La Universitat Pompeu Fabra ha renovat aquest dimarts, 10 de febrer, el seu conveni amb 14 mitjans i empreses del sector informatiu i audiovisual per seguir impulsant conjuntament la Càtedra Futurs de la Comunicació. Nascuda el juliol de 2022, es dedica a examinar les tendències de present i futur del sector, per facilitar la seva adaptació a un panorama comunicatiu en constant evolució. Coincidint amb l’acte de renovació del conveni, celebrat al campus del Poblenou, s’ha presentat el darrer estudi de la Càtedra, que examina les visions dels professionals del sector audiovisual català sobre l’ús de la IA generativa i el seu impacte en aquest àmbit, presentació que recull un resum executiu de la UPF.
Des de la seva posada en marxa fa tres anys, la Càtedra “s’ha consolidat com a espai de recerca, de formació i de diàleg constant amb el sector, amb una clara vocació aplicada”. Així ho ha destacat la rectora de la UPF durant l’acte d’aquest dimarts, on també ha remarcat les importants contribucions que podrà fer d’ara endavant: “La renovació de la càtedra obre ara una nova etapa amb una ambició clara: reforçar el lideratge en recerca aplicada, ampliar l’oferta formativa i convertir-se en un pol d’atracció de talent”. Per a Laia de Nadal, “la Càtedra pot esdevenir un espai de pensament estratègic, de recerca aplicada i de connexió entre talent, coneixement i sector. Per a la rectora, “la càtedra pot ajudar, no només a analitzar els futurs de la comunicació, sinó a ajudar a construir-los, amb criteri, responsabilitat i impacte”.
Mercè Oliva, directora de la Càtedra i del Departament de Comunicació de la UPF, ha posat en relleu com “davant de l’escenari de canvis i reptes, la Càtedra Futurs de la Comunicació vol donar eines al sector de la comunicació per poder-hi donar resposta, a través de la recerca, la creació d’un espai de diàleg i la formació”. Alhora, ha assenyalat algunes de les recerques realitzades per la Càtedra, en especial les investigacions sobre evitació de notícies, els escenaris de futur del periodisme o el manual d’estudis de futur que la Càtedra ha desenvolupat conjuntament amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.
Bona mostra de les aportacions de la càtedra és el seu darrer estudi: “Nous perfils i fluxos creatius: adopció, perspectives i reptes de la intel·ligència artificial generativa en la indústria audiovisual a Catalunya”. N’han exposat els principals continguts Frederic Guerrero-Solé, catedràtic del Departament de Comunicació de la UPF, i Àlex Valverde-Valencia, investigador d’aquest mateix departament.
Com han explicat Guerrero-Solé i Valverde-Valencia, aquest estudi ha examinat l’impacte de la IA generativa al sector audiovisual a partir d’entrevistes a una mostra representativa de vint-i-sis professionals de l’ecosistema audiovisual català, corresponents a una gran diversitat de perfils professionals. A partir de les entrevistes, s’ha analitzat l’impacte de la IA generativa sobre les cinc dimensions següents: la percepció de la tecnologia i del seu impacte, la transformació de les dinàmiques de treball, els riscos, reptes i oportunitats associats a la transformació, les qüestions ètiques, socials i la sostenibilitat i les perspectives de futur de la indústria de l’audiovisual a Catalunya en relació amb la IA.
L’estudi conclou que el sector audiovisual es troba en una fase d’exploració de la IA generativa, per valorar com pot ajudar a millorar la competitivitat i com pot canviar els fluxos de treball. En el context actual, conviuen dues tendències: d’una banda, la tecnologia permet optimitzar processos i ofereix a equips reduïts la capacitat d’assumir projectes complexos, però alhora la seva implementació efectiva requereix un “treball invisible” i una “corba d’aprenentatge”. L’estudi també remarca que els perfils professionals estan evolucionant cap a rols més transversals, on les denominades competències “toves” (treball en equip, capacitat de diàleg, empatia…) guanyen pes davant de les purament tècniques. També s’estan prioritzant cada vegada més les tasques d’ideació i creatives, davant de la devaluació de les tasques d’execució tècnica o operativa.
També s’adverteix del risc d’una certa estandardització visual, propiciada per l’ús dels mateixos algoritmes, i com això cada vegada posa més en valor la singularitat de la creativitat humana. El talent humà se situa com a variable determinant per integrar la innovació sense perdre l’autenticitat que defineix la indústria. Finalment, l’informe també posa en relleu que la velocitat del canvi tecnològic dificulta la planificació estratègica a llarg termini i que, si bé la majoria de professionals es mostra preocupat pels biaixos i estereotips que implica l’ús de la IA, així com pels drets de propietat intel·lectual i la sostenibilitat mediambiental, manquen propostes pràctiques per abordar aquestes consideracions ètiques.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: El Bloc de l’Estanis)