Durant molts anys, els mitjans locals i comarcals van viure obsessionats amb una pregunta: com sobreviure a internet? Ara, quan encara moltes capçaleres continuen intentant consolidar el seu model digital, apareix un nou actor disposat a alterar-ho tot encara més: la intel·ligència artificial generativa.

Els últims estudis internacionals sobre IA i mitjans de comunicació comencen a dibuixar un panorama inquietant. I, curiosament, els principals perjudicats no serien els grans grups globals, sinó precisament els editors més petits, els mitjans comarcals, locals i fins i tot regionals, aquells que sostenen la informació de proximitat i el pluralisme territorial.

La paradoxa és enorme. La IA necessita continguts de qualitat per alimentar-se, però alhora amenaça de deixar sense recursos els qui produeixen aquests continguts.

Els petits perden més

Un informe recent del Centre for Media Pluralism and Media Freedom (CMPF) de l’Open Markets Institute, analitza com les grans plataformes d’intel·ligència artificial obtenen, utilitzen i compensen —o no compensen— els continguts periodístics. I les conclusions són especialment dures per als editors petits.

Segons aquest estudi, el col·lapse del trànsit web derivat de la irrupció de la IA afecta sobretot els mitjans modestos. Els editors petits haurien perdut prop del 60% del trànsit, mentre que els mitjans mitjans retrocedeixen un 47% i els grans grups “només” un 24%.

La diferència no és menor. Per a una gran capçalera internacional, perdre trànsit és greu però assumible gràcies a la marca, els subscriptors, els esdeveniments o la diversificació comercial. Però per a un mitjà local, una caiguda d’aquestes dimensions pot significar directament la inviabilitat econòmica.

I aquí apareix una segona derivada encara més preocupant: els acords de remuneració amb empreses com OpenAI, Microsoft o Perplexity AI beneficien sobretot grans grups editorials internacionals, amb múscul financer i capacitat jurídica per negociar. Els petits, senzillament, queden fora de la taula.

El risc d’una nova dependència

Fa vint anys, molts editors locals van confiar que les xarxes socials els portarien audiència. Durant un temps va funcionar. Però després van descobrir que depenien excessivament d’algoritmes aliens, canviants i opacs. Ara podria repetir-se una història semblant amb la IA.

Les noves plataformes conversacionals cada vegada retenen més temps l’usuari dins del seu propi ecosistema. L’internauta ja no necessita entrar a la notícia original: la IA li resumeix, sintetitza i reformula el contingut. El problema és evident: si l’usuari no arriba al mitjà, el mitjà deixa d’ingressar.

L’Institut Nacional de l’Audiovisual francès, l’INA, ha estudiat precisament aquest fenomen a partir de dades de Similarweb. Les conclusions són molt reveladores. Els diaris regionals francesos agrupats només capturen un 8,6% del trànsit sortint procedent de ChatGPT i altres plataformes conversacionals. En canvi, el diari Le Monde, que manté un acord amb OpenAI, concentra tot sol prop del 26%.

És una pista clara del futur que pot venir: una internet informativa encara més concentrada, on uns pocs actors globals absorbeixin visibilitat, trànsit i recursos.

I Catalunya?

Tot això pot semblar llunyà, però probablement no ho és gens. Catalunya disposa d’un ecosistema de premsa local i comarcal singular a Europa. Capçaleres històriques, setmanaris, televisions locals, emissores municipals i digitals de proximitat continuen fent una feina essencial de cohesió territorial i democràtica. Però també és un ecosistema fràgil.

Molts mitjans locals catalans viuen amb estructures mínimes, plantilles reduïdes i una gran dependència de la publicitat institucional o del comerç local. En aquest context, perdre trànsit digital pot tenir conseqüències devastadores. A més, la IA introdueix un altre factor delicat: la invisibilització progressiva de la marca local.

Si les plataformes conversacionals ofereixen respostes sense citar adequadament l’origen de la informació, el lector deixa de saber qui ha fet realment la feina periodística. I això és especialment greu en el periodisme de proximitat, on la confiança en la capçalera continua sent un valor fonamental i una característica molt rellevant.

Els deserts mediàtics també poden arribar aquí

Un altre fenomen que ja s’està observant a Europa és l’aparició de deserts mediàtics locals. La xarxa alemanya de periodisme d’investigació Netzwerk Recherche ha estudiat què va passar després del tancament de l’edició impresa del diari regional Ostthüringer Zeitung a la ciutat de Greiz. El buit informatiu no va quedar buit gaire temps: el van ocupar publicacions gratuïtes, de baixa qualitat periodística i, en alguns casos, pròximes a l’extrema dreta local.

La lliçó és important. Quan desapareix el periodisme professional de proximitat, altres actors ocupen ràpidament l’espai. No sempre amb criteris periodístics. No sempre amb voluntat de servei públic i, sovint, alimentant polarització, desinformació o propaganda.

És un risc que també hauríem de prendre’ns seriosament a Catalunya. Especialment en municipis petits o zones interiors on els mitjans locals ja treballen al límit.

El cas de les televisions locals

La situació encara és més delicada en el sector audiovisual local. A França, la televisió local TéléGrenoble ha entrat en liquidació judicial després que les administracions públiques retiressin el seu suport econòmic. La cadena, creada fa 21 anys i amb nou treballadors, busca ara comprador. El cas arriba poc després d’altres dificultats similars en televisions locals franceses.

La història recorda fins a quin punt molts mitjans de proximitat europeus continuen depenent de l’equilibri entre servei públic, suport institucional i viabilitat comercial. Quan una d’aquestes peces falla, el sistema trontolla. I és inevitable pensar en el panorama català. Les televisions locals agrupades al voltant de La Xarxa han estat durant anys un model singular de cooperació territorial i producció compartida. Però també conviuen amb pressions pressupostàries constants i amb una fragmentació publicitària creixent.

El gran debat que tot just comença

La gran pregunta és si Europa reaccionarà a temps. Perquè, en realitat, el debat ja no és només tecnològic. És democràtic. Qui pagarà el periodisme que alimenta la IA? Com es compensarà els creadors de continguts?
Què passarà amb la informació local? I com es preservarà el pluralisme mediàtic en un ecosistema cada vegada més concentrat?

Durant anys es va dir que internet democratitzaria la informació. Però el risc actual és que la IA acabi concentrant encara més el poder informatiu en molt poques mans. I potser el més preocupant és que el problema no afectarà primer els grans diaris globals, sinó els petits mitjans comarcals i locals que expliquen cada dia la vida quotidiana dels barris, pobles i comarques. Precisament aquells que, freqüentment, sostenen la democràcia més propera.

I, encara més, aquests mitjans nostrats tenen la virtut de la confiança, una qualitat fonamental que implica la creença ferma en la integritat i la fiabilitat del seu periodisme.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: apu.uy)