No hi ha acord sobre què es considera rural a Espanya. Uns investigadors apunten al fet que són rurals aquelles poblacions que tenen menys de 30.000 habitants i la densitat poblacional dels quals és inferior a 100 habitants per km²; en total, els seus habitants sumen prop de vuit milions, segons dades de l’Institut Nacional Espanyol d’Estadística el cens del 2020, fet que suposa el 15,9% de la població espanyola.

Altres dades ens diuen que la població rural espanyola (aquella que viu fora de les àrees denominades urbanes), en poblacions amb menys de 1.000 habitants i que no reuneixen les condicions urbanístiques mínimes indicades, més la població dispersa.

Finalment, i segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), les zones rurals són zones on més del 50% de la població viu a municipis rurals. Les comunitats rurals són aquelles amb una densitat de població per sota dels 150 habitants/km².

Amb les tres visions damunt la taula, si hem de fer un mapa estatal de  mitjans de comunicació rurals, amb quina ens quedem? No sabem quina ha fet seva la Càtedra de Repte Demogràfic i Despoblació de Next Educació, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic del govern d’Espanya. Però el fet és que s’acaba de publicitar el primer Mapa de la Comunicació Rural a Espanya (interactiu), revisat per la Xarxa de Periodistes Rurals i tot sembla indicar que fa curt a Catalunya.

Qui hi ha a l’esmentada xarxa espanyola? Segons el seu web, la Xarxa de Periodistes Rurals està formada per “professionals de la comunicació que treballen des de fa anys per donar visibilitat al medi rural i a les poblacions”. Declaren que a aquesta xarxa estan convençuts que “sense pobles no hi ha futur”.

Segons es diu en les diferents presentacions que es van fent en diverses ciutats del territori espanyol, el mapa “recull tots els mitjans en funcionament a zones rurals d’Espanya”.  Els 2862 mitjans del mapa interactiu han estat revisats i validats per la Xarxa de Periodistes Rurals. No se’ns diu, però, com han aconseguit elaborar el cens. Per exemple, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local (ACPC) no ha estat consultada i tampoc ningú s’ha dirigit a quasi els dos centenars d’associats amb capçaleres repartides per totes les comarques catalanes.

Per posar només dos exemples. Primer, el Mapa ens diu que les publicacions rurals a la demarcació de Lleida són 5 diaris: 6 digitals i locals: 14 ràdios i 3 televisions. Només em premsa escrita, segons les dades extretes del web de l’ACPC, des del punt de vista rural aquesta demarcació disposa de 2 diaris; 11 publicacions en paper; 78 digitals; 6 emissores de ràdio públiques (la Xarxa) i 8 privades, i 4  televisions. Queden excloses les emissores i repetidors de  la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Segon exemple, segons el Mapa que comentem, a la demarcació de Girona existeixen 5 diaris; 6 digitals i locals; 14 emissores de ràdio i 3 televisions. Segons les nostres dades, a la demarcació gironina hi ha 2 diaris; 1 bisetmanari; 12 publicacions en paper; 81 digitals; 38 emissores de ràdio (incloses les de La Xarxa), 5 emissores de televisió (excloses les de la Corporació).

Deduïm, doncs, amb tota precaució, que el Mapa de la Comunicació Rural a Espanya fa curt pel que fa a la totalitat de mitjans rurals a Catalunya, la qual cosa requerirà una revisió a l’alça i, naturalment, tenir en compte les associacions de premsa local que tenim en el territori, un factor elemental per assegurar la fiabilitat del treball cartogràfic. Els autors accepten que el mapa és “un recurs viu, amb esperit de cooperació, que podrà canviar segons les aportacions i els suggeriments de mitjans, periodistes o qualsevol persona interessada, enriquint i mantenint actualitzada l’eina”. Val a dir que es poden fer aportacions des d’un formulari habilitat a la web.

Tornant novament al contingut de l’estudi, aquest conclou que el panorama mediàtic a Espanya està dominat per vuit grans grups empresarials: Grup Planeta, Mediaset Espanya, Prisa, Unitat Editorial, Godó, Vocento, Henneo i Prensa Ibérica. Amb ells, petits editors locals i professionals independents busquen oferir informació veraç i plural, especialment en mitjans digitals.

Es reconeix que els mitjans locals i hiperlocals operen amb recursos limitats, depenent en gran manera de la publicitat local i institucional. Tot i les dificultats, diuen els redactors del treball, “aquests mitjans estan en creixement a causa de la demanda d’informació propera i representen una oportunitat d’emprenedoria en àrees amb poca representació mediàtica local”.

El mapa s’estructura amb el format següent: nom de mitjà, tipus de mitjà, email, telèfon, web, país, comunitat autònoma, província, comarca, població, adreça, persona de contacte, freqüència, grup editorial i observacions. Els mitjans s’agrupen segons la tipologia: agències, diaris en paper, mitjans digitals, mitjans locals (format paper gratuït setmanal o mensual), ràdios, televisions i publicacions especialitzades.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Red de Periodistas Rurales)