Del somni digital a la realitat local de la premsa (2008–2025)

Del somni digital a la realitat local de la premsa (2008–2025)

Aquesta és una relectura crítica d’un article visionari de Joan-Francesc Fondevila Gascón i la seva vigència avui en la premsa comarcal, segons el meu criteri. Un atreviment.

L’any 2008, l’article “Indústria periodística comarcal: cap a un nou model”, del professor Joan-Francesc Fondevila Gascón, avançava un escenari de transformació profunda per al periodisme local i de proximitat. L’aposta era clara: digitalització, convergència de suports, nous rols professionals i més participació ciutadana. El 2025, m’atreveixo a revisar aquelles previsions a la llum de la realitat actual: què s’ha complert, què ha quedat enrere i què hem construït més enllà del que s’imaginava el professor Fondevila.

Un article avançat al seu temps

Fondevila escrivia des d’un moment d’inflexió: la irrupció d’internet ja alterava el model comunicatiu, però la premsa comarcal i local encara funcionava amb patrons molt tradicionals. L’article plantejava un nou horitzó on els mitjans de proximitat serien més interactius, digitals i adaptats a un lector participatiu i connectat.


No era només una crida a digitalitzar-se, sinó a reformular l’essència del periodisme local, entenent que la proximitat es podia potenciar amb eines digitals, noves narratives i una mirada més oberta a la comunitat. L’aposta era valenta i intuïtiva, però ha trobat un camí ple d’encerts, contradiccions i girs imprevistos.

Tres prediccions encertades

1. Digitalització i presència multiplataforma.- La gran majoria de mitjans locals han fet el salt al digital, i molts combinen avui web, xarxes socials, newsletters, vídeo breu i fins i tot podcasts, especialment en comarques més dinàmiques. S’ha confirmat la idea que el lector vol continguts accessibles, mòbils i adaptats als seus hàbits digitals.

2. Nous perfils professionals.- Fondevila anticipava una reconversió del perfil del periodista comarcal. El 2025, és habitual que una sola persona faci tasques de redacció, edició web, gestió de xarxes, cobertura en directe i captació de públic. Aquesta polivalència, per necessitat i convicció, ja és norma.

3. Centralitat de la proximitat.- Lluny de quedar marginat, el periodisme de proximitat ha trobat en la seva especialització territorial una gran fortalesa. Enmig de la desinformació global, les audiències valoren fonts locals solvents. Aquesta funció de servei i cohesió és un dels valors més reconeguts pels lectors.

El que encara queda pendent

1. Un model econòmic feble.- El 2008 ja es qüestionava la sostenibilitat dels mitjans locals. El 2025, molts continuen depenent en bona part d’ajuts públics, publicitat institucional o acords amb entitats del territori. Tot i alguns experiments reeixits, el nou model de negoci encara no és generalitzat.

2. Innovació narrativa limitada.- Tot i les plataformes digitals, no tots els mitjans locals han apostat per formats innovadors, com visualitzacions interactives, vídeos explicatius, contingut guiat per dades o relats participatius. La digitalització ha estat més tècnica que creativa.

3. Participació ciutadana incipient.- Fondevila anticipava una interacció fluïda amb la comunitat. Avui, malgrat l’ús de xarxes i canals oberts, pocs mitjans estructuren canals reals de participació més enllà dels comentaris. La implicació activa del lector segueix sent un repte.

Les sorpreses del 2025

1. Intel·ligència artificial i automatització.- Cap article de 2008 podia preveure l’impacte de la IA generativa. Avui, molts mitjans locals utilitzen eines d’IA per redactar notes simples, gestionar butlletins o optimitzar SEO. És una eina potent per guanyar eficiència, però obre nous interrogants ètics.

2. Subscripció i membresia.- Els lectors han començat a donar suport directe als mitjans que senten com a propis. Models de membresia, aportacions puntuals o, sobre tot, subscripcions s’estenen, especialment quan els continguts es perceben com útils i amb valor públic.

3. Cooperació entre mitjans.- El 2025 també hem vist xarxes de mitjans locals que comparteixen tecnologia, continguts o recursos, a escala comarcal o supracomarcal. Aquestes aliances permeten guanyar escala i sostenibilitat, sense perdre arrelament territorial.

Mirant endavant. Una visió que encara ens guia

L’article de Joan-Francesc Fondevila (avui president de la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans) va dibuixar un futur que, amb matisos, ha anat prenent forma. Digitalització, transformació professional i rellevància comunitària són fets consolidats. Però la lentitud del canvi estructural, la dependència econòmica i la manca d’innovació real en alguns àmbits fan evident que el “nou model” encara està en construcció.

Més que una realitat consolidada, és una brúixola que orienta l’evolució de la premsa de proximitat catalana. I en aquest sentit, i al meu parer, el text de 2008 manté la seva vigència com a guia crítica i estimulant per als professionals que avui continuen creient en el valor del periodisme de proximitat.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: C.21)