El dret a rebre informació veraç i plural és un dels fonaments de qualsevol societat democràtica; tanmateix, entre el reconeixement legal d’aquest dret i la seva aplicació quotidiana hi ha un espai que mereix una atenció permanent. A Espanya disposem de codis deontològics, organismes professionals, investigadors universitaris i institucions que defensen la llibertat de premsa. Ara, una nova iniciativa es proposa reunir esforços i coneixements per observar el funcionament del sistema informatiu des de la perspectiva dels drets de la ciutadania.

Es tracta de l’Observatorio del Derecho a la Información (ObsInfo), una plataforma promoguda per la Fundación Contexto y Acción, amb la participació d’entitats acadèmiques i professionals de la comunicació. Presentada el 4 de novembre, la iniciativa es proposa analitzar el panorama mediàtic espanyol, examinar el compliment dels codis deontològics i de la legislació vigent, elaborar informes periòdics i presentar denúncies davant els organismes competents quan detecti possibles incompliments.

La notícia, difosa per El Salto i recollida també pel Col·legi Professional de Xornalistes de Galícia, té un interès que va més enllà de la creació d’una nova plataforma d’estudi. L’ObsInfo vol combinar el coneixement universitari, l’experiència professional i la participació ciutadana per contribuir a una millor protecció del dret a la informació. És una proposta oportuna en un moment en què la qualitat informativa, la desinformació i la transparència dels mitjans ocupen una part important del debat públic.

Universitats i professionals comparteixen projecte

L’ObsInfo reuneix grups de recerca i institucions de diverses universitats, entre les quals hi ha la Complutense de Madrid, la Rey Juan Carlos, la Pompeu Fabra, la de Sevilla i la de Santiago de Compostel·la. També hi participen l’Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació (AE-IC), el Col·legi Professional de Xornalistes de Galícia, l’Associació de Periodistes Bascos (AVP) i el Col·legi de Periodistes Bascos (CVP).

La participació catalana es concreta en el grup de recerca POLCOM de la Universitat Pompeu Fabra, coordinat pel professor Marcel Mauri, que també forma part del consell assessor de l’ObsInfo. Aquest grup universitari estudia les relacions entre el sistema polític, els mitjans de comunicació i la ciutadania, amb especial atenció a qüestions com la desinformació, l’ètica periodística i la rendició de comptes. Al consell assessor també hi figuren Josep Lluís Gómez Mompart, Magis Iglesias, Margarita Ledo, Jesús Ceberio i Carmen Peñafiel. La direcció correspon al periodista Xosé Manuel Pereiro, exdegà del col·legi professional gallec.

La composició de l’Observatori permet reunir experiències i sensibilitats procedents de diferents àmbits del periodisme i de la investigació universitària. Aquesta confluència constitueix un dels atractius del projecte; facilita que els problemes relacionats amb el dret a la informació es puguin abordar des de perspectives complementàries, tant professionals com acadèmiques.

De l’estudi a la defensa del dret a la informació

Els promotors de l’ObsInfo consideren que, malgrat l’existència de legislació europea i de mecanismes d’autoregulació periodística, Espanya presenta mancances en la garantia efectiva del dret ciutadà a rebre informació veraç i plural. A partir d’aquest diagnòstic, l’Observatori es proposa desenvolupar una activitat continuada que permeti conèixer millor la situació i contribuir a corregir les deficiències que es detectin.

Entre les seves funcions destaquen l’elaboració d’informes periòdics sobre l’estat del dret a la informació, la difusió dels treballs dels seus integrants i la presentació de denúncies davant les instàncies corresponents. Aquesta darrera possibilitat amplia l’abast de la iniciativa, ja que incorpora una dimensió pràctica a la feina d’anàlisi i divulgació.

La distinció entre les responsabilitats deontològiques i les obligacions legals serà important en aquesta activitat. Els codis professionals estableixen criteris de conducta per als periodistes; la legislació determina drets i obligacions que poden tenir conseqüències jurídiques. L’Observatori es proposa treballar en aquests dos terrenys, amb l’objectiu de contribuir a una pràctica informativa més respectuosa amb els drets de les persones.

La iniciativa també preveu la col·laboració de la ciutadania, a la qual els promotors consideren destinatària principal d’aquest dret fonamental. És un plantejament que mereix ser destacat perquè situa el debat més enllà de les relacions entre periodistes, empreses informatives i institucions.

La ciutadania, al centre

Quan parlem de llibertat de premsa, sovint pensem en la independència dels periodistes, les pressions polítiques o econòmiques sobre les redaccions i les dificultats que afronten les empreses informatives. Són qüestions essencials, però convé recordar que la llibertat d’informació també protegeix el dret de les persones a conèixer els assumptes d’interès públic i a disposar d’elements suficients per formar-se una opinió pròpia.

Aquesta dimensió ciutadana adquireix una rellevància especial en l’actual ecosistema comunicatiu. La informació periodística conviu amb continguts comercials, missatges institucionals, propaganda, xarxes socials i materials generats mitjançant intel·ligència artificial. Les fronteres entre aquests continguts no sempre resulten prou clares per als receptors; d’aquí la importància de disposar d’instruments que contribueixin a identificar les bones pràctiques informatives i a promoure la transparència.

La defensa del dret a la informació no implica limitar la pluralitat d’opinions ni uniformitzar els criteris editorials. Ben al contrari, una societat democràtica necessita mitjans diversos, amb línies editorials diferenciades i capacitat per interpretar l’actualitat des de perspectives pròpies. Allò que els codis deontològics exigeixen és responsabilitat en el tractament dels fets, contrast de les informacions i respecte pels drets de les persones.

Una aportació al sistema d’autoregulació

L’aparició de l’ObsInfo s’inscriu en un panorama en què ja existeixen organismes dedicats a la defensa de l’ètica periodística. A Espanya funciona la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme, vinculada a la FAPE; a Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya, impulsat pel Col·legi de Periodistes, acumula una llarga experiència en l’examen de reclamacions relacionades amb el compliment del Codi Deontològic.

La nova plataforma pot complementar aquesta feina amb una perspectiva més àmplia sobre el funcionament del sistema informatiu. La participació d’universitats, grups de recerca i organitzacions professionals ofereix la possibilitat de relacionar l’estudi de les pràctiques periodístiques amb qüestions com el pluralisme, la transparència, la legislació i les condicions en què es produeix i es distribueix la informació.

També és interessant la voluntat de fer públics els resultats de les investigacions i facilitar-ne el coneixement entre la ciutadania. Els informes i les anàlisis poden contribuir al debat professional, però també poden ajudar els lectors, oients i espectadors a comprendre millor com funciona el sistema mediàtic i quins drets els corresponen.

La creació de l’ObsInfo és una bona notícia per al periodisme espanyol. Sumar esforços entre universitats i organitzacions professionals, compartir coneixement i situar el dret de la ciutadania a la informació al centre de l’activitat constitueix una aportació valuosa. Caldrà seguir amb interès els primers treballs de l’Observatori i les iniciatives que desenvolupi; especialment, la seva capacitat per acostar aquest debat a una societat que necessita informació de qualitat per exercir plenament els seus drets democràtics.

ESTANIS ALCOVER i MARTÍ / EL Bloc de l’Estanis – Comunicació 360º – (l·lustració: Bh)