Els llibres acadèmics tenen, sovint, una virtut discreta: permeten observar la realitat quotidiana amb uns altres ulls. És el cas de Repensar el govern local: perspectives actuals, una obra col·lectiva coordinada pel professor Tomàs Font i Llovet, escrita per ell mateix, amb Concepción Barrero Rodríguez, Sílvia Díez Sastre, Ramón Galindo Caldés, Ricardo Rivero Ortega, Joaquim Solé Vilanova, i Marc Vilalta Reixach. Està editada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.
El llibre parteix d’una constatació difícilment discutible. Els governs locals europeus estan immersos en profundes transformacions econòmiques, socials, demogràfiques, territorials i tecnològiques que obliguen a revisar els models tradicionals de govern. Les estructures administratives que han servit durant dècades continuen sent necessàries, però ja no són suficients per donar resposta als reptes actuals.
Una de les aportacions més interessants de l’obra és la defensa d’un canvi de perspectiva. Els autors suggereixen evolucionar des d’un sistema local pensat principalment a partir de les estructures cap a un model més articulat a partir de les relacions. Dit d’una altra manera: tan important com l’organització institucional és la capacitat de cooperar, coordinar-se i establir complicitats entre administracions, entitats i ciutadania.
La reflexió resulta especialment suggeridora si es trasllada a una ciutat de l’entorn de Barcelona. Com exemple, Badalona, amb més de 230.000 habitants, la ciutat forma part d’una realitat metropolitana on els grans desafiaments no entenen de fronteres administratives. La mobilitat, l’habitatge, la seguretat, la cohesió social, la transformació digital o la sostenibilitat ambiental són qüestions que difícilment poden ser abordades des d’un únic nivell de govern.
En aquest context, el llibre convida a anar més enllà de les lògiques estrictament municipals. La capacitat d’un ajuntament per obtenir resultats depèn cada vegada més de la seva habilitat per treballar amb altres institucions, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona fins a la Generalitat, passant per la Diputació, el teixit associatiu i els agents econòmics i socials del territori.
Més enllà de la composició política de cada consistori, els autors recorden que els grans reptes locals exigeixen una governança basada en les relacions. La qüestió no és només qui governa ni amb quina majoria, sinó com es construeixen les connexions necessàries per abordar problemes que sovint transcendeixen l’àmbit estrictament municipal. Tanmateix, una de les conclusions que es desprenen de la lectura del llibre és que l’eficàcia dels governs locals del segle XXI no es mesura només per la solidesa de les seves majories polítiques. També es mesura per la seva capacitat de construir relacions útils, generar consensos i participar activament en espais de governança compartida.
Potser aquesta és la principal lliçó de l’obra coordinada per Tomàs Font i Llovet. El futur del govern local no passa tant per acumular més estructures com per reforçar les connexions entre les que ja existeixen. A Badalona o a qualsevol altre ciutat, governar no consisteix només a impulsar polítiques públiques, sinó també a construir relacions de confiança i cooperació entre els diferents actors de la ciutat.- ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i investigador (Il·lustració: EAPEC Formació Oberta)
(Publicat originalment a Línia Barcelonés Nord)