La lluita contra la desinformació ha entrat en una nova fase. Durant els darrers anys, les iniciatives per combatre els continguts falsos han estat protagonitzades principalment per periodistes especialitzats, plataformes de verificació i institucions públiques. Ara, però, Europa sembla disposada a fer un pas més: incorporar la ciutadania al centre del procés.

Aquesta és la filosofia que inspira el projecte europeu SPQR (Social Problem, Quality Response: Countering Disinformation through Citizen Collaboration), una iniciativa liderada per la Fundació Maldita.es que pretén implicar activament joves, estudiants i ciutadans en la detecció, anàlisi i resposta davant la desinformació. El projecte compta amb finançament europeu i treballa amb participants d’Espanya, Itàlia i Polònia.

La idea és tan senzilla com ambiciosa: si la desinformació afecta tota la societat, la seva resposta tampoc no pot quedar restringida exclusivament als professionals.

Un canvi de paradigma

El projecte parteix d’una constatació cada vegada més evident. Les campanyes de desinformació es propaguen amb una velocitat i una capacitat de penetració que fan molt difícil que els equips de verificació actuïn sols. Les xarxes socials, els grups de missatgeria instantània i, més recentment, les eines d’intel·ligència artificial generativa han multiplicat exponencialment el volum de continguts susceptibles de generar confusió.

En aquest context, SPQR aposta per una aproximació diferent. No es tracta únicament de desmentir informacions falses quan aquestes ja s’han difós, sinó de crear comunitats capacitades per detectar-les abans, entendre els mecanismes que les fan virals i contribuir a neutralitzar-les.

El model encaixa amb una tendència creixent dins de les polítiques europees de defensa democràtica: reforçar la resiliència ciutadana davant la manipulació informativa mitjançant l’alfabetització mediàtica i la participació activa.

La Buloteca: una plataforma oberta a tothom

El cor del projecte és La Buloteca, una plataforma col·laborativa impulsada per Maldita.es que permet als ciutadans aportar pistes sobre possibles continguts enganyosos i participar en el procés de verificació. La iniciativa no és nova, doncs Maldita.es fa anys que treballa amb una extensa comunitat de col·laboradors ciutadans que envien dubtes, alertes i informacions susceptibles de ser verificades. El que fa ara SPQR és convertir aquesta experiència en un model exportable a escala europea.

La Buloteca connecta ciutadans, verificadors professionals, experts acadèmics i universitats dins d’un mateix ecosistema. La informació circula en totes direccions. Els participants no són simples receptors de continguts verificats, sinó actors que contribueixen a generar-los.

Aquest enfocament recorda algunes experiències de ciència ciutadana que han tingut èxit en altres àmbits, des de l’observació mediambiental fins a la investigació mèdica. La novetat és aplicar aquesta lògica al terreny informatiu.

Del debunking al prebunking

Un dels aspectes més interessants del projecte és que no es limita al tradicional fact-checking. SPQR treballa sobre tres nivells complementaris. El primer és el prebunking, és a dir, anticipar-se als continguts enganyosos abans que esdevinguin virals. El segon és el debunking, el procés clàssic de verificació i desmentiment. I el tercer és el post-bunking, orientat a comprendre els efectes de la desinformació un cop aquesta ja ha circulat i a reforçar l’aprenentatge col·lectiu.

Aquest enfocament és especialment rellevant perquè molts estudis han demostrat que la simple correcció d’un contingut fals no sempre és suficient. Les creences prèvies, els biaixos cognitius i la polarització poden fer que un desmentiment arribi massa tard. Per això cada vegada més experts insisteixen en la necessitat de desenvolupar estratègies preventives i educatives.

Una aposta pels joves

SPQR posa una atenció especial en els joves d’entre 18 i 30 anys. No és casualitat. És precisament aquesta franja d’edat la que consumeix més informació a través de xarxes socials i plataformes digitals. També és la que sovint es troba més exposada a fluxos informatius fragmentats, descontextualitzats i difícils de verificar.

El projecte preveu activitats pràctiques, tallers, formacions híbrides i exercicis de participació directa perquè els participants desenvolupin habilitats per identificar, investigar i contrarestar la desinformació. D’aquesta manera, la formació no es limita a aprendre eines tècniques; també busca fomentar el pensament crític, la cultura democràtica i la comprensió dels processos informatius.

En definitiva, es tracta de passar de la simple alfabetització mediàtica a una veritable cultura de participació informativa.

Quan la verificació es converteix en comunitat

La proposta de SPQR planteja una qüestió especialment interessant per al futur del periodisme. Durant dècades, la verificació de la informació ha estat considerada una funció exclusivament professional. I continua essent-ho. Però això no impedeix que la ciutadania pugui col·laborar-hi aportant coneixement, context local, experiència sectorial o simplement alertant sobre continguts sospitosos.

De fet, una de les fortaleses de Maldita.es ha estat, precisament, la construcció d’una comunitat molt activa de col·laboradors que contribueixen a detectar rumors, contrastar dades o aportar especialització tècnica en àmbits molt diversos. Aquesta experiència ha estat reconeguda fins i tot amb una menció honorífica al Premi Europeu de Ciència Ciutadana 2025. La verificació deixa així de ser un procés tancat per convertir-se en una activitat col·laborativa.

Una lliçó per als mitjans de proximitat

Des de la perspectiva dels mitjans locals i comarcals, el projecte ofereix algunes reflexions especialment suggeridores. La proximitat és un dels grans antídots contra la desinformació. Els periodistes locals coneixen el territori, els actors socials i el context dels fets. Però també és cert que sovint disposen de recursos limitats per afrontar l’allau de continguts que circulen per xarxes socials i grups de missatgeria.

Iniciatives com SPQR suggereixen una possible via complementària: construir comunitats de lectors i ciutadans compromesos amb la qualitat informativa. No es tracta de substituir la feina periodística, sinó d’ampliar-ne la capacitat d’observació i resposta.

Els mitjans de proximitat fa temps que practiquen aquesta relació estreta amb les seves comunitats. Potser ara Europa comença a descobrir que aquesta proximitat és també una eina eficaç contra la desinformació.

La confiança com a infraestructura democràtica

Al final, SPQR parla de desinformació, però també parla de confiança. Confiança en els mitjans, en els processos de verificació, en el coneixement expert i en la capacitat de la ciutadania per participar de manera responsable en la vida pública.

És significatiu que la resposta europea no se centri exclusivament en la tecnologia. Tot i incorporar eines innovadores, el projecte posa l’accent en les persones, en les comunitats i en la cooperació entre ciutadans i professionals.

Potser aquesta és la seva aportació més rellevant.

En una època marcada per la sobreabundància informativa, la polarització i la irrupció de la intel·ligència artificial generativa, la millor defensa no sembla ser només disposar de més tecnologia. També cal una ciutadania més preparada, més crítica i més implicada.

SPQR parteix d’aquesta premissa. I, en certa manera, recupera una idea tan antiga com la mateixa democràcia: els problemes col·lectius requereixen respostes col·lectives.

Qui hi ha darrere d’SPQR?

El projecte SPQRestà coordinat per la Fundació Maldita.es i reuneix catorze organitzacions d’Espanya, Itàlia i Polònia. La iniciativa combina plataformes de verificació, universitats i entitats de participació ciutadana amb l’objectiu de desenvolupar noves fórmules de col·laboració entre ciutadans i professionals en la lluita contra la desinformació.

Pel que fa a Espanya, hi participen la Fundació Maldita.es, Equipo Europa, la Universitat de Navarra, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Universitat de Granada. El soci italià de verificació és The Fact-Checking Factory, acompanyat per les universitats La Sapienza de Roma, Vita-Salute San Raffaele i Teramo. A Polònia hi participen la plataforma Demagog i quatre universitats: SWPS, Jagiellonian University de Cracòvia, Universitat de Gdansk i Universitat Adam Mickiewicz de Poznań.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Maldita)

Fonts: Fundació Maldita.es («Fundación Maldita.es leads SPQR, a European initiative to combat disinformation through citizen participation and innovation») i European Network of Cultural Centres (ENCC), fitxa del projecte SPQR.