El 2025 ha consolidat una tendència que ja es veia venir: mentre molts mitjans continuen perseguint audiències massives i continguts virals, la informació de proximitat ha trobat un espai de creixement en un producte aparentment senzill i antic: el butlletí. No parlem de newsletters temàtiques o de marca personal, sinó de butlletins hiperlocals: continguts que expliquen què passa aquí, al carrer, al barri o al municipi. Informació pràctica i rellevant per a una comunitat concreta.

Aquesta idea –que la informació útil té més valor que la informació abundant– és la base d’un article recent publicat per la International News Media Association (INMA). L’article, signat per Cecilia Campbell, directora de màrqueting d’United Robots (Suècia), mostra com diversos mitjans locals estan desenvolupant butlletins hiperlocals automatitzats que, sorprenentment, aconsegueixen resultats d’interacció molt superiors als productes genèrics. Segons dades citades a l’article, alguns d’aquests butlletins obtenen taxes d’obertura d’entre el 55% i el 68%, percentatges impensables en newsletters generalistes. La clau és la precisió: contingut híper segmentat, enviat només als veïns d’una zona concreta.

La gran aportació del model és que no exigeix grans recursos. Els mitjans que ho apliquen combinen dades públiques (agendes municipals, trànsit, avisos oficials…) amb automatitzacions que generen contingut gairebé en temps real. Si a més s’hi afegeix una mínima supervisió editorial, el resultat és un producte de servei i, sovint, de comunitat.

A diferència d’altres formats digitals, el butlletí hiperlocal no busca “informar sobre el que passa al món”, sinó informar el lector sobre el que li afecta. I això és profundament transformador. Quan la informació és local, deixa de ser soroll per convertir-se en utilitat: quins carrers es tallaran, què es debatrà al ple, quines activitats culturals hi ha aquest cap de setmana, quines convocatòries obertes poden ser d’interès.

Aquesta utilitat genera un cercle virtuós: si el butlletí és útil, es llegeix; i si es llegeix, es fidelitza; i si es fidelitza, pot convertir-se en un producte monetitzable en l’àmbit local. Això obre un camí interessant per als mitjans de proximitat: menys dependència del trànsit web, més dependència de la relació amb la comunitat.

El model, però, no està exempt de reptes, com explica Cecilia Campbell. La hipersegmentació pot fragmentar l’audiència i crear microcomunitats que mai connecten entre elles. I l’automatització requereix rigor: un butlletí hiperlocal no pot convertir-se en un repositori de dades impersonals. Cal criteri editorial, encara que el procés sigui automàtic. Però el debat important és un altre: cal redefinir què entenem per “notícia local”. No sempre és un reportatge extens; de vegades és un avis d’obres o una agenda d’actes. Notícies petites, però significatives.

Segons Campbell, el 2025 confirma que no es tracta de tecnologia, sinó de proposta de valor. Quan la informació és rellevant i ajuda a viure millor al propi entorn, la relació amb el lector canvia. I els butlletins hiperlocals, automatitzats o no, estan demostrant que la informació de proximitat pot ser una de les poques eines capaces de generar confiança i vincle en un ecosistema informatiu cada vegada més dispers.

En un moment en què molts mitjans continuen mirant cap a fora, sembla clar que els butlletins hiperlocals recorden que sovint el futur passa per mirar cap endins: cap a la comunitat.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: Gecko Studio)