Fa anys que els mitjans es pregunten com reconnectar amb les noves generacions. Sovint es dona per fet que els joves s’interessen poc per les notícies i que viuen atrapats en un univers d’entreteniment permanent. Però potser la pregunta no és si els joves volen estar informats, sinó què entenen ells per “informació”.

Aquest és el punt de partida de What is Informative to Young Adults? Decoding Informativeness Perceptions Among Audiences of Audio-Visual Digital Platforms, un article publicat aquest 2026 a Digital Journalism per les investigadores alemanyes Luise Anter i Anna Sophie Kümpel, de la Universitat Tècnica de Dresden. Les seves conclusions qüestionen algunes idees molt arrelades i ofereixen pistes interessants per al futur del periodisme.

Més enllà de les notícies

Una de les principals aportacions de l’estudi és que els joves adults no identifiquen necessàriament “informació” amb “notícies”. El seu concepte és molt més ampli. Per a molts d’ells, un vídeo de YouTube, un podcast, un contingut divulgatiu a Instagram o una explicació trobada a TikTok poden resultar tan informatius com una notícia publicada en un mitjà tradicional.

El que determina el valor d’un contingut no és tant el suport o la marca que l’ofereix, sinó la seva utilitat i la seva capacitat per ajudar-los a comprendre una qüestió concreta. La pregunta que es fan no és “és periodisme?”, sinó “m’ajuda a entendre alguna cosa?.

La rellevància és la clau

L’estudi confirma una tendència detectada per altres investigadors. La informació es considera valuosa quan té alguna relació amb la vida quotidiana. Habitatge, salut mental, sostenibilitat, economia personal, tecnologia o relacions socials apareixen entre els temes que els joves perceben com a més rellevants.

Això significa que la proximitat ja no és només territorial. També és vital i emocional. En aquest sentit, la investigadora neerlandesa Irene Costera Meijer ja havia defensat que els ciutadans busquen una informació que els permeti orientar-se en la seva vida, i no únicament acumular dades. Les autores alemanyes arriben a conclusions semblants.

L’audiovisual és molt més que entreteniment

TikTok, Instagram, YouTube o els podcasts formen part del paisatge quotidià dels joves adults. Però les plataformes audiovisuals no són percebudes exclusivament com a espais d’oci i també són una porta d’entrada al coneixement.

La informació sovint no es busca de manera deliberada. Apareix durant la navegació habitual i és consumida de manera gairebé incidental. Aquest fenomen ja havia estat observat per les mateixes Anter i Kümpel en treballs anteriors sobre l’ús d’Instagram entre joves alemanys.

El primer contacte amb un tema pot arribar a través d’un vídeo breu, però això no impedeix aprofundir posteriorment en altres fonts.

No són una generació desinformada

Els resultats coincideixen amb estudis previs de Chris Peters, Kim Christian Schrøder, Josephine Lehaff i Julie Vulpius, de la Universitat de Roskilde (Dinamarca), que van descriure diferents “repertoris informatius” entre els joves adults. Alguns continuen buscant informació tradicional; d’altres prefereixen formats sonors, xarxes socials o recomanacions personals. Però això no significa desinterès.

També Leonie Wunderlich i Sascha Hölig, de l’Institut Leibniz-Hans Bredow d’Hamburg, van concloure que no tots els joves estan menys implicats amb les notícies que les generacions anteriors. El factor determinant és la combinació entre interès i percepció d’utilitat.

I Emily Vraga, de la Universitat de Minnesota, i Stephanie Edgerly, de la Northwestern University, van demostrar que la rellevància és un element essencial per decidir què és i què no és una notícia.

Una oportunitat per als mitjans locals

Aquest canvi de paradigma podria beneficiar el periodisme de proximitat. Els problemes d’habitatge, transport, educació, feina o convivència tenen una incidència directa sobre la vida dels joves. Explicar-los amb context, utilitat i un llenguatge adaptat als nous formats pot convertir els mitjans locals en una referència especialment valuosa.

Potser el repte no consisteix tant a aconseguir que els joves tornin a consumir notícies com abans, sinó a entendre què és el que ells consideren informatiu. I, vist així, el futur del periodisme sembla menys preocupant del que sovint es diu.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Taylor & Francis)