Cap a un Dia Europeu de la Premsa de Proximitat: de la iniciativa catalana a l’impuls europeu

Cap a un Dia Europeu de la Premsa de Proximitat: de la iniciativa catalana a l’impuls europeu

En un moment en què el debat sobre el futur dels mitjans tendeix a concentrar-se en les grans plataformes i els actors globals, diverses iniciatives tornen a posar el focus allà on sovint comença tot: el periodisme de proximitat. A Alemanya, el Tag des Lokaljournalismus, impulsat per grups mediàtics amb el suport de la Deutsche UNESCO-Kommission, apunta en aquesta direcció: reconèixer, de manera específica, el valor del periodisme local.

Ara bé, aquest no és un terreny del tot verge. A Catalunya, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) organitza anualment el Dia de la Premsa Comarcal, una iniciativa consolidada que reivindica el paper dels mitjans de proximitat i en reforça la identitat col·lectiva. No es tracta, doncs, de partir de zero, sinó d’entendre que ja existeixen experiències valuoses en l’àmbit català.

La diferència clau és d’escala i d’impacte. Mentre que la diada impulsada per l’ACPC respon –legítimament– a l’àmbit d’una organització i d’un país, la proposta alemanya suggereix un horitzó més ampli: la possibilitat d’articular una jornada compartida a escala europea, amb capacitat de projecció política, mediàtica i social molt superior.

La referència inevitable és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, promogut per la UNESCO cada 3 de maig. Es tracta d’una jornada consolidada, amb projecció global i un missatge transversal. Tanmateix, la seva amplitud fa que realitats específiques com la premsa local hi quedin sovint diluïdes. I és precisament aquí on iniciatives com l’alemanya –i, en un altre pla, la catalana– obren una escletxa interessant.

Un sector estratègic amb iniciatives disperses

A Europa, el paper dels mitjans locals està àmpliament reconegut en documents i polítiques públiques. La Comissió Europea ha insistit en la necessitat de reforçar el pluralisme i la sostenibilitat del sector, i promou espais de debat com l’European News Media Forum, on la proximitat informativa és recurrent.

Però aquest reconeixement institucional no s’ha traduït en una fita simbòlica compartida. No existeix, avui, cap jornada europea dedicada específicament a la premsa local –sovint diluïda sota etiquetes com “regional”, que no sempre garanteixen una veritable proximitat informativa. I això contrasta amb la seva funció real: és el nivell informatiu més proper al ciutadà, el que cobreix la vida quotidiana, el que articula comunitat i el que actua com a primer nivell de control democràtic.

Catalunya: tradició i potencial de lideratge

Si baixem a escala catalana, el pes de la premsa de proximitat és indiscutible. Tant l’ACPC com l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) han documentat la capil·laritat territorial i la capacitat d’adaptació dels mitjans locals.

En aquest context, el Dia de la Premsa Comarcal no només és una eina de cohesió interna, sinó també un precedent rellevant: demostra que el sector és capaç d’organitzar-se, visibilitzar-se i generar relat propi. La qüestió és si aquest model pot escalar –i com– a un nivell superior.

Les dades dels informes recents, com el Digital News Report, reforcen aquesta idea: en un entorn de saturació informativa i desinformació, la proximitat continua sent un valor diferencial. No és només una qüestió identitària, sinó funcional: el ciutadà busca informació útil, fiable i contextualitzada en el seu entorn immediat.

Per què fer el salt europeu?

La proposta d’un Dia Europeu de la Premsa Local (o de Proximitat) no ha de pretendre substituir iniciatives existents, sinó amplificar-les. Tindria implicacions pràctiques clares:

  • Visibilitat: situaria el debat sobre els mitjans locals en l’agenda pública europea.
  • Reconeixement: reforçaria la funció social d’uns mitjans sovint infrarepresentats.
  • Coordinació: facilitaria accions compartides entre països i organitzacions.
  • Incidència: ajudaria a articular demandes comunes en matèria de suport i regulació.

En aquest sentit, experiències com la catalana poden actuar com a base i no com a alternativa. El que avui és una iniciativa sectorial en un territori concret pot esdevenir, demà, part d’un moviment més ampli.

Una oportunitat per liderar

En el context actual, marcat per la transformació digital i la pressió sobre els models de negoci, la premsa de proximitat ha demostrat una notable capacitat de resistència. Però aquesta resiliència no sempre es tradueix en visibilitat ni en influència.

Impulsar una jornada europea específica seria un pas en aquesta direcció. No pas per competir amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, sinó per complementar-lo amb una mirada concreta i necessària.

L’exemple alemany no és una anècdota, però tampoc ho és el català. Potser, de fet, la clau és precisament aquesta: sumar experiències, connectar iniciatives i convertir el que avui són celebracions disperses en una acció compartida.

I en aquest escenari, un país amb una tradició sòlida de premsa de proximitat com Catalunya no només hi té molt a dir. Probablement, hi té també molt a liderar.- Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació (article publicat en primera instancia a Comunicació 21) (Il·lustració: consilium.europa.eu)