Un estudi de l’Hamburg Media School, “Desert Radar”, publicat fa un parell de mesos, va mostrar que la diversitat mediàtica a nivell de districte va a la baixa: als anys noranta, hi havia 134 districtes alemanys en els quals només es publicava un diari local, però avui aquesta xifra ha pujat a 187 de 400. La bona notícia: a diferència dels EUA, per exemple, encara no hi ha notícies desertes a Alemanya. En un interessant article, convidats per a epd Medien, els autors de l’estudi, Christian-Mathias Wellbrock i Sabrina Maaß, fan suggeriments concrets sobre com es pot enfortir el periodisme local, fins i tot més enllà de les subvencions del govern.

Aquest text forma part de la sèrie The Best of epd Media a turi2. per Christian-Mathias Wellbrock i Sabrina Maaß / epd medien

En un moment en què les notícies nacionals i internacionals estan més disponibles que mai i l’ús dels mitjans s’està allunyant del contingut local, els informes locals estan guanyant importància paradoxalment. No només la teoria, sinó també els estudis empirics internacionals sovint mostren que un descens del periodisme local pot tenir efectes negatius en el funcionament de la democràcia. A Alemanya també es fa evident una evolució preocupant: el panorama periodístic local està experimentant un canvi profund que es pot descriure com a “desertificació”.

El nostre estudi “Desert Radar”, publicat el novembre de 2024, rastreja l’evolució del nombre de diaris locals econòmicament independents a nivell de districte durant les últimes tres dècades. El desenvolupament és clar i no és sorprenent. El 1992, només hi havia un diari local independent a 134 districtes alemanys. El 2023, aquesta xifra haurà augmentat fins a 187. En relació al total de 400 districtes rurals i ciutats independents que hi havia a Alemanya el 2023, això significa que avui dia només hi ha un diari local independent a gairebé cada segon districte rural (46,75 per cent).

El nombre mitjà de diaris independents per districte va baixar de 2,26 a 1,83 durant el mateix període. Això pot semblar un petit canvi a primera vista, però en realitat significa una pèrdua important de diversitat mediàtica i potencialment també de qualitat periodística a nivell local.

Curiosament, l’estudi mostra diferències regionals significatives en el desenvolupament del panorama de la premsa. L’est d’Alemanya i parts de l’extrem oest com el Sarre i Renània-Palatinat són especialment afectats per la “desertificació”. Hi ha grans àrees on només existeix un diari local independent.

Harmonització dels paisatges mediàtics

A primera vista, pot sorprendre que la disminució de la diversitat periodística sigui més acusada als antics estats federals que als nous. Aquesta aparent paradoxa es pot explicar amb una mirada a la història: el panorama de la premsa als nous estats federals ja estava molt centralitzat i dominat pels mitjans del partit durant l’època de la RDA. Aquests monopolis majoritàriament regionals van ser sovint assumits per editors de la República Federal després de la caiguda del mur de Berlín. Gairebé no es van fundar empreses noves. Després de la reunificació, des del primer moment hi havia menys marge de consolidació i de declivi.

Als antics estats federals, en canvi, hi havia un panorama de premsa més divers, que ara ha esdevingut menys divers a causa de l’augment de la pressió econòmica i els canvis en els hàbits d’ús dels mitjans. Aquest desenvolupament està conduint a una certa convergència dels paisatges mediàtics a l’est i l’oest, a un nivell de diversitat baix i contínuament decreixent.

Davant d’aquesta evolució, sorgeix inevitablement la qüestió de l’impacte sobre el funcionament de la democràcia i la comunitat a les regions afectades. Finalment, el periodisme es considera generalment molt rellevant per a la democràcia. Quan comparem diversos indicadors de democràcia amb dades de distribució del periodisme local, encara no hem trobat cap efecte negatiu sòlid en indicadors com la participació electoral, la polarització política o la gestió del pressupost municipal a Alemanya.

Això sembla contradir estudis internacionals que han mesurat conseqüències negatives per a diversos indicadors relacionats amb la democràcia en països amb deserts informatius pronunciats (especialment als EUA). Una diferència crucial amb aquests estudis en el cas del “radar del desert” és que encara no han sorgit deserts informatius complets a Alemanya, almenys no a nivell de districte. La investigació internacional també indica que el benefici decisiu del periodisme local prové del primer (o de l’últim diari) local i que l’augment del benefici de les publicacions addicionals és significativament menor o fins i tot no mesurable.

En aquest sentit, el moment actual sembla ser el moment adequat per prendre contramesures i evitar una major desertificació del panorama periodístic local, fins al punt de crear autèntics deserts.

Hora d’actuar

En el passat recent, s’han discutit una sèrie de mesures que podrien enfortir el periodisme local sense posar en perill la important independència dels mitjans de l’estat. Aquestes mesures es poden dividir aproximadament en tres categories.

Les mesures per part del proveïdor inclouen:

• Reconeixement de la condició sense ànim de lucre del periodisme, que permetria obtenir beneficis fiscals i facilitar el suport de les fundacions.

• Subvencionar càrrecs periodístics per mantenir i, a llarg termini, millorar els nivells de dotació del periodisme local.

• Finançament de la innovació per donar suport al desenvolupament de nous productes, processos i models de negoci.

Les mesures pel costat de la demanda podrien ser:

• Introducció de vals de consum per a productes mediàtics.

• Incentius fiscals per a la compra de subscripcions a diaris.

• Promoure l’alfabetització mediàtica per permetre als consumidors reconèixer i apreciar el periodisme d’alta qualitat.

Per a la distribució, la promoció d’una infraestructura de distribució digital podria ser eficaç, per exemple en forma d’una plataforma entre proveïdors de contingut periodístic amb accés no discriminatori per als proveïdors i un sistema de recomanació orientat a l’interès públic.

Tanmateix, no és tasca de la política sola portar el periodisme local cap a un futur estable. Malgrat la difícil situació general, també hi ha exemples encoratjadors de com el periodisme local es pot repensar i implementar amb èxit. Entre ells hi ha models cooperatius. Aquí, la ciutadania es reuneix per agafar i continuar una publicació local en forma de cooperativa o per constituir-ne una.

Les organitzacions sense ànim de lucre, sovint finançades parcialment per fundacions, també poden promoure la diversitat mediàtica a les zones desateses. Alguns mitjans locals estan combinant amb èxit els fluxos d’ingressos tradicionals, com ara les subscripcions i la publicitat, amb nous enfocaments com ara el finançament col·lectiu, els esdeveniments i els serveis de consultoria, explorant així models de negoci i ingressos híbrids.

Les xarxes col·laboratives en què els mitjans locals s’uneixen per compartir recursos i infraestructures i dur a terme conjuntament projectes de recerca més grans també són un possible camí cap al futur digital. Finalment, però no menys important, les organitzacions periodístiques consolidades també estan invertint cada cop més en innovacions digitals. Les tecnologies, aplicacions i plataformes resultants permeten produir periodisme local de manera més rendible i distribuir-lo de manera més eficient.

Distribució de notícies locals

Queda clar que aquesta és una tasca de tota la societat. La solució només serà possible mitjançant l’acció concertada de diversos actors: els polítics estan cridats a crear condicions marc adequades que promoguin el periodisme local sense posar en perill la seva independència. Les empreses de mitjans han de trobar maneres innovadores d’adaptar els seus productes i models de negoci a l’era digital mantenint la seva qualitat periodística.

Les empreses tecnològiques poden contribuir a augmentar l’eficiència i a una millor difusió de les notícies locals desenvolupant eines i plataformes favorables a la democràcia i orientades a l’interès públic.

La societat civil pot fer una contribució important mitjançant el suport i el compromís actius. Les institucions educatives tenen un paper clau en la promoció de l’alfabetització mediàtica i la formació de la propera generació de periodistes.

El repte és gran, però la importància del periodisme local per a una democràcia que funcioni fa imprescindible acceptar-lo i, en definitiva, superar-lo.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Hamburg Media School)