El periodisme viu una de les etapes més convulses de la seva història recent. La intel·ligència artificial (IA) no només ha irromput amb força en les redaccions, sinó que ha posat sobre la taula qüestions que, en el fons, sempre han estat presents: Quina és la línia vermella entre la innovació i la desnaturalització de la professió? L’article de Pilar Sánchez-García (coordinadora del Laboratorio de Comunicación Multimedia e Inteligencia Artificial (LabComIA), “L’ètica periodística no se automatitza”, aborda aquesta tensió des d’una perspectiva multiescalar, proposant que els dilemes ètics que planteja la IA es poden —i es deuen— analitzar des de tres nivells interrelacionats: el compromís individual del periodista, el desafiament empresarial de la integració tecnològica i el reto col·lectiu de l’autoregulació.

El text, publicat a Cuadernos de Periodistas (la revista de referència de l’Associació de la Premsa de Madrid), no és només una reflexió teòrica, sinó un crida a l’acció per als professionals del sector. Sánchez-García, amb una trajectòria destacada en l’estudi de la relació entre IA i comunicació, parteix d’una premissa clara: la tecnologia no canvia els principis ètics del periodisme, però sí que els posen a prova. I ho fa en un moment en què la professió ja arrastrava dues crisis paral·leles: la sostenibilitat econòmica i la pèrdua de credibilitat.

1. El compromís individual: comprendre la IA per explicar-la bé

L’article comença amb una pregunta incòmoda: La IA altera l’ètica inherent al periodisme? La resposta de Sánchez-García és contundent: no, però amplifica els riscos i els dilemes que sempre han existit. Copiar un text, utilitzar una imatge sense permís, publicar dades sense verificar o falsificar una crònica són pràctiques que, amb o sense IA, són incompatibles amb l’ètica professional. El que canvia és l’escala i la velocitat amb què aquests riscos poden materialitzar-se.

La clau, segons l’autora, està en el compromís individual del periodista per entendre la IA i explicar-la amb rigor. No es tracta només d’utilitzar eines com el ChatGPT per agilitar tasques, sinó de comprendre el seu impacte social, econòmic i geopolític. Sánchez-García cita com a exemple la portada de la revista Time el 2025, que va nomenar la IA Persona de l’Any, però ho va fer amb una explicació transparenta sobre com s’havia generat la imatge: per humans, amb criteris editorial clars. Aquest és el model a seguir: la IA com a eina, no com a substituta de la feina periodística.

El “hype” mediàtic i la necessitat de rigor

L’article analitza com els mitjans han cobert la IA des de la seva irrupció massiva a finals de 2022 (amb el llançament de ChatGPT). Inicialment, la narrativa va ser alarmista i sensacionalista, amb titulars que anaven des del “fi de la humanitat” fins a la “nova era d’or”. Sánchez-García alerta que aquesta espectacularització ha portat a una polarització del debat: o es demonitza la IA o es divinitza, sense matisos.

No obstant això, estudis recents (com els citats a l’article, que analitzen més de 50.000 notícies a la Península Ibèrica) mostren una evolució cap a un to més divulgatiu i neutral. Tot i això, persisteix el que l’autora anomena “bombardeig informatiu”: una saturació de notícies sobre IA que, en molts casos, amplifiquen comunicats corporatius de les grans tecnològiques sense criteri crític. Aquí, el repte ètic és doble:

• Evitar el sensacionalisme i prioritzar la profunditat sobre el clickbait.
• Contextualitzar la IA: explicar quins són els seus límits, els seus riscos i les seves aplicacions reals, sense caure en el tecno-optimisme o el tecno-pessimisme.

Sánchez-García ho resumeix així: “Comprendre la IA per contar-la i investigar-la des del rigor suposen una qüestió d’ètica periodística”.

2. El desafiament empresarial: integrar la IA sense perdre l’ànima

El segon nivell que analitza l’article és el repte organitzatiu: com han d’integrar els mitjans la IA sense que aquesta deshumanitzi el procés periodístic. Aquí, Sánchez-García distingeix entre ús puntual d’eines (com traduccions automàtiques o resums de documents) i una transformació real de les redaccions, on la IA formi part d’un ecosistema digital integrat.

Automatització sí, però supervisada

La IA pot ser útil en tres fases del procés periodístic:

1. Documentació: Anàlisi massiva de dades, seguiment de tendències o verificació de fets.
2. Producció: Generació de continguts repetitius (com resultats esportius o informació borsària) o assistència en la redacció (suggeriments de titulars, estructuració de texts).
3. Distribució: Personalització de continguts per a audiències segmentades.

Tot i això, l’autora insisteix que la supervisió humana ha de ser irrenunciable. Cita el cas del New York Times, que va acomiadar un redactor per utilitzar IA per escriure una crítica literària sense revelar-ho. El problema, segons Sánchez-García, no va ser la tecnologia, sinó la manca de transparència i el salt dels protocols ètics.

El risc de la «innovació de marca»

Un dels punts més crítics de l’article és la desconnexió entre el discurs i la realitat en molts mitjans. Molts parlen de la IA com a part de la seva “modernització”, però no l’integren de manera transversal. Sánchez-García menciona un estudi de la Universitat de Valladolid que revela la sorpresa dels enginyers tecnològics davant la lentitud i desconfiança dels mitjans a l’hora d’adoptar solucions d’IA, en comparació amb altres sectors.

Aquí, el repte ètic per als directius dels mitjans és clar:

• Invertir en formació per als periodistes, perquè entenguin les eines i els seus límits.
• Crear equips híbrids (periodistes + experts en IA) que impulsin la innovació des de l’ètica, no des del màrqueting.
• Garantir la transparència en l’ús de la IA, tant internament (amb protocols clars) com externament (explicant als lectors com s’utilitza).

L’autora adverteix: “La responsabilitat ètica ha de vertebrar totes les decisions editorials. No es pot deixar el ‘marrón’ a les generacions futures, perquè ja arribem tard”.

3. L’autoregulació col·lectiva: formació, transparència i drets d’autor

El tercer nivell és el compromís col·lectiu. Els mitjans ja han començat a adaptar els seus manuals interns per regular l’ús de la IA, i Sánchez-García analitza els punts en comú d’aquestes guies. Els principis bàsics solen ser:

1. Limitació del contingut generatiu: La IA pot utilitzar-se per resumir documents, traduir texts, crear gràfics o transcriure àudios, però sempre sota supervisió humana.
2. Prohibició de publicar notícies generades exclusivament per IA: El contingut ha de ser verificat i contrastat per periodistes.
3. Transparència obligatòria: Els continguts assistits per IA (imatges, gràfics, texts) han d’estar etiquetats. L’exemple que posa l’autora és el del xef que cuina davant d’un vidre: la audiència ha de veure el procés.
4. Protecció dels drets d’autor: Evitar el plagi i el ús de materials amb copyright sense permís.

El cas de The Guardian

L’article destaca la guia de The Guardian, publicada obertament per als seus lectors, que estableix tres principis fonamentals:

• Formar el personal.
• Desenvolupar eines pròpies (no dependre exclusivament de models externs com ChatGPT).
• Ser transparents en l’ús de la IA.

Aquest model de guies públiques no només serveix per regular l’ús intern, sinó que també és una eina de confiança amb l’audiència. En un context de desconfiança creixent envers els mitjans, la transparència es converteix en un valor afegit.

El futur: un periodisme amb IA, però no governat per ella

Sánchez-García conclou que la IA no és el problema, sinó una oportunitat per reposicionar el periodisme com a actor clau en un món saturat d’informació sense filtre. Tot i això, el seu èxit dependrà de:

• Un compromís col·lectiu entre mitjans, periodistes i societat.
• La formació contínua per evitar que la IA reprodueixi els biaixos humans (de gènere, classe, cultura…).
• La defensar dels drets laborals dels periodistes, perquè la IA no es converteixi en una eina per reduir plantilles sense millorar la qualitat.

L’article acaba amb una reflexió potent: “La ética no se automatiza en el Periodismo con mayúsculas”. I afegeix: el futur del periodisme no depèn de la tecnologia, sinó de com la utilitzem.

Val a dir, finalment, que l’article de Cuadernos de Periodistas (enllaç a l’article) obre un interrogant: En un esceneri on la IA ja forma part de les redaccions, creiem que els mitjans catalans estan prenent les mesures ètiques necessàries, o encara hi ha massa improvisació? Quins exemples coneixem de bons (o dolents) usos de la IA al periodisme local?.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Cuadernos de Periodistas)