Amb motiu de les eleccions europees del 9 de juny de 2024, el “Laboratorio de Periodismo” -una iniciativa de la Fundació Luca de Tena- ha publicat un informe revelador sobre l’evolució dels formats i les tècniques de desinformació digital. L’estudi, realitzat entre març i juny de 2024, i publicat ara, constata com la desinformació ha esdevingut un fenomen constant, adaptatiu i altament personalitzat, amb la intel·ligència artificial com a motor central.

Una metodologia basada en l’escolta social.- Els investigadors van crear vuit perfils ficticis en les principals xarxes socials (X, TikTok, Instagram i Facebook), dotant-los de personalitats, interessos i vincles amb diferents països europeus. Això va permetre analitzar de forma directa l’impacte real del contingut desinformatiu en diversos tipus d’usuaris. L’objectiu era entendre com els algoritmes recomanen continguts polaritzadors i com la desinformació s’adapta a les vulnerabilitats de cada perfil.

Els nous formats i actors desinformatius.- L’estudi va identificar 168 continguts desinformatius, entre ells:

• Informació falsa genèrica (22,8%): notícies falses de caràcter general, sovint relacionades amb estafes financeres.
• Continguts radicalitzats (22,8%): missatges més extrems del que correspondria als perfils analitzats.
• Desinformació electoral (12,6%): especialment intensa en perfils catalans i bascos per la coincidència amb eleccions autonòmiques.
• Continguts d’odi i xenofòbia (12%): dirigits especialment a perfils masculins o sensibles a la immigració.

La desinformació, segons aquest estudi de Laboratorio de Periodismo, no només es basa en missatges textuals manipulats, sinó que incorpora elements visuals creats amb IA (imatges, vídeos, infografies), suplantacions d’identitat i estructures de falsa autoritat (com els anomenats “falsos mitjans”).

Xarxes socials: vectors clau de difusió.- Les dades de l’estudi mostren una clara jerarquia en la incidència de la desinformació segons la plataforma:

• X (abans Twitter) concentra el 51,5% dels continguts desinformatius. L’erosió dels mecanismes de moderació i la liberalització de continguts impulsada per Elon Musk han afavorit un ecosistema amb poca supervisió.
• TikTok (20,6%) destaca per l’ús de narratives virals i formats creatius, especialment atractius per a perfils joves.
• Facebook (18,5%) acull desinformació pagada, sovint vinculada a estafes amb criptomonedes.
• Instagram (9,6%) mostra contingut fals, sobretot en àmbits comercials i d’influència.

Tot plegat reflecteix una adaptació dels actors desinformatius a les especificitats de cada xarxa, aprofitant els seus punts febles i les dinàmiques d’interacció.

Conclusions rellevants de l’informe

1. Les “granges de contingut” i els falsos mitjans.- La IA permet generar llocs web falsos que simulen mitjans legítims, utilitzant noms de famosos, notícies impactants o tendències per atreure clics i ingressos publicitaris. Aquest fenomen posa en risc tant els ingressos dels mitjans autèntics com la privadesa dels usuaris.

2. Una desinformació contínua i fora del radar institucional.- Ja no és un fenomen vinculat només a períodes electorals. La “campanya permanent” opera amb una constància alarmant, i les institucions de control sovint arriben tard o són insuficients.

3. La IA com a accelerador del problema.- La IA ha introduït un grau de sofisticació sense precedents: des dels deepfakes fins a les “mentides-comodí” (narratives replicables i adaptables a qualsevol context). La dificultat de verificació augmenta i la capacitat d’engany s’intensifica.

4. Polarització sistemàtica.- Els algoritmes premien el contingut que genera emoció: indignació, por, rebuig. Aquesta dinàmica ha situat la moderació ideològica en una posició residual, alimentant la radicalització de manera transversal, fins i tot entre usuaris no polititzats.

5. Segmentació extrema i personalització dels missatges.- Cada usuari rep desinformació adaptada als seus interessos i pors. Un perfil interessat en el medi ambient rep notícies falses sobre polítiques climàtiques; un altre amb inquietuds sobre la immigració, missatges xenòfobs. Això augmenta l’eficàcia de les campanyes i la seva persistència.

6. Desinformació transnacional i narrativa russa.- Les mateixes mentides circulen per diversos països, adaptades al context local. La desinformació impulsada per actors propers al Kremlin juga un paper central, amb continguts dirigits a debilitar la cohesió europea, polaritzar i deslegitimar governs occidentals.

7. Auge de les estafes financeres.- Un problema creixent, especialment vinculat a criptomonedes. Les tècniques cada cop són més refinades, incloent suplantació de famosos, enginyeria social i publicitat segmentada. Afecta tota mena de perfils i erosiona la confiança en les plataformes.

Reptes pendents i crida a l’acció.- L’informe del Laboratorio de Periodismo posa de manifest la necessitat urgent de mesures coordinades:

• Les plataformes digitals han de reforçar la transparència i la moderació algorítmica.
• Els mitjans de comunicació han de recuperar capacitat financera i prestigi per contrarestar la desinformació.
• Els anunciants han de revisar on apareixen les seves marques.
• Les autoritats públiques i educatives han d’impulsar l’alfabetització mediàtica de la ciutadania.

La desinformació ja no és una amenaça latent, sinó una realitat estructural. Entendre-la, mesurar-la i combatre-la és clau per a la salut democràtica d’Europa i per garantir el futur del periodisme rigorós.

L’estudi “Els nous contorns de la desinformació”, impulsat per la Fundació Luca de Tena i coordinat per la periodista Carmela Ríos, exposa com la intel·ligència artificial i “la motivació econòmica” faciliten la proliferació de la “indústria dels mitjans falsos”, que es nodreixen de publicitat programàtica, pot suposar “una amenaça per a la sostenibilitat dels mitjans tradicionals”. Realment, aquest acurat estudi posa llum sobre la foscor algorítmica i ofereix un treball rigorós i valent davant un dels grans desafiaments del periodisme contemporani.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Laboratorio de Periodismo)