Mentre a Catalunya la premsa local i comarcal resisteix força bé els embats dels canvis d’hàbit en la comunicació i s’esforça i es reforça de cara al futur immediat, un article a Le Monde de Corine Lesnes, des de San Francisco (Califòrnia), adverteix que la desaparició dels diaris locals als EUA està pesant sobre la democràcia nord-americana. Durant mig segle, la premsa local ha estat molt forta, absolutament rellevant, gairebé en tots els comptats americans, però des de fa un lustre la cosa s’ha posat peluda.

Lesnes afirma en el seu article que un de cada cinc nord-americans viu en una zona sense cobertura informativa. Ara, en menys de 20 anys, una quarta part dels diaris nord-americans han quedat sense negoci. Més de 200 dels 3.143 comtats del país es consideren ara “deserts de notícies”: ja no tenen un sol diari local. En més de 1.500 altres, només hi ha una font de notícies regional, normalment una publicació setmanal. Un de cada cinc nord-americans viu en un d’aquests deserts informatius.

El cop és duríssim i han estat moltes les veus que s’han esgargamellat i s’esgargamellen que preparen o exigeixen una solució. Ara mateix es viu un nou exemple: a mesura que s’acosten les eleccions presidencials de novembre de 2024, estan sorgint iniciatives per invertir la tendència.

La xarxa americana Future Leaders Network (FLN) ha fet públic un document titulat El futur de les notícies locals: declaració de propòsits. Informa que són un grup de líders de redaccions que “operen models provats per als mitjans cívics; els organitzadors comunitaris galvanitzant un futur racialment equitatiu per a les notícies locals; i investigadors de mitjans que estudien els ecosistemes de la informació i les persones que els configuren”. Com a resultat directe dels seus esforços d’escolta i participació profunda de la comunitat, l’FLN advoca per reimaginar les notícies locals com un mitjà de comunicació més participatiu i veritablement públic. Advocant, doncs, per una revolució per a la premsa de proximitat.

A mesura que els Estats Units s’enfronten als “reptes interrelacionats de la desinformació massiva i la privació de drets, la disminució de la participació cívica, l’auge de la big tech i el col·lapse dels mitjans comercials locals”, aquesta xarxa ens diu que cal reimaginar les notícies com una infraestructura cívica que pot garantir un accés equitatiu a informació de qualitat.

En el document que han fet públic fan saber a l’opinió pública, als editors i als professionals de la comunicació que, segons el seu criteri, el futur de les notícies locals està orientat als serveis, en xarxa, cívics i participatius. “A mesura que construïm aquest futur, reconeixem la història de desigualtat i opressió de la indústria dels mitjans; aquest fet ens obliga a bastir sistemes d’informació que siguin alliberadors i sensibles a les necessitats més agudes de la comunitat”.

Els membres de la xarxa esmentada diuen creure en el futur per a la informació cívica al servei de la comunitat i impulsada per les persones, la qual cosa exigeix nous tipus de líders: “Els que rebutgen l’exclusivitat a favor del poder col·lectiu i la redistribució dels recursos de la redacció”. I en aquest sentit, fan saber que estan construint nous models “des d’un lloc d’esperança, no per al ‘periodisme’ com a professió o indústria, sinó per a comunitats pròsperes”.

Com posar-ho en pràctica? La xarxa Future Leaders Network proposa un canvi de paradigma en com es produeix, distribueix, consumeix i finança la informació, una mesura que consideren urgent a mesura que més persones treballen per reinventar i reconfigurar la pràctica periodística.

“El cert és que la pèrdua dels tradicionals periòdics d’informació de proximitat nord-americans posa les comunitats en una espiral descendent de desinformació, divisió i polarització”, va dir Steven Waldman, fundador de Rebuild Local News, una coalició d’unes 3.000 editores i associacions que tenen com a objectiu restaurar els mitjans locals. “Quan consumeixes notícies que són de naturalesa molt partidista o nacional és que tendeixes a pensar en els teus oponents com als teus enemics, mentre que, quan tens notícies locals, encara tens desacords, però és possible que vegis aquesta persona de què parla el periodista local al camp d’un equip de lliga petita, al centre social o al supermercat l’endemà, i saps que és un conciutadà més”.

Més d’un miler de capçaleres es consideren ara “diaris fantasmes”; és a dir, han perdut més de la meitat dels seus empleats i són produïdes per un nombre reduït de periodistes, de vegades ubicats lluny del terreny que se suposa que han de cobrir. El 2022, dos diaris locals van tancar cada setmana, segons la Northwestern University School of Journalism (Illinois); l’any 2023, la mitjana va pujar a 2,5 tancaments setmanals, segons l’informe anual publicat el novembre passat per la mateixa universitat. És, certament, tot un fenomen que molts experts creuen que està relacionat amb les ferides actuals de la democràcia nord-americana: desinformació, corrupció i polarització.

No podem extrapolar el fenomen de la premsa local nord-americana a Catalunya. No es pot comparar, ni ara ni anys enrere. Gairebé tot és diferent, excepte l’essència que defineix en general els mitjans d’aquesta mena. Essència que, per cert, va recollir molt bé, precisament i excepcionalment des de Madrid, el passat dia 24 d’aquest gener, María Rey, presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid, quan va dir: “La premsa local és la que més escolta la gent, la que està més a prop dels seus problemes”. La frase, tot sigui dit, la va dir en la inauguració d’una jornada denominada El valor de la proximitat, valor que a Catalunya el tenim ben reconegut.- Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació / Revista Comunicació 21.