Cap a un periodisme compromès amb la comunitat

L’altra gran predicció de Brandel és que els periodistes —especialment als Estats Units, però extrapolable a altres contextos, com el català— hauran de replantejar la seva relació amb la neutralitat. Històricament, la professió ha evitat associar-se amb discursos d’activisme o defensa explícita de causes, per por de perdre l’aparença d’objectivitat. Però quan dir la veritat es polititza —com quan cobrir un recompte de vots o relacionar un temporal extrem amb el canvi climàtic es veu com a activisme—, la neutralitat deixa de ser una salvaguarda i es converteix en una trampa. Per això, Brandel augura que els periodistes començaran a reconèixer fonts cívicament rellevants —des de coalicions veïnals fins a xarxes de vigilància ciutadana— “no com a contaminants informatius, sinó com a aportadors de veritat”.

Aquest gir no equival a fer propaganda o perdre rigor; implica afirmar que la veritat i l’interès públic no són neutres, sinó valors que cal defensar activament. Per a la premsa de proximitat, això és especialment rellevant: a les comunitats petites, el periodisme sovint té ja un paper integrador i cívic que no encaixa amb un ideal de distanciament absolut.

Perspectives per a la premsa local i de proximitat

Si traslladem aquestes reflexions al context europeu o concretament al nostre entorn català, certs elements ressonen amb força:

• L’erosió de la premsa local no és un fenomen als EUA: també veiem mitjans de proximitat en dificultats financeres i estructurals. Això posa en perill la cobertura de vida municipal, polítiques de barri o els debats sobre serveis públics.

• L’IA pot ser una eina per a la productivitat i l’abast, des de resums automatitzats fins a assistents que trobin documents o patrons en dades locals, com també veurem en experiments i eines que ja s’estan desplegant. Però només funciona si s’integra amb un periodisme compromès i professional.

• L’ecosistema tecnològic no és neutre. Les decisions sobre quines dades s’utilitzen, qui les controla i amb quina finalitat afecten directament què arriba al lector i com es percep la realitat local.

En definitiva: cooperació, autonomia i valors

La predicció de Brandel a NiemanLab posa sobre la taula una qüestió central: no es tracta simplement de si la IA salvarà o destruirà el periodisme local, sinó de com aquest sector es defineix a si mateix i protegeix la seva missió cívica enmig de transformacions tecnològiques i econòmiques accelerades. Com ella afirma, estem davant d’un moment en què “les empreses d’IA es mouen per assegurar el periodisme com a matèria primera informativa, mentre els periodistes reclamen el periodisme com a acte públic”.

Per als mitjans de proximitat, això significa apostar per models sostenibles que no depenguin exclusivament de plataformes externes, cultivar la confiança amb les comunitats locals i, sobretot, assumir que la tasca periodística és una obligació cívica i no només un producte comercial.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: American Journalism Project)