La intel·ligència artificial (IA) generativa és una eina i per si mateixa no és bona ni dolenta, però es nodreix de milions de dades que poden ser incorrectes, imprecisos, falsos i, conseqüentment, els continguts que cregui també ho són si aquests no són corregits.
Cada eina, com passa amb els mitjans de comunicació, té darrere un model de negoci i ideològic i es pot convertir fàcilment en un amplificador de continguts fraudulents.
Amb aquesta premissa al cap, consumir informació sense una mirada crítica ens pot portar a formar-nos una visió totalment tergiversada d’una realitat polaritzada. Com a consumidors i prosumidors –un tipus de client que sorgeix a partir de la digitalització i que és central per a qualsevol negoci– de continguts ens hauríem de sentir interpel·lats a títol individual abans, durant i després de crear, consumir o compartir contingut. Però també sensibilitzar-nos sobre el paper que juga en tot això la IA.
Una pregunta que ens hauríem de fer quan rebem un missatge és si ha estat manipulat o no. Per això, és clau que des de l’etapa escolar ens preocupem per una alfabetització mediàtica que ens permeti assumir un paper més actiu.
Una de les potencialitats –o perills– de la IA és la capacitat d’accelerar la velocitat a què es creen continguts personalitzats, ja que aquestes eines o plataformes permeten automatitzar-ne la difusió, adaptar els missatges i dirigir-los a un perfil concret.
Aquesta capacitat pot ser molt interessant des del punt de vista comunicatiu i periodístic. Alhora, hem constatat una millora contínua del perfeccionisme de les diferents eines a l’hora de crear imatges. Segons l’experta Elena Perrotti :
“Fa només tres mesos, les falsificacions profundes presentaven errors evidents, sobretot a la reproducció d’extremitats, mans i peus. Ara són molt més precises i encara es difonen més ràpid. En particular, la tecnologia ha tingut veritables avenços pel que fa a l’alliberament d’eines per a la sincronització labial i la ‘veu en off’, cosa que fa possible utilitzar mitjans disponibles públicament per clonar veus sense permís”.
Fiabilitat de la informació periodística
El ritme de la regulació legislativa va darrere de la velocitat d’avanç de la tecnologia. Per això, resulta crucial prendre mesures per evitar un mal ús i possibles danys . , prevista per entrar en vigor el 2026. Es defineixen diversos nivells de protecció, com la seguretat i la defensa dels drets fonamentals i la creació d’un ecosistema de confiança.
“L’atenció se centra en els aspectes ètics, legals i tècnics del seu ús, amb la idea de responsabilitzar les empreses de les infraccions de privadesa o de les decisions injustes preses per les seves IA”, assegura el catedràtic de la UPC Jordi Torres a el seu llibre La intel·ligència artificial explicada als humans .
Es necessiten professionals que corregeixin i validin
Com a consumidors de mitjans, hem de conèixer l’existència dels consells de l’audiovisual a nivell autonòmic o de la Plataforma Europea d’Autoritats Reguladores (EPRA) , llocs on es treballa per regular, protegir col·lectius i també on els consumidors poden presentar reclamacions. En paral·lel, mitjans pioners han creat la figura de corresponsal de desinformació, per exemple Marianna Spring a la BBC .
Els mitjans de comunicació que fan un bon periodisme han de verificar les fonts, contrastar la informació i revisar i corregir els continguts emesos per eines de IA. Per tant, són necessaris professionals que corregeixin, retoquin i validin continguts que poden semblar encertats, però que contenen errors.
De vegades els prompts –instruccions, preguntes o textos que es fan servir per interactuar amb la IA– no estan ben descrits o no s’interpreten tal com l’autor vol, de manera que també cal un nivell de coneixement expert. A més, si estem familiaritzats amb la indústria periodística, identifiquem que els algorismes dels cercadors posicionen millor les notícies quan estan redactades i estructurades d’una manera concreta, i per això una gran part dels periodistes utilitzen maneres similars per compondre textos.
En conseqüència, es produeix una estandardització de la informació digital. De la mà dels prompts també va l’algorisme i tenir un coneixement més avançat del seu funcionament ens ajuda a entendre que els resultats que planteja depenen de l’ús que se’n faci.
La IA pot frenar la desinformació?
Hi ha les anomenades granges o fàbriques de contingut, que solen estar impulsades per IA i que gairebé no tenen supervisió humana.
Igual que esmentem anteriorment una de les potencialitats de la IA, ara n’afegim una altra: la verificació d’informació que, a més, és una sortida professional amb demanda creixent. La mateixa IA pot combatre notícies falses i ja hi ha diferents iniciatives que hi posen el focus.
També disposem de ferramentes de IA que permeten agilitzar i millorar certes rutines de treball, a més de facilitar la participació dels lectors. Per analitzar l’abast de l’aplicació de la IA a la tasca diària dels fact-checkers espanyols s’empra l’observació directa i les respostes de les plataformes a un qüestionari elaborat expressament per a aquest treball. De l’anàlisi es desprèn que l’aplicació dels sistemes d’IA al camp de la verificació es concentra principalment a l’àmbit intern amb eines d’ajuda a la verificació, en alguns casos de creació pròpia.
Certament, cada cop més caldrà fer un consum conscient de la informació i l’ús que es decideixi fer de la IA generativa serà clau per a la qualitat dels continguts dels mitjans.
Font: The Conversation (Il·lustració: The Conversation)
The Conversation és una plataforma editorial sense ànim de lucre, sense publicitat ni altres interessos comercials, d’accés lliure i gratuït, que posa a disposició de mitjans de comunicació i lectors articles divulgatius i anàlisis escrits per la comunitat acadèmica i investigadora.