La transformació digital dels mitjans ha generat noves professions durant les darreres dècades. Primer van arribar els responsables de xarxes socials, després els especialistes en SEO, els gestors de comunitats digitals o els editors d’audiències. Ara, però, sembla que estem entrant en una nova etapa. La irrupció de la intel·ligència artificial, la fragmentació de les audiències i la necessitat de repensar els productes informatius estan redefinint les estructures de les redaccions.

Una mostra d’aquest canvi la trobem en un interessant article publicat fa pocs dies per Laura Hazard Owen al Nieman Journalism Lab, a partir de l’informe Future Newsrooms Study, elaborat per FT Strategies i WAN-IFRA. L’estudi analitza 6.687 ofertes de feina publicades a LinkedIn i identifica setze nous perfils professionals que els editors consideren estratègics per garantir la viabilitat futura dels seus mitjans.

La conclusió és significativa: les empreses informatives no només busquen periodistes, sinó també professionals capaços d’integrar tecnologia, producte, disseny, dades i intel·ligència artificial dins del procés editorial.

La IA deixa de ser un experiment

Potser el grup de perfils que més crida l’atenció és el relacionat amb la innovació editorial basada en intel·ligència artificial. Entre les posicions detectades apareixen càrrecs com ara director d’innovació en IA editorial, gestor de productes d’IA per a redaccions, enginyer sènior d’intel·ligència artificial o responsables d’automatització de processos periodístics. No es tracta de llocs de treball vinculats a laboratoris experimentals allunyats de la producció quotidiana, sinó de professionals integrats en les redaccions.

Segons explica Owen, alguns editors busquen persones capaces d’identificar problemes reals dels periodistes i desenvolupar prototips tecnològics per resoldre’ls. La idea és passar de les proves puntuals a una innovació permanent i integrada en la rutina editorial.

És especialment revelador el cas de Politico, que planteja equips d’enginyeria periodística amb la missió de desplegar noves funcionalitats basades en IA cada poques setmanes i construir eines pròpies que reforcin els avantatges competitius del mitjà.

Producte i periodisme cada vegada més units

Una altra de les tendències destacades és la fusió progressiva entre les àrees editorials i les de producte. Durant anys, molts mitjans han treballat amb departaments relativament independents: la redacció produïa continguts i els equips tecnològics desenvolupaven les plataformes. Aquest model sembla estar evolucionant.

L’informe identifica perfils com directors de producte multimèdia, responsables de disseny de producte periodístic o gestors de plataformes de continguts pensades específicament per a entorns d’intel·ligència artificial.

El New York Times, per exemple, cerca responsables capaços de crear experiències multimodals que combinin text, àudio i vídeo adaptades a les preferències dels usuaris. La notícia deixa de ser un únic producte per convertir-se en una experiència informativa que es presenta en formats diferents segons cada context de consum.

Aquest canvi és profund. El periodista continua essent imprescindible, però apareixen nous actors que participen en la manera com la informació arriba al públic.

L’audiència entra al centre de la redacció

La tercera gran àrea identificada per l’estudi és la de l’estratègia d’audiència. Ja no es tracta únicament de mesurar clics o visites. Els nous editors d’audiència participen en la definició de cobertures, en la selecció de formats i en les decisions de distribució dels continguts. La relació amb el públic passa a formar part del procés editorial des del primer moment.

És una evolució coherent amb el que observem en molts mitjans digitals d’èxit. Les redaccions no poden limitar-se a publicar; necessiten entendre com, on i quan consumeixen informació les seves comunitats.

Per als mitjans locals i de proximitat, aquesta realitat no és nova. De fet, moltes capçaleres locals i comarcals han treballat tradicionalment amb aquesta proximitat a l’audiència, encara que sense disposar de les eines analítiques actuals.

Neix l’enginyeria periodística

Potser una de les aportacions més interessants de l’estudi és la consolidació del concepte de «newsroom engineering«, o enginyeria de redacció. Es tracta d’equips tècnics que treballen sota prioritats editorials i no únicament tecnològiques. El seu objectiu és construir eines que ajudin els periodistes a treballar millor, més ràpidament i amb més qualitat.

Aquest enfocament coincideix amb diverses investigacions acadèmiques recents que remarquen la necessitat que la implantació de la IA als mitjans es faci sota control humà, amb transparència i mantenint l’autoritat editorial dels professionals.

Les experiències analitzades mostren que les redaccions més avançades no estan substituint periodistes per màquines, sinó incorporant nous perfils híbrids que connecten periodisme i tecnologia.

Una advertència per als mitjans locals

Ara bé, convé evitar lectures excessivament triomfalistes. Diversos estudis publicats durant el darrer any indiquen que moltes redaccions locals encara es troben en fases molt inicials d’adopció de la intel·ligència artificial. Sovint desconeixen les possibilitats reals de les eines disponibles i tendeixen a infrautilitzar-les o a generar expectatives poc realistes.

Aquesta constatació és especialment rellevant per als mitjans de proximitat de Catalunya, on les limitacions pressupostàries fan difícil incorporar nous perfils especialitzats.

La qüestió, per tant, no és tant si les redaccions locals podran contractar un director d’IA o un responsable d’enginyeria editorial, sinó si seran capaces d’adaptar gradualment les competències dels seus equips actuals.

Més que noves professions, noves competències

La lectura de l’informe deixa una sensació clara. Probablement moltes de les denominacions que avui semblen innovadores desapareixeran o evolucionaran en pocs anys. El que romandrà serà la necessitat de combinar coneixement periodístic, cultura tecnològica i orientació al públic.

Fa dues dècades ningú parlava d’editors SEO o de gestors de comunitats digitals. Avui formen part del paisatge habitual de moltes redaccions. Potser d’aquí a uns anys passarà el mateix amb els editors d’innovació en IA, els directors de producte multimodal o els responsables d’enginyeria periodística.

El missatge de fons de l’estudi de WAN-IFRA i FT Strategies és que el futur del periodisme no dependrà exclusivament de les tecnologies que apareguin, sinó de la capacitat de les organitzacions informatives per incorporar nous perfils professionals sense perdre la seva missió essencial: explicar la realitat amb rigor, context i credibilitat.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: FT Strategies)