La irrupció de la intel·ligència artificial en el periodisme no hi ha dubte que ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en una realitat tangible, encara que desigual. L’informe Artificial Intelligence and Journalism: Practices and Training in Portugal, elaborat per l’Observatório da Comunicação (OberCom) amb la col·laboració de CENJOR i publicat aquest mes, és una de les primeres aproximacions sistemàtiques a aquesta transformació des de la pràctica professional. I el seu valor principal és precisament aquest: no especula, sinó que observa què està passant. Cal puntualitzar que l’OberCom és una organització sense ànim de lucre que té un mandat clar per documentar i analitzar el panorama mediàtic a Portugal en un sentit ampli, centrant-se en l’anàlisi i el suport de polítiques públiques, empreses del sector i recerca acadèmica en ciències de la comunicació.

El punt de partida de l’estudi de l’OberCom és clar. Davant l’acceleració de l’ús d’eines d’intel·ligència artificial —especialment les generatives—, els autors es proposen entendre com s’estan integrant en el dia a dia de les redaccions, quina percepció en tenen els periodistes i, sobretot, quin paper hi juga la formació. No és una pregunta menor. En un context de canvi tecnològic accelerat, saber si el sector està preparat és gairebé tan important com saber si la tecnologia funciona.

Per respondre-hi, l’informe es basa en una enquesta online realitzada entre desembre de 2025 i febrer de 2026 a periodistes en actiu a Portugal. El nombre de respostes —203, de les quals 177 completes— no busca tant la representativitat estadística com una fotografia fiable i qualitativa del moment. La mostra és diversa, amb presència de professionals de diferents edats, trajectòries i tipus de mitjà, incloent-hi un pes rellevant de periodisme local i regional. Aquest detall no és menor, perquè sovint és en aquests àmbits on les transformacions tecnològiques arriben amb més retard o amb menys recursos.

El que emergeix de les dades és una realitat que, en part, confirma intuïcions però que també aporta matisos. La intel·ligència artificial ja és present a les redaccions portugueses, i no de manera anecdòtica. Una majoria clara de periodistes declara haver-la utilitzat recentment, i una part significativa en fa un ús habitual. En aquest sentit, la IA s’ha incorporat com una eina més en la gestió de la feina diària, especialment en contextos de pressió productiva.

Ara bé, aquesta adopció no es viu de manera acrítica. Si bé una àmplia majoria dels enquestats considera que la IA contribueix a augmentar la productivitat, també apareixen preocupacions rellevants vinculades a la qualitat de la informació i a les implicacions ètiques. L’informe no dramatitza ni exagera aquests riscos, però tampoc els minimitza: els situa com a part inseparable del procés d’adopció tecnològica. En aquest sentit, el relat que en surt és més aviat el d’un sector que experimenta, prova i s’adapta, però que ho fa amb una certa consciència dels límits.

Potser el punt més clar —i alhora més preocupant— que posa sobre la taula l’estudi és el de la formació. Malgrat l’extensió de l’ús de la IA, la majoria de periodistes no està seguint cap tipus de formació específica en aquest àmbit, i en molts casos les mateixes empreses tampoc no l’ofereixen. Aquesta desconnexió entre pràctica i capacitació és un dels eixos centrals de l’informe. De fet, una part significativa dels professionals declara haver après a utilitzar aquestes eines de manera autodidacta, cosa que reforça la idea d’una adopció ràpida però poc estructurada.

Aquest desequilibri té conseqüències. Si la tecnologia avança més ràpid que els mecanismes de formació i reflexió, el risc no és només tècnic, sinó també professional. Per això, els mateixos periodistes identifiquen la necessitat de reforçar la formació, tant des de les institucions educatives com des de les empreses, i reclamen espais per a l’aprenentatge pràctic i aplicat.

Tot i aquestes mancances, la tendència de fons és clara. La gran majoria dels enquestats preveu que l’ús de la intel·ligència artificial augmentarà en el futur immediat. No es tracta, doncs, d’una moda passatgera, sinó d’un procés de transformació en curs. El que està en joc no és tant si la IA formarà part del periodisme, sinó com ho farà i en quines condicions.

En aquest sentit, un dels mèrits de l’informe és que evita conclusions grandiloqüents. No hi ha una tesi tancada ni receptes universals, però sí una idea de fons molt nítida: el periodisme portuguès —i, per extensió, probablement també altres sistemes mediàtics comparables— està avançant en la incorporació de la IA de manera desigual, amb més velocitat en l’ús que no pas en la seva assimilació estructural. Dit d’una altra manera, la pràctica va per davant de la reflexió.

Aquest punt és especialment rellevant si es té en compte el perfil del sector que dibuixa l’estudi, amb una presència notable de professionals amb llarga trajectòria. Lluny de ser un fre, aquest factor pot ajudar a explicar per què l’adopció de la IA es produeix amb una combinació de pragmatisme i cautela. (L’informe es pot llegir sencer en aquest link)

D’altra banda i ja en un pla més institucional, la iniciativa d’OberCom convida també a una comparació amb el nostre entorn. L’Observatório da Comunicação portuguès actua com un veritable observatori del sistema mediàtic, amb una clara vocació de servei i de producció de dades útils per al sector. Evidencia que no és un institut vinculat a una universitat, com pot ser, en el cas català, l’INCOM-UAB —l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona— que respon a una lògica més acadèmica, amb una producció investigadora més àmplia i teòricament orientada.

Ara bé, no es tracta tant de models oposats com de funcions complementàries. Mentre OberCom posa l’accent en la diagnosi aplicada i en la lectura operativa del sistema, l’INCOM-UAB aporta una mirada més estructural i interdisciplinària. En un moment de transformació com l’actual, marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial, aquesta combinació de perspectives pot resultar especialment necessària.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Cenjor)