El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat el primer estudi elaborat pel seu Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial, una iniciativa que busca posar ordre —i criteri— a un fenomen que ja no és futur, sinó present a les redaccions. El Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial és un espai de trobada, debat i reflexió sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit del periodisme i la comunicació, tant des d’una perspectiva tècnica i pràctica com des d’una visió ètica i deontològica. Segons s’indica en el web del CPC, el propòsit és impulsar un ús crític, responsable i conscient de la IA en les diverses funcions comunicatives, així com estar al dia de tot el que succeeix. El coordinador del grup és l’expert en IA Enrique San Juan i el responsable, l’expert en transformació digital de mitjans Pipo Serrano.

L’informe ofereix una primera radiografia de com la IA s’està incorporant al periodisme i la comunicació a casa nostra i confirma que la intel·ligència artificial ja és present en el dia a dia de professionals i organitzacions, tot i que amb graus d’implantació desiguals. No es tracta encara d’una adopció plena ni homogènia, sinó d’un procés en construcció, amb proves, usos parcials i una certa prudència.

El document apunta que la IA s’està utilitzant principalment com a eina de suport: automatització de tasques, ajuda en la redacció o tractament de continguts. No hi ha indicis —segons el mateix estudi— que substitueixi el criteri periodístic, sinó que complementa processos.

Entre l’oportunitat i el risc.- Un dels elements centrals de l’informe és l’equilibri entre potencial i riscos. La IA es percep com una oportunitat clara per millorar l’eficiència, agilitzar rutines i explorar nous formats. Però al mateix temps, el text subratlla preocupacions compartides per la professió.

Entre aquestes, destaquen especialment:

• la fiabilitat dels continguts generats,
• la possible amplificació de la desinformació,
• i la necessitat de mantenir la responsabilitat editorial humana.

Aquestes inquietuds connecten amb debats ja presents a escala internacional sobre transparència, autoria i verificació en l’ús de la IA aplicada al periodisme.

La necessitat de criteris i governança.- L’estudi posa èmfasi en un aspecte clau: la manca de marcs clars d’ús. En aquest sentit, apunta a la necessitat que les organitzacions periodístiques defineixin protocols, guies i principis que orientin la integració de la IA.

Aquesta governança hauria d’incloure, segons el document:

• criteris d’ús professional,
• mecanismes de supervisió,
• i transparència davant l’audiència.

El missatge és clar: la tecnologia avança més ràpid que la regulació interna, i això obliga el sector a reaccionar.

Formació: el gran repte pendent.- Un altre dels punts destacats és la formació. L’informe assenyala que l’adopció efectiva de la IA depèn, en gran part, de les competències dels professionals. La necessitat d’alfabetització tecnològica i de criteri crític esdevé central.

Sense aquesta capacitació, la IA pot quedar limitada a usos superficials o, pitjor encara, generar errors que afectin la qualitat informativa.

Impacte en la professió: evolució, no substitució.- L’estudi no apunta a un escenari de substitució massiva de periodistes, sinó a una transformació dels perfils professionals. La IA obliga a redefinir rols, reforçar competències i, sobretot, posar en valor allò que continua sent genuïnament humà: el criteri, el context i la responsabilitat.

En aquest sentit, el document s’alinea amb una idea cada cop més compartida: la IA no elimina el periodisme, però sí que en redefineix les regles del joc.

Una primera fotografia, no un diagnòstic definitiu. El valor principal de l’estudi és que obre camí. És una primera aproximació, necessàriament provisional, a un fenomen en evolució constant. Més que conclusions tancades, ofereix preguntes i línies de treball.

Queden, però, interrogants importants:

• Quin és l’impacte real en mitjans locals i de proximitat?
• Com afecta la IA als models de negoci?
• Quin paper hi jugaran les llengües com el català en aquest nou ecosistema?

Aquestes qüestions no es resolen en el document i apunten a futures recerques.

El moment de decidir.- La irrupció de la intel·ligència artificial en el periodisme català ja és un fet. L’estudi del Col·legi de Periodistes de Catalunya confirma que el sector ha començat a moure fitxa, però també que encara es troba en una fase inicial.

El repte no és només tecnològic. És, sobretot, professional i ètic. I en aquest terreny, el periodisme —especialment el de proximitat— té una oportunitat: fer de la IA una aliada sense renunciar als seus valors fundacionals. Perquè, en última instància, la qüestió no és què pot fer la intel·ligència artificial, sinó quin periodisme volem fer amb ella.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Latam Journalism Review)