Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ (publicat anteriorment a l’Observatori de la Comunicació de Catalunya)

Hi ha projectes que, sense fer gaire soroll, acaben dibuixant cap on es mou realment el periodisme. JEMILE (Journalism Education Enhancing Media and Information Literacy in Europe) n’és un d’aquests. Un nom llarg per a una idea que, en el fons, és força simple i cada vegada més urgent: si volem bons periodistes, hem de començar per una millor alfabetització mediàtica.

El projecte, finançat pel programa CERV (Citizens, Equality, Rights and Values) i coordinat per la universitat finlandesa Haaga-Helia, reuneix institucions de diversos països europeus amb un objectiu compartit: reforçar la formació en alfabetització mediàtica i informativa des de la universitat, amb una mirada molt clara cap a la ciutadania. En aquest mapa europeu hi apareix també la Universitat Autònoma de Barcelona, que hi participa com a soci acadèmic.

I aquest detall no és menor.

La UAB en un espai on el periodisme es redefineix

La presència de la Universitat Autònoma de Barcelona en un projecte com JEMILE encaixa amb una línia que la universitat (i especialment els seus equips vinculats a la recerca en comunicació) fa temps que treballa: entendre que el periodisme ja no es pot ensenyar només des de la tècnica, sinó també des de la capacitat crítica davant la informació.

La participació de la UAB en JEMILE, a més, no és només institucional sinó també clarament acadèmica i de lideratge. El projecte està coordinat a la universitat per la professora Nereida Carrillo, investigadora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura i especialista en desinformació i alfabetització mediàtica.

La seva implicació situa la UAB en una posició activa dins el consorci europeu, no només com a participant sinó com a node de reflexió i transferència. De fet, la universitat ja ha començat a desplegar activitats vinculades al projecte, com jornades amb institucions, reguladors, mitjans i entitats socials, que connecten directament la recerca amb l’ecosistema comunicatiu català.

Aquesta dimensió és especialment rellevant. JEMILE no es queda en l’àmbit acadèmic, sinó que busca incidir en la pràctica real del periodisme i en la relació amb la ciutadania. I aquí la UAB hi aporta una tradició consolidada en l’estudi crític dels mitjans i en la formació de professionals amb capacitat d’anàlisi, un element clau si l’objectiu és —com defensa el projecte— reconstruir la confiança en la informació des de la base educativa.

En un moment en què la desinformació circula amb una velocitat i una sofisticació que fa només uns anys costava d’imaginar, la frontera entre produir continguts i entendre com circulen s’ha tornat molt més difusa. I aquí és on projectes com aquest intenten intervenir. No des de la reacció, sinó des de la formació.

Més que un projecte acadèmic

El projecte europeu JEMILE no és només un programa de recerca ni una suma de tallers universitaris. És, sobretot, una aposta metodològica. La idea de fons és treballar amb el model train the trainers: formar professorat universitari i professionals perquè després aquests multipliquin coneixement en les seves pròpies aules i entorns formatius.

El projecte es desplega en tres grans línies: formació de docents, formació d’estudiants de periodisme i recerca aplicada sobre com millorar les competències mediàtiques en contextos educatius. Tot plegat amb un objectiu que es repeteix en tots els documents del projecte: enfortir la confiança en el periodisme a partir de l’educació crítica.

Però més enllà del llenguatge institucional, el que hi ha al darrere és una idea força clara: si no entenem millor com funciona la informació, difícilment podrem exigir un periodisme millor.

Una resposta europea a un problema global

La crisi de confiança en els mitjans no és un fenomen local ni conjuntural. És estructural i transnacional. I això explica per què projectes com JEMILE tenen sentit a escala europea.

La desinformació no només afecta el consum de notícies; afecta també la manera com els ciutadans participen en la vida pública i com interpreten el debat democràtic. En aquest escenari, la resposta no pot ser només tecnològica o editorial. Ha de ser també educativa. I aquí és on el projecte fa una aposta clara: intervenir en la formació dels futurs periodistes abans que arribin a les redaccions.

Què hi guanyen els estudiants? Per als estudiants de periodisme —i aquí la UAB hi té un paper evident— la participació en iniciatives com aquesta obre una perspectiva interessant. No només per la dimensió internacional, sinó perquè obliga a pensar el periodisme des d’un altre lloc.

No només “com s’explica una notícia”, sinó també:

• com es construeix la confiança informativa
• com es detecta la desinformació abans que es viralitzi
• com es relaciona el periodisme amb l’educació ciutadana
• i quin paper juga el periodista en un ecosistema saturat de missatges

És un canvi de mirada que, en realitat, ja no és opcional.

Una peça més en un trencaclosques més gran

És veritat que projectes com JEMILE no resolen per si sols la crisi de confiança ni la fragmentació del sistema mediàtic. Però sí que apunten cap a una idea que cada vegada pesa més en l’àmbit acadèmic: l’alfabetització mediàtica.

I això implica una transformació que va més enllà de les assignatures o els plans d’estudi. Implica repensar la relació entre universitat, mitjans i ciutadania. La participació de la UAB en aquest espai europeu no és, per tant, només una qüestió institucional. És també una manera d’estar present en un debat que ja no és teòric: és el debat sobre com es formarà —i com s’entendrà— el periodisme en els pròxims anys.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: EUDRES)