La incorporació de la intel·ligència artificial a les redaccions ja no és una hipòtesi de futur. És una realitat que avança a velocitats diferents segons els mitjans, les especialitats periodístiques i els recursos disponibles. Ara bé, més enllà dels discursos sovint apocalíptics o excessivament optimistes que acostumen a envoltar aquesta tecnologia, continua essent necessari observar què està passant realment dins les redaccions i, sobretot, com ho perceben els mateixos professionals.

En aquest context resulta especialment interessant el treball “AI in the Newsroom: A Case Study of Investigative Journalists in Spain”, signat per Marta Sánchez Esparza (Universitat Rei Juan Carlos) i Santa Palella Stracuzzi (EAE Business School,) i publicat enguany a l’Online Journal of Communication and Media Technologies. L’estudi se centra en un àmbit particularment sensible del periodisme, el d’investigació, i analitza com els professionals espanyols valoren la irrupció de la intel·ligència artificial en les seves rutines de treball, quines oportunitats hi detecten i quins riscos consideren més rellevants.

Les autores parteixen d’una constatació que ja apareix en nombrosos treballs acadèmics recents: la IA està modificant les funcions periodístiques, els perfils professionals i les competències requerides. Tanmateix, remarquen que el cas del periodisme d’investigació presenta singularitats pròpies. Es tracta d’una especialitat on la verificació, la interpretació contextual, la recerca de fonts i la capacitat de detectar irregularitats continuen depenent en gran mesura del criteri humà.

Una enquesta entre membres de l’Associació de Periodistes d’Investigació

La recerca adopta una metodologia quantitativa i transversal basada en una enquesta dirigida als membres de l’Associació de Periodistes d’Investigació (API) d’Espanya. Hi van participar 35 professionals d’un total de 62 associats, una mostra que representa més de la meitat del col·lectiu. El qüestionari, format per 41 preguntes de diferent tipologia, va permetre recollir dades sobre les tecnologies utilitzades, les tasques automatitzades, la percepció dels riscos laborals derivats de la IA i les iniciatives de formació desenvolupades pels mateixos professionals.

L’objectiu principal era determinar fins a quin punt la intel·ligència artificial està alterant els perfils laborals dels periodistes d’investigació i identificar quines competències emergents es consideren necessàries per adaptar-se al nou escenari.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és que les autores no observen una substitució directa dels periodistes per sistemes automatitzats. El que detecten és una transformació progressiva de funcions i responsabilitats que obliga els professionals a incorporar noves habilitats sense renunciar als fonaments clàssics de l’ofici.

Automatització, sí; desaparició de perfils, no

Els resultats mostren que les eines d’intel·ligència artificial ja s’utilitzen per facilitar diverses fases del procés informatiu. Entre les aplicacions més habituals apareixen l’anàlisi de dades, la localització d’informació rellevant, l’organització documental i determinades tasques de suport a la producció periodística.

Aquesta automatització permet reduir temps en processos repetitius i gestionar volums de dades que serien pràcticament inabastables per a un professional treballant en solitari. No obstant això, els enquestats consideren que la tecnologia no pot substituir elements centrals del periodisme d’investigació com ara la interpretació dels fets, l’establiment de relacions de confiança amb les fonts o la capacitat de contextualitzar adequadament la informació obtinguda.

De fet, una de les conclusions més significatives és que els periodistes perceben la IA més com una eina complementària que no pas com un substitut professional. Les autores observen que els nous sistemes contribueixen a redefinir les funcions existents, però no comporten, almenys per ara, l’aparició massiva de nous perfils ni la desaparició dels tradicionals.

La transformació es produeix sobretot dins del mateix lloc de treball, que esdevé progressivament més tecnològic i més dependent de competències digitals avançades.

L’autoformació, principal resposta del sector

Un altre element rellevant de la investigació és la constatació que bona part de l’adaptació a la IA recau en els mateixos professionals. Segons les dades recollides, l’autoaprenentatge és la via principal mitjançant la qual els periodistes d’investigació estan adquirint coneixements sobre eines d’intel·ligència artificial. Les iniciatives formatives impulsades pels mitjans o per les organitzacions professionals existeixen, però encara no semblen suficients per respondre a la rapidesa dels canvis tecnològics.

Aquest fenomen coincideix amb altres estudis recents desenvolupats a Espanya que també detecten una dependència notable de la formació autodidacta i una certa manca d’estratègies estructurades dins de moltes empreses periodístiques. Les autores interpreten aquesta situació com un indicador de la capacitat d’adaptació dels professionals, però també com un símptoma dels reptes que encara afronta el sector en matèria de capacitació tecnològica.

Les noves competències del periodista d’investigació

La recerca identifica diverses habilitats que adquireixen una importància creixent en el nou ecosistema informatiu. Entre aquestes competències destaquen l’alfabetització digital avançada, la capacitat d’utilitzar estratègicament eines basades en IA, el tractament i interpretació de grans volums de dades i la comprensió dels processos algorítmics que intervenen en la producció i distribució dels continguts.

Paral·lelament, l’estudi subratlla que les competències tradicionals no només mantenen la seva vigència sinó que es reforcen. La verificació, l’anàlisi crítica, la contextualització, el criteri editorial i la interpretació continuen essent considerades funcions essencialment humanes.

Aquesta combinació de coneixements tecnològics i capacitats narratives porta les autores a parlar de l’emergència d’un perfil híbrid. Un professional capaç de treballar amb sistemes automatitzats sense renunciar als principis fonamentals del periodisme.

Entre les oportunitats i les cauteles

L’article també reflecteix una actitud matisada davant la intel·ligència artificial. Els professionals reconeixen les oportunitats que ofereix per millorar l’eficiència de les investigacions, però al mateix temps manifesten preocupacions relacionades amb la fiabilitat dels resultats, la qualitat de les dades, els biaixos algorítmics i la possible dependència excessiva de sistemes automatitzats.

Aquestes inquietuds connecten amb bona part de la literatura acadèmica recent sobre IA i periodisme, que insisteix en la necessitat de preservar mecanismes de supervisió humana i d’assegurar la transparència en l’ús de les eines generatives. La qüestió no és només tecnològica, també afecta aspectes ètics, professionals i organitzatius que poden acabar determinant la qualitat de la informació que arriba als ciutadans.

Una professió que es redefineix

Potser la principal aportació d’aquest treball és que contribueix a allunyar el debat de les visions extremes. Ni descriu una substitució imminent dels periodistes per màquines ni presenta la IA com una simple eina neutra sense conseqüències professionals.

Les dades apunten cap a una redefinició gradual del periodisme d’investigació. Una evolució que obliga els professionals a adquirir noves competències i a adaptar les seves rutines, però que continua situant el factor humà al centre del procés informatiu.

Segons conclouen Marta Sánchez Esparza i Santa Palella Stracuzzi, el futur immediat sembla orientar-se cap a aquest model híbrid en què la intel·ligència artificial assumeix determinades funcions de suport mentre els periodistes mantenen les tasques vinculades a la interpretació, el criteri i la construcció del relat periodístic.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: MagIA.news)