De tant en tant, una frase resumeix millor que cap informe l’estat d’un sector. Aquest any ha passat a Nuremberg, durant les Jornades de Mitjans de Comunicació Locals, quan el president de la Bayerische Landeszentrale für neue Medien (BLM), Thorsten Schmiege, va afirmar que “el periodisme local no és un nice to have, sinó una infraestructura democràtica”. No era només un eslògan. Era la síntesi d’un debat que va ocupar bona part de les sessions i que interpel·la directament tots aquells que creiem en el valor de la informació de proximitat.

La trobada, que per primera vegada abandona la denominació històrica de Lokalrundfunktage per convertir-se en Lokalmedientage, simbolitza també un canvi d’època. Ja no es parla únicament de ràdio o televisió locals. Avui els mitjans de proximitat són empreses de continguts que distribueixen informació a través de múltiples canals, competeixen en un entorn global i conviuen amb unes plataformes digitals que condicionen cada vegada més l’accés dels ciutadans a la informació.

Un escut per a una nova realitat

Schmiege va utilitzar una metàfora suggeridora: cal construir un Schutzschirm, un «escut protector», per al periodisme local. Però convé entendre bé què significa.

No parlava d’un sistema assistencial ni d’una demanda de subvencions. El que proposava era traslladar al món digital les garanties que durant més de quaranta anys han fet possible el desenvolupament dels mitjans locals privats a Alemanya. Un marc capaç de preservar la diversitat informativa en un ecosistema dominat pels algoritmes, les grans plataformes i la intel·ligència artificial.

Aquest «escut» es fonamenta en quatre grans idees:

La primera és la descobribilitat dels continguts. De poc serveix que un mitjà faci bon periodisme si els algoritmes l’amaguen darrere d’un flux infinit de vídeos virals, opinions extremes o desinformació.

La segona és la cooperació. Compartir tecnologia, dades, eines d’intel·ligència artificial o processos d’innovació no significa renunciar al pluralisme editorial; al contrari, pot ajudar a reforçar-lo.

La tercera és la innovació. La IA no s’hi presenta com un enemic inevitable, sinó com una oportunitat per a redaccions petites que necessiten guanyar eficiència sense perdre qualitat periodística.

I la quarta és el finançament. Schmiege defensa que les plataformes que obtenen valor econòmic dels continguts periodístics també haurien d’assumir alguna responsabilitat en el sosteniment del pluralisme informatiu. No parla tant d’impostos com de mecanismes que garanteixin una competència més equilibrada.

Catalunya també té experiència

Llegint aquestes reflexions és fàcil establir paral·lelismes amb la realitat catalana. Però també convé evitar comparacions simplistes.

Catalunya no parteix de zero. Fa dècades que existeixen polítiques públiques orientades a preservar el pluralisme informatiu i la comunicació de proximitat. Els ajuts als mitjans, el suport a les entitats representatives del sector, l’existència d’un marc regulador propi i d’institucions específiques formen part d’una trajectòria que ha contribuït a consolidar un dels ecosistemes de premsa local més potents d’Europa.

No és casualitat que aquest mes de juliol el Govern de la Generalitat hagi anunciat l’ampliació de la dotació dels ajuts destinats a les entitats i organitzacions de la comunicació. És una decisió que reafirma una idea compartida des de fa anys: la informació de proximitat no és un luxe, sinó un element essencial de la cohesió social i democràtica.

Aquest recorregut diferencia Catalunya d’altres territoris europeus. Però també ens obliga a mirar més enllà dels instruments tradicionals de suport.

Els desafiaments han canviat

Durant molts anys el debat se centrava, sobretot, en la caiguda de la difusió en paper o en la pèrdua d’ingressos publicitaris. Aquells problemes continuen existint, però avui n’hi ha d’altres que probablement són encara més determinants.

• Qui decideix quines notícies veu un ciutadà? Com es garanteix que una informació contrastada no quedi eclipsada per continguts sensacionalistes?

• Quin paper han de jugar les plataformes digitals en el finançament del periodisme?

• Com s’ha de regular l’ús dels continguts informatius per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial?

Aquestes preguntes van travessar bona part de les sessions celebrades a Nuremberg. I també haurien de formar part de l’agenda dels editors de casa nostra.

La primera baula del sistema informatiu

Hi ha una idea del discurs de Schmiege que em sembla especialment rellevant. Quan defineix el periodisme local com una infraestructura democràtica, està dient que la seva funció va molt més enllà d’explicar què passa en un municipi o comarca.

La informació de proximitat és la primera baula del sistema informatiu. És on la ciutadania coneix les decisions del seu ajuntament, segueix la vida associativa, fiscalitza els responsables públics més propers i construeix una part fonamental de la seva opinió sobre els afers col·lectius.

Fa molts anys que aquesta és també una convicció compartida per bona part dels editors catalans. La premsa local no només descriu un territori; contribueix a construir-lo cada dia. I aquesta funció continua essent insubstituïble, encara que canviïn les tecnologies o els canals de distribució.

Més enllà dels ajuts

Potser aquesta és la principal lliçó que ens deixen les Jornades de Nuremberg. El debat ja no consisteix únicament a decidir si cal donar suport al periodisme local. En molts països europeus, i també a Catalunya, aquesta discussió està força assumida.

La qüestió és una altra: com protegim el valor democràtic del periodisme en un ecosistema governat per algoritmes, plataformes globals i intel·ligència artificial.

L'»escut protector» que es proposa a Alemanya no és tant una metàfora econòmica com una invitació a repensar les regles del joc. Perquè protegir el periodisme local no significa preservar unes empreses per elles mateixes, sinó garantir que les comunitats continuïn disposant d’informació rigorosa, plural i independent sobre allò que els és més proper.

I aquesta, més que una reivindicació sectorial, és una exigència democràtica que també ens interpel·la.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: ACPC)