La pregunta sobre com enllaçar amb els joves s’ha convertit en una obsessió en moltes redaccions. Sovint, però, es parteix d’una premissa equivocada: que la Generació Z ha perdut l’interès per la informació. Una nova investigació qualitativa presentada per Alexandra Borchardt (professora i gestora de mitjans de comunicació) convida a matisar aquest diagnòstic. Els joves continuen valorant el periodisme, però esperen d’ell coses diferents de les que durant dècades han donat per descomptades molts mitjans.

L’estudi, elaborat per FT Strategies i el Knight Lab i comentat per Borchardt al seu butlletí, es basa en entrevistes i observació del comportament real dels usuaris. No és una gran enquesta estadística, sinó una aproximació qualitativa que permet entendre millor com es relacionen els menors de trenta anys amb les notícies. I les conclusions són més esperançadores que alarmistes.

El problema no és la manca d’interès

Els joves no viuen desconnectats de l’actualitat. El que ha canviat és la manera com hi arriben. Les notícies apareixen barrejades amb la resta de continguts digitals i són consumides de manera fragmentada, a través de plataformes i recomanacions socials. Això ja ho havien apuntat nombrosos estudis acadèmics sobre els hàbits informatius de la Generació Z.

Segons la recerca comentada per Borchardt, els joves valoren especialment la informació que els ajuda a entendre allò que afecta la seva vida quotidiana. Busquen context, explicacions i orientació, més que no pas una simple successió de titulars.

També demanen un llenguatge accessible i formats adaptats als seus hàbits de consum. No perquè rebutgin la profunditat, sinó perquè volen que aquesta profunditat sigui compatible amb les formes narratives digitals.

Menys solemnitat i més utilitat

Una de les conclusions més interessants és que molts joves perceben el periodisme tradicional com una institució distant i excessivament centrada en les elits polítiques o econòmiques. Esperen una informació més propera a les seves preocupacions: l’habitatge, el clima, la salut mental, el futur laboral o les relacions personals.

No es tracta d’abandonar els grans temes, sinó de connectar-los amb l’experiència de les persones. Una demanda que, de fet, coincideix amb les tesis del periodisme constructiu i del periodisme de solucions.

Els participants també reclamen més transparència. Volen saber com s’ha elaborat una informació, quines fonts s’han utilitzat i quins dubtes han aparegut durant el procés. En una època de desinformació i de continguts generats per intel·ligència artificial, aquesta explicació dels mètodes periodístics pot convertir-se en un element diferencial.

Escoltar abans que diagnosticar

Alexandra Borchardt observa que moltes empreses periodístiques continuen parlant dels joves com si fossin un misteri insondable. Potser el problema és que massa sovint es fan suposicions en lloc d’escoltar-los.

La investigació demostra que els joves no demanen un periodisme banal o superficial. Demanen un periodisme més rellevant, més comprensible i més honest. Un periodisme que els ajudi a interpretar el món i no únicament a seguir-ne les disputes. En aquest sentit, les conclusions poden resultar incòmodes per a algunes redaccions, perquè obliguen a replantejar rutines i prioritats. Però també ofereixen una oportunitat.

Una bona notícia per al futur

Fa anys que els estudis sobre consum informatiu juvenil alternen diagnòstics pessimistes amb advertiments sobre la desconnexió de les noves generacions. Aquesta investigació aporta un matís important: el problema no és que els joves hagin renunciat a la informació, sinó que esperen una relació diferent amb el periodisme.

Potser la lliçó principal és ben senzilla. Si els mitjans volen tenir futur, no n’hi ha prou amb adaptar els continguts a TikTok o Instagram. Cal entendre què necessiten les persones que els han de consumir. I la resposta, sorprenentment, no és tan revolucionària: rigor, context, proximitat i utilitat. És a dir, els valors essencials del bon periodisme, explicats amb un llenguatge i uns formats propis del segle XXI.

 L’estudi complet es pot descarregar aquí.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Medienwissen)