En temps d’hiperconnectivitat, concentració mediàtica i fluxos informatius governats per algoritmes, tornar a definir què entenem per independència periodística pot semblar una obvietat. Però no ho és. En l’àmbit de la proximitat, aquesta definició pren un sentit especialment tangible: un mitjà independent és aquell que opera lliure d’ingerències indegudes —polítiques o econòmiques— per preservar la seva llibertat editorial i garantir el pluralisme informatiu, amb un únic objectiu central: servir l’interès públic amb rigor professional i compromís ètic.

Les salvaguardes que habitualment s’associen a aquesta independència són conegudes i, en bona mesura, compartides en el marc regulador europeu -per exemple, la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA): autonomia editorial real, transparència en la propietat, protecció de les fonts i un model de finançament estable i clar —inclosa la publicitat institucional— que no comprometi la línia informativa. Però aquestes garanties, més enllà de la norma, adquireixen tot el seu valor quan es concreten en l’àmbit local, on la proximitat amb els actors socials i institucionals posa a prova, cada dia, la credibilitat dels mitjans.

Un episodi recent ho il·lustra bé. L’associació radiofònica independent Prun-net, amb seu a Nantes, feia pública una crida signada per diversos mitjans locals coincidint amb la proximitat d’eleccions municipals. El missatge era tan simple com contundent: donar suport als mitjans independents no és una despesa sectorial, sinó una inversió democràtica. La iniciativa reflecteix l’existència en aquella àrea metropolitana d’un ecosistema dens —prop d’una cinquantena de capçaleres, emissores i webs informatives no públiques, que garanteixen informació plural i arrelada al territori.

Aquesta funció no és aliena a la realitat de Catalunya, on els mitjans de proximitat agrupats (premsa, ràdiom tv i webs), entre d’altres, a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal desenvolupa un paper comparable: informar sobre l’actualitat social, econòmica i cultural immediata; visibilitzar iniciatives comunitàries; i donar veu a ciutadans, entitats i empreses que rarament tenen presència en l’agenda de les grans capçaleres. Des del periodisme d’investigació fins al de solucions, aquests mitjans exerceixen de contrapès cívic i contribueixen a reforçar la identitat local en un entorn saturat de desinformació.

El debat sobre el seu valor democràtic no és només intuïtiu; també té suport empíric. L’analista David Médioni, en un estudi per a la Fondation Jean-Jaurès (aquesta fundació és un think tank francès associat al Partit Socialista), sosté que els territoris amb mitjans locals vius registren majors nivells de participació electoral, cohesió social i implicació ciutadana. La relació inversa també es constata: l’erosió del teixit informatiu local acostuma a anar acompanyada d’abstenció, desconfiança i empobriment del debat públic.

En un paisatge mediàtic cada cop més polaritzat i dominat per grans grups globals i plataformes digitals, el mitjà local independent apareix així com un dels pocs actors capaços de mantenir el vincle directe amb el territori. És qui fa existir allò local —allò que no escala en volum ni en audiència, però que estructura la vida quotidiana— i qui preserva espais de deliberació col·lectiva.

Això no el fa immune a les tensions. Les pressions econòmiques, la transició digital o la fragilitat dels models de negoci obliguen a pensar en formes de suport públic i privat que en garanteixin la viabilitat sense comprometre’n l’autonomia editorial. La responsabilitat institucional passa, doncs, per reconèixer-los com a infraestructures democràtiques i no només com a agents sectorials.

Perquè, en definitiva, quan parlem de mitjans locals independents no parlem només de periodisme. Parlem de qualitat democràtica, de cohesió social i de capacitat d’una comunitat per explicar-se a si mateixa. I en aquest context, la idea expressada des de Nantes adquireix un ressò universal: donar suport a aquests mitjans no és subsidiar una activitat econòmica; és invertir en democràcia.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Prun-net)