Vivim en un context global de fortes tensions —geopolítiques, econòmiques, de defensa i seguretat, ambientals— al qual la ciutadania europea sembla respondre amb una aposta reforçada per la Unió Europea. L’enquesta d’hivern de 2025 del Parlament Europeu confirma aquest gir amb dades que assenyalen nivells històrics de suport.
Per al periodisme de proximitat a Catalunya, aquests resultats obren una oportunitat: com connectar millor les decisions europees amb l’impacte real en el territori?
Principals conclusions a escala europea:
– El 66 % dels ciutadans de la UE volen que la UE tingui un paper més important en la protecció davant crisis globals.
– El 89 % creu que els estats membres haurien d’actuar amb més unitat.
– El 74 % considera que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE (màxim històric des del 1983).
– Prioritats polítiques: ‘defensa i seguretat’ (36 %) i ‘competitivitat i indústria’ (32 %).
– Valors defensats pel Parlament Europeu: pau (45 %), democràcia (32 %), drets humans (22 %).
Focalització en Espanya
– El 72 % dels espanyols volen una UE amb més pes en crisis globals (per sobre de la mitjana europea).
– El 76 % considera que Espanya s’ha beneficiat de la pertinença a la UE.
– Beneficis prioritaris: creixement econòmic (39 %), oportunitats laborals (27 %), pau i seguretat (26 %).
– Àrees a prioritzar per a reforçar la UE: educació i recerca (40 %), sanitat pública (40 %).
– Només el 14 % dels espanyols esmenta defensa i seguretat com a tema clau (vs. 36 % UE).
– Un 33 % dels espanyols creu que el seu nivell de vida disminuirà en els propers cinc anys.
Què implica això per al periodisme a Catalunya?
Com a ex-president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), crec tenir una mirada privilegiada sobre la premsa local i comarcal catalana. Quines pistes en podem extreure dels resultats anteriors- i, encara que de forma exploratòria, quines implicacions poden tenir per al periodisme a Catalunya?
- Reforç de la cobertura de qüestions europees i de política global
El fet que una majoria sostinguda de ciutadans espanyols –i europeus– demanin un paper més rellevant per a la UE i una actuació més unitària dels estats membres indica que hi ha interès —o almenys expectatives— sobre l’àmbit europeu i global. En el periodisme local i comarcal sovint la mirada espacial és estrictament pròxima (comarca, ciutat, poble, barri). Però aquests resultats suggereixen que incorporar connexions amb el context europeu pot tenir sentit: mostrar com les decisions europees impacten en l’economia local, en la investigació, en la sanitat, en les polítiques d’educació, etc.
Això no vol dir perdre proximitat, sinó enriquir la cobertura: per exemple, un mitjà comarcal podria fer un reportatge sobre com un fons europeu de recerca afecta una universitat local, o com els esforços de competitivitat industrial europeus tenen repercussions per a la indústria de la zona. Ajudaria a situar l’audiència al doble nivell “local + europeu”.
- Temes prioritaris: sanitat, educació, recerca, economia
Les dades indiquen que els espanyols situen l’educació i investigació al capdavant de les àrees on la UE hauria d’actuar (40 %), per davant de la defensa, i que la sanitat pública és també una prioritat (40 %). Per al periodisme local això és un indicador clar que aquests temes importen i han de ser tractats amb profunditat. En el marc de la premsa de proximitat, sovint es dediquen espais a esdeveniments locals, festes, entitats, esport amateur, etc. Però hi ha potència entranyable en donar-hi veu i seguiment continuat a l’educació (escoles, recerca, universitats), sanitat (centre de salut, especialitats, personal mèdic, demografia), economia local (indústria, pimes, digitalització). Fer-ho des d’una mirada que connecti amb polítiques més amples (estatals, europees) pot generar rellevància i vinculació.
- Expectatives i preocupacions de la ciutadania: vida quotidiana, percepció de futur
Tot i l’elevat suport a la UE, un terç dels espanyols creu que el seu nivell de vida disminuirà en els pròxims cinc anys (33 %). Això indica que la preocupació pel cost de la vida, la inflació i el futur immediat continua latent. En l’àmbit local, el periodisme pot apropar-se a aquestes sensibilitats: què està passant a la comarca en termes de cost de vida, habitatge, ocupació juvenil, desplaçament de població? Connectar aquestes històries locals amb el marc europeu —per exemple, com els fons europeus o les polítiques de competitivitat poden incidir en l’economia local— pot donar-hi valor.
- Una oportunitat per al periodisme de solucions i de proximitat
En el context de fatiga informativa i de desconfiança cap a alguns mitjans, el periodisme de proximitat que posa el focus en què es fa, quines opcions hi ha, quines alternatives existeixen, pot ser un aliat. Les dades mostren que la ciutadania vol que la UE impulsi accions (“vol que la UE jugui un paper més important …”) i vol que el seu país se’n beneficiï. Això obre una finestra perquè el periodisme local mostri no només «què va malament» sinó també «què s’està fent» i «què podria fer-se», incloent la dimensió europea, estatal i local. És una bona manera d’activar lectors, generar vincle i aportar servei.
- Comunicació de valors i translació europea al local
Els resultats assenyalen que els valors de pau, democràcia i drets humans continuen sent fonamentals (45 %, 32 %, 22 %). Això situa el marc als mitjans locals: no només tractar problemàtiques locals en clau informativa, sinó també destacar com la proximitat, la participació ciutadana, la transparència i la democràcia local es vinculen amb aquests grans valors. Quan un lector comarcal veu que el seu mitjà local els situa dins d’un marc més ampli de valors europeus, això pot reforçar la rellevància del mitjà.
- Desafiament de recursos i auditories d’interès
Clarament, tots aquests reptes no són fàcils per a la premsa comarcal i local: limitacions de personal, pressupost, especialització, visibilitat. Però els resultats de l’enquesta poden servir de guia per definir prioritzacions i temes que tenen rebuda. És a dir: partint de què la ciutadania dona importància a economia, competència, educació, sanitat, serveis europeus, un mitjà local pot reorientar part del seu contingut de forma estratègica i alineada amb aquestes expectatives.
A manera de conclusions:
L’enquesta d’hivern de 2025 del Parlament Europeu reflecteix un punt d’inflexió: el suport a la pertinença a la UE és històricament alt, i la ciutadania demanda una actuació més unitària dels estats membres i un rol més important per a la UE en la protecció davant de crisis globals. En el cas espanyol, l’èmfasi es posa de forma diferent: l’economia, l’educació i la sanitat són percebuts com a prioritaris, més que la seguretat o defensa, que sí tenen major rellevància a escala europea. Aquestes diferències no són trivials: condicionen com la ciutadania veu el seu lloc en l’Europa del present i del futur.
Per al periodisme a Catalunya —i concretament al nivell local i comarcal— aquests resultats ofereixen pistes interessants: hi ha una audició ciutadana que valora temes que tradicionalment poden haver estat de cobertura menys freqüent en mitjans de proximitat (educació-recerca, sanitat, competència econòmica vinculada a Europa). Hi ha també una finestra per enfortir la connexió entre l’àmbit local i l’europeu, per fer present al lector que “allò que passa al teu poble o comarca té relació amb Europa”. És una oportunitat de parlar de solucions, de processos, de polítiques —no només de problemes.
Si la premsa de proximitat sap jugar amb aquestes línies —temes alineats amb les expectatives ciutadanes, vinculació local-europea, valors clarament expressats, cobertura de futur i vida quotidiana— podrà reforçar la seva rellevància, generar compromís i aportació a la qualitat democràtica local.
En definitiva: no cal fer-se un mitjà “europeu” en sentit estricte, però sí pensar una mica més en gran escala i entendre que les expectatives ciutadanes —tal com mostra l’enquesta— ja no estan confinades a l’àmbit de la comarca: miren cap a Europa, cap al futur, cap a la recerca, cap a l’economia i la sanitat. Com deia el poeta, es fa camí al caminar.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: Parlament Europeu)