El món gira, però cada cop són més els que trien tancar els ulls. No per desinterès, sinó per autodefensa. Així ho confirma un estudi recent de la Universitat de Navarra, signat pels investigadors Javier Serrano i María Fernanda Novoa, que revela una veritat incòmoda: l’efecte negatiu a l’estat d’ànim és el principal motiu pel qual la gent evita consumir notícies. I no és un fenomen marginal. Parla de milers, de milions, d’una tendència global que, com un virus silenciós, soscava un dels pilars de la democràcia: una ciutadania informada.

El treball, publicat a The Handbook of Journalism and Emotions: Theory, Production, Content and Responses (Wiley), analitza dades de més de 16.000 persones a vuit països —Espanya, Austràlia, Canadà, Dinamarca, Brasil, Xile, Índia i Sud-àfrica—. I allò que troba no és només una anècdota, sinó un patró: les emocions, i no la desconfiança o la manca de temps, són el detonant de l’evasió. «Les notícies em deprimeixen», «estic esgotat per la quantitat d’informació», «no sento que pugui fer res amb el que llegeixo». Frases que, repetides una vegada i una altra, dibuixen un retrat desolador de com vivim l’actualitat.

El cost emocional d’estar informat

L’estudi no es limita a constatar el fenomen, sinó que el dissecciona. I descobreix que les dones i els més grans de 55 anys al Nord Global (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia) són els que més pateixen aquest rebuig emocional. Al Sud Global, en canvi, el perfil canvia: són els joves entre 25 i 34 anys els que lideren la fugida. La raó? La saturació. La sensació que, en un món hiperconnectat, la informació ja no il·lumina, sinó que aclapara.

I aquí entra en joc un detall revelador: el mitjà importa. Mentre que el consum de premsa tradicional (televisió, ràdio, diaris) s’associa amb menys evasió a països com Espanya o Canadà, les xarxes socials no incrementen necessàriament l’abandonament… excepte a Sud-àfrica. Una dada que convida a reflexionar sobre com cada plataforma modela la nostra relació amb la realitat. Que potser no és irònic que, a l’era de la informació a l’instant, molts prefereixin el silenci?

Democràcia en escac

Però l’estudi va més enllà del que és individual. Advertia Serrano-Puche: «A mesura que els mitjans perden audiències, la democràcia perd la base informada que necessita per a una ciutadania compromesa«. I és aquí on el tema transcendeix el que és personal per convertir-se en una pregunta col·lectiva: Què passa quan una societat sencera comença a desconnectar-se?

L’evasió no només és un acte d’autoprotecció, sinó un símptoma d’un sistema que ha fallat en la seva promesa. Els mitjans de comunicació, en el seu afany per captar l’atenció, han prioritzat l’impacte sobre el context, el titular sobre el matís. I el resultat és un públic que, fart de sentir que cada notícia és un cop, opta per apagar el soroll. Però el silenci, en aquest cas, no és pas pau. És el buit que deixa una democràcia sense ciutadans informats.

I ara, què?

L’estudi de la Universitat de Navarra no ofereix respostes fàcils, però sí que deixa clar que el problema no és nou, però sí urgent. La fatiga informativa no és caprici, és un senyal d’alarma. I la seva solució no passa només per canviar el format de les notícies, sinó per replantejar-nos el propòsit. Informa el periodisme actual o només alimenta l’ansietat?

En un món on la desinformació i la polarització avancen a passos de gegant, l’evasió de notícies és un luxe que no ens podem permetre. Però per reconnectar amb el públic, els mitjans hauran de fer alguna cosa més per informar: hauran d’escoltar. Perquè el veritable perill no és que la gent deixi de llegir notícies, sinó que deixi de creure-hi.

Hem sentit mai que les notícies ens superen? Com gestionem aquest pes emocional? El debat està servit. I, aquesta vegada, no ens podem permetre el luxe de mirar cap a un altre costat.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Wiley)