Hi ha una idea que sovint passa desapercebuda quan es parla de desinformació. Ens preocupem per les notícies falses, pels vídeos manipulats, pels rumors que circulen a les xarxes socials o per la capacitat de la intel·ligència artificial de generar continguts cada vegada més convincents. Però poques vegades ens preguntem què és el que fa possible que aquesta desinformació arreli.

Potser la resposta no és només tecnològica; potser també és periodística. Un estudi recent de la Social Market Foundation britànica aporta evidències que conviden a mirar el problema des d’una altra perspectiva. Després d’analitzar més de 125.000 publicacions compartides en grups locals de Facebook, els investigadors conclouen que les notícies falses són gairebé tres vegades més freqüents en aquelles zones on el periodisme local pràcticament ha desaparegut. I encara hi afegeixen una dada significativa: durant les campanyes electorals aquesta diferència s’accentua.

L’informe, titulat No News is Bad News, no pretén demostrar que les xarxes socials siguin l’origen de tots els mals ni que la desaparició d’un periòdic local expliqui per si sola la proliferació de la desinformació. El que suggereix és una relació molt més subtil: quan manca una font informativa de referència, el buit informatiu tendeix a omplir-se amb continguts de qualitat molt desigual.

Més que un problema de «fake news«

Durant els últims anys hem convertit les fake news en el centre del debat públic. És comprensible. La rapidesa amb què circulen els rumors, la polarització política i les noves eines d’intel·ligència artificial han incrementat la preocupació social.

Tanmateix, aquest estudi obliga a desplaçar lleugerament el focus. Potser el problema principal no és l’existència de notícies falses, doncs les mentides han existit sempre. El que resulta més preocupant és la desaparició dels espais on aquestes mentides poden ser contrastades.

Quan un municipi deixa de tenir un mitjà que segueix l’activitat de l’ajuntament, les entitats, les escoles, els equipaments culturals i esportius o els conflictes quotidians, la comunitat perd una part de la seva capacitat per verificar la realitat. Els rumors no apareixen perquè sí; prosperen quan ningú no els desmenteix amb informació contrastada.

Des d’aquest punt de vista, la informació local no és només un servei als ciutadans. També és un mecanisme de verificació permanent de la vida pública.

Els deserts informatius

Els investigadors utilitzen una expressió que ja fa temps que circula en l’àmbit acadèmic: els deserts informatius, aquells territoris on pràcticament no hi ha cobertura periodística local. En aquestes zones, les xarxes socials es converteixen sovint en la principal font d’informació sobre allò que passa al municipi. El problema no és que els ciutadans conversin o comparteixin experiències, sinó quan aquestes converses substitueixen el treball periodístic.

L’estudi britànic mostra que els grups locals situats en aquests deserts informatius concentren una proporció molt superior de continguts falsos o enganyosos que aquells territoris on encara existeix un ecosistema periodístic actiu. No es tracta d’una relació automàtica ni exclusiva, però sí prou consistent per merèixer atenció.

Cal dir, però, que els mateixos autors reconeixen les limitacions de la recerca. L’anàlisi es basa en un nombre reduït de grups locals i no permet establir una relació causal definitiva. És una evidència sòlida, però encara incipient, que haurà de ser contrastada amb nous estudis.

Una lectura des de Catalunya

La realitat britànica no és la catalana. El Regne Unit acumula des de fa anys un tancament continuat de capçaleres locals que ha deixat àmplies zones sense cobertura periodística estable.

A Catalunya, malgrat totes les dificultats econòmiques i la transformació digital, encara es manté una xarxa notable de premsa local i comarcal, tant en paper com en format digital. És una singularitat que sovint es dona per descomptada, però que pot tenir conseqüències molt més importants del que habitualment pensem.

Els diferents informes del Digital News Report del Reuters Institute ja fa temps que alerten de la creixent preocupació ciutadana per la desinformació i de la necessitat de reforçar la confiança en els mitjans. El treball de la Social Market Foundation hi afegeix una peça que completa aquest trencaclosques: la presència d’un periodisme local viu pot actuar com un factor de resistència davant la circulació de continguts enganyosos.

No és una garantia absoluta. Però tampoc és un detall menor.

Una infraestructura democràtica

Durant molts anys hem defensat la premsa de proximitat perquè contribueix a la cohesió social, dona veu al territori i reforça el sentiment de comunitat. I tot això continua sent cert, però aquest nou estudi incorpora un argument diferent. El periodisme local no només informa; també crea les condicions perquè la informació fiable pugui prevaldre sobre el soroll.

Potser ha arribat el moment de considerar els mitjans de proximitat com una autèntica infraestructura democràtica, sense embuts. Igual que les biblioteques, les escoles o els equipaments culturals, contribueixen a fer possible una ciutadania millor informada.

És una idea que convé discutir amb serenitat, sense corporativismes ni exageracions. Però també sense menystenir les evidències que van acumulant-se.

Quan un periòdic local tanca, la primera conseqüència és evident: hi ha menys periodisme. La segona, molt menys visible, és que la comunitat disposa de menys eines per distingir entre els fets i els rumors. I aquesta, en temps de desinformació, és una pèrdua que va molt més enllà del mateix sector periodístic.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: SMF)