L’informe “El Estado de la Comunicación en España 2025 (ECE 2025)”, impulsat per Dircom, s’ha consolidat com una radiografia precisa del moment que viu la professió. Les seves conclusions permeten veure amb claredat fins a quin punt la comunicació ha guanyat centralitat dins les organitzacions i quins reptes esperen els professionals que la dirigeixen. Però sobretot, serveix per entendre què cal fer per mantenir aquesta rellevància i transformar-la en influència estratègica. Segons les dades que recull l’estudi, més de la meitat dels directors de comunicació —un 54%— reporten directament al CEO, i un de cada tres ja forma part del comitè executiu. Aquesta dada té un valor simbòlic i pràctic alhora: confirma que la comunicació ja no és només un servei intern, sinó un element estructural de la gestió empresarial. Alhora, és un avís: ser a la taula no garanteix que la veu del comunicador tingui pes si no es parla el llenguatge de l’estratègia i dels resultats. La presència al comitè ha d’anar acompanyada de capacitat d’influència i de coneixement profund del negoci.

Una altra dada que reforça aquesta idea és que tres de cada quatre CEOs valoren la funció de comunicació amb nota alta o molt alta. És un senyal de confiança que, si es gestiona bé, pot convertir-se en una oportunitat per consolidar pressupostos, ampliar equips i obtenir més autonomia. Però aquesta confiança comporta responsabilitat: quan la direcció general entén la comunicació com una peça clau, també espera resultats tangibles, coherència de missatge i aportació de valor en la gestió de la reputació, la cultura i les crisis.

L’informe de Dircom assenyala també els grans reptes de futur: la gestió ètica i efectiva de la intel·ligència artificial encapçala la llista, citada per prop del 80% dels professionals. És un repte transversal que afecta la producció de continguts, l’anàlisi de dades i la relació amb els públics. La IA pot multiplicar la productivitat, però també pot erosionar la credibilitat si s’utilitza sense criteri o transparència. D’aquí la necessitat que els comunicadors es formin en l’ús responsable d’aquestes tecnologies, en el coneixement dels seus límits i en la redacció de protocols interns que assegurin un ús ètic i traçable. Adoptar la IA no és només una qüestió d’eficiència, sinó de governança i confiança.

Les prioritats de futur identificades per l’ECE 2025 també són reveladores: la majoria dels dircoms assenyalen la necessitat de reforçar l’estratègia i la coordinació de la comunicació (38%), seguida de la gestió de la marca i la relació amb el consumidor (31%) i de la comunicació online i les xarxes socials (30,7%). Aquest ordre de prioritats mostra que la professió comença a superar la fase purament operativa —centrada en la producció de continguts i en la gestió de canals— per situar-se en l’àmbit de la planificació i la visió global. És, en certa manera, el retorn a l’essència: comunicar és pensar abans de parlar. I la integració amb altres àrees, com màrqueting o recursos humans, serà fonamental per assegurar coherència i impacte.

Els recursos i pressupostos es mantenen estables o a l’alça: el 36% dels enquestats ha vist créixer els seus comptes, i gairebé la meitat els ha mantingut. Només un 17% ha patit retallades. En un context econòmic incert, aquesta dada és encoratjadora i demostra que la comunicació és percebuda com una inversió, no com una despesa. Però la contrapartida és clara: cal demostrar retorn. Els equips de comunicació hauran d’aprendre a quantificar el seu impacte amb indicadors clars —reputacionals, de confiança, d’eficiència interna— i a traduir la seva feina en valors mesurables. Sense dades, la influència s’esvaeix.

Pel que fa als equips humans, el 87% de les organitzacions manté o incrementa la plantilla, i gairebé un terç admet haver crescut. Això suggereix una consolidació del sector i un reconeixement de la seva importància. El perfil dominant continua sent femení (67,7%), amb una edat mitjana entre 46 i 55 anys i un nivell alt de formació: prop del 63% té estudis de postgrau o màster. Es tracta, doncs, d’una professió madura, amb gran experiència i qualificació, però que alhora necessita renovar-se i diversificar-se per integrar nous perfils digitals i analítics. Les competències en dades, IA, storytelling multimèdia o sostenibilitat ja no són opcionals: són la nova base de l’ofici.

Més enllà de les xifres, l’informe llança un missatge clar: la comunicació s’ha convertit en un actiu estratègic. Les organitzacions que ho entenen tendeixen a gestionar millor la seva reputació, a anticipar crisis i a consolidar cultures corporatives sòlides. Les que encara veuen la comunicació com una funció accessòria corren el risc de desconnectar-se dels seus públics. Per això, els professionals han de fer un pas endavant: entendre les dades com a brúixola, la IA com a aliada i la narrativa com a eina per connectar valors i objectius.

En definitiva, l’ECE 2025 dibuixa un escenari optimista però exigent. Els professionals de la comunicació disposen d’una finestra d’oportunitat per demostrar que el seu paper va molt més enllà de la difusió de missatges: és una funció que crea sentit, cohesiona i dona direcció. Però per mantenir aquesta posició privilegiada cal actualitzar competències, participar en la presa de decisions i, sobretot, aportar una mirada que integri negoci, reputació i valors. En un temps en què la confiança és el recurs més escàs, la comunicació —ben gestionada, ètica i estratègica— pot ser el millor actiu de qualsevol organització.

L’estudi complet es pot descarregar a https://dircom.org/ece-2025.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: Dircom)