L’article “AI in Journalism: A Systematic Review of Media Literacy, Competencies, and Algorithmic Engagement”, signat per Santiago Tejedor (UAB), Laura Cervi (UIC), Beatriz Villarejo-Carballido (UB) i José Juan Verón (UZ), és una aportació que arriba en un moment crític per al periodisme. La irrupció de la IA generativa ha accelerat tensions que ja existien —automatització, desinformació, opacitat algorítmica— i ha obligat a repensar què vol dir ser periodista en un ecosistema on les màquines intervenen en totes les fases del procés informatiu.

Alfabetització mediàtica i IA: la nova competència transversal

La conclusió central del treball és clara: l’alfabetització mediàtica, i en particular l’alfabetització en IA, ha esdevingut una competència transversal imprescindible. No es tracta només de saber utilitzar eines, sinó de comprendre els sistemes algorítmics, avaluar-los críticament i interactuar-hi amb criteris de responsabilitat, transparència i verificació.

Aquesta alfabetització mediàtica algorítmica inclou capacitats que van des de la interpretació de processos automatitzats fins a la detecció de biaixos, la traçabilitat de continguts generats per IA i la governança de decisions assistides per algoritmes. És un gir conceptual que integra la IA dins la tradició de la alfabetització en IA, i no com un apèndix tecnològic.

Sis blocs temàtics i un canvi de paradigma

La revisió sistemàtica identifica sis grans àrees que han estructurat la recerca entre 2020 i 2024: automatització, personalització algorítmica, integració en redaccions, reptes ètics, desinformació i educació periodística. El que emergeix és un desplaçament progressiu: de l’eficiència tecnològica cap a un enfocament basat en competències, governança i impacte social.

A partir de 2022, la IA generativa accelera aquest canvi. Les rutines professionals, la noció d’autoria, la verificació i la relació entre humans i màquines es transformen, i la recerca comença a assumir que la IA no és només un instrument, sinó un actor que reconfigura rols i valors periodístics.

Una cartografia global desigual

L’article confirma una asimetria geogràfica notable: Europa i Amèrica del Nord concentren la major part de la producció científica, mentre que el Sud Global continua infrarepresentat. Aquesta desigualtat afecta tant la recerca com l’adopció tecnològica, condicionada per infraestructures i marcs reguladors.

En aquest mapa, la contribució catalana és significativa. Tot i que només un dels autors —Santiago Tejedor— prové de la UAB, el seu lideratge en alfabetització mediàtica i IA situa el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació en una posició rellevant. La UAB hi aporta una mirada crítica, interdisciplinària i orientada a la responsabilitat pública, que encaixa amb les necessitats actuals del camp. És una presència potser discreta en nombre, però sòlida en influència.

Competències, dèficits i urgències

El treball detecta mancances estructurals: poca recerca longitudinal, escassa interdisciplinarietat, absència d’estudis centrats en audiències i una formació insuficient en IA. Aquest diagnòstic és especialment rellevant per a les facultats de comunicació, que sovint han incorporat la IA de manera reactiva.

Les competències necessàries inclouen:

• comprensió crítica dels processos algorítmics;
• capacitat d’avaluar continguts generats per IA;
• domini de la transparència i la traçabilitat;
• alfabetització en prompts i col·laboració humano-algorítmica;
• criteris ètics per a decisions automatitzades.

És un marc que reclama una pedagogia orientada a la responsabilitat i la governança.

Una agenda per al periodisme que ve

La revisió sistemàtica és, en el fons, una crida a l’acció. La IA ja no és un futur hipotètic: és una infraestructura que reorganitza la producció informativa i redefineix la relació entre periodistes i audiències. El treball de Tejedor i els seus coautors ofereix una brúixola per navegar aquest escenari: una agenda global, inclusiva i basada en competències.

Per a la comunitat acadèmica catalana —i per a l’INCOM-UAB— és una invitació a reforçar la recerca, la formació i la transferència en alfabetització algorítmica. I, sobretot, a assumir que el periodisme del segle XXI necessita una cultura crítica de la IA capaç de preservar el valor públic de la informació.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: oi2media)