Amb mig centenar de ponents i més de 350 inscrits, la 26a edició del Congrés de Periodisme d’Osca ha estat un èxit, segons els organitzadors. El congrés ha posat damunt la taula diferents temes de força calat com la intoxicació informativa i la desinformació, subscripcions de pagament i audiències, la deriva de les xarxes socials, la intel·ligència artificial o els esdeveniments com a font d’ingressos fins aquest divendres.

Destaco la intervenció del periodista Emilio García-Ruiz, director del San Francisco Chronicle, que recorda als presents que canviar és humà, però aquesta vegada, els humans hem canviat fonamentalment la manera com ens comuniquem, i ja no hi ha marxa enrere. “Aquest congrés ens posa sobre la taula la diferència fonamental entre el periodisme i els mitjans de comunicació, perquè no són el mateix. Fa també 25 anys les companyies discogràfiques, amenaçades per l’intercanvi de cançons a Internet, deien que allò seria la fi de la música. Per descomptat, no ho va ser. Només va ser la fi de les discogràfiques”.

El periodisme no és mort, diu el director nord-americà: “Hem vist grans exemples de com les persones demanen i consumeixen les grans històries que els periodistes escriuen. Però també hem vist moltes maneres en què les notícies no es llegeixen, i de vegades, ni tan sols s’escriuen, sinó que es «generen». Si publiques una notícia i gairebé ningú no la llegeix, continua sent una notícia?”

Conclusions del Congrés

Darío Pescador, divulgador científic i director de la revista Quo, ha estat l’encarregat de presentar les conclusions del XXIV Congrés de Periodisme d’Osca, que ha tingut lloc el 16 i 17 de març al Palau de Congressos d’aquesta ciutat. Pescador alerta als congressistes que “vivim un moment inèdit, la connivència de l’home més poderós del món i l’home més ric del món per suprimir el periodisme”, recordant l’advertència pronunciada durant el Congrés pel president de la Federació Europea de Periodistes, Ricardo Gutiérrez, sobre els plans de Donald Trump i Elon Musk.

Segons Pescador, el periodista Carlos Franganillo va afirmar que els avenços com la intel·ligència artificial ens posen a un pas d’una revolució tecnològica. “En lloc de riure’ns i donar-nos copets a l’esquena pels defectes actuals de la intel·ligència artificial, hauríem de preguntar-nos quant de temps falta perquè aquesta notícia fabricada tingui una ànima indistingible d’una humana. Doem per fet que el robot ho farà aprenent del que escriuen i fan altres éssers humans?

Lola García, per part seva, ha recordat que “marcar l’agenda informativa, és a dir, el focus de l’atenció pública, és imprescindible per al periodisme”. El risc de la pèrdua de rellevància dels mitjans es forja des de la crisi financera del 2008, quan una gran part de la població va percebre que els noticiers s’havien posat al costat dels bancs i no de les persones. Per aconseguir que ens llegeixin cal la confiança i la transparència, saber a qui pertany el canal pel qual t’arriben les notícies. Com també va recordar Daniel Basteiro, la gent sap que si no estan pagant per la notícia, és perquè algú ja l’ha pagada.

Atenció i missatge

Toni Aira va explicar que l’atenció és l’or del segle XXI. Sense atenció, no es transmet el missatge. Però quines històries estan arribant? Les mateixes que fa mil·lennis: les que apel·len a les nostres emocions. I avui dia, vulguem o no, les emocions de la gent les controlen els algorismes.

Les armes dels periodistes en aquest Congrés són les mateixes que fa 24 anys: professionalitat, rigor, capacitat d’atrapar i fascinar les persones amb històries. “Davant el dubte, més periodisme”, va sentenciar Alberto Grimaldi.

María Sánchez, del New York Times, va avisar dels perills de portar aquest raonament a l’extrem. “Els periodistes no es poden permetre aclaparar l’audiència amb desastres i confrontació; cal donar-los un respir. L’alternativa és el fenomen psicològic de l’evitació de les notícies, un nombre creixent de persones que decideixen que els mitjans fan la seva vida més estressant”.

Clara Jiménez va parlar sobre el contingut. A la pantalla de la persona que ens veu, ocupa el mateix espai un reportatge de recerca amb una feina de mesos que un minut de vídeo. Ja no es tracta que les xarxes socials ens serveixin balls i gatets, sinó de la capacitat de donar a cada persona, a través de l’anàlisi de dades, exactament el que vol veure i escoltar. “Aquest canvi tecnològic fa que la democràcia deixi de funcionar, i que ens obliga a posar-nos d’acord en la definició de mitjà de comunicació”, va explicar Jiménez.

Darío Pescador conclou: “Això tenen en comú els nous projectes periodístics i els mitjans més tradicionals: l’afany per assegurar-se que el missatge arriba en un paisatge que no queda quiet”.

Els participants en el congrés alerten contra qualsevol intent d’aconseguir la supressió de la premsa com a forma d’acabar amb la democràcia, però també contra la utilització de la desinformació i els crits per desacreditar els mitjans. Així, al document de conclusions de Darío Pescador s’assegura que la mentida i la manipulació són una part inevitable de l’ésser humà, i que, en aquest sentit, els mitjans de comunicació, son sòl fèrtil per a la desinformació.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: congresoperiodismo.com)