El sindicat de mitjans locals bascos ha lliurat aquest any quatre guardons: el millor contingut ha estat per a Guka, la millor portada per a Guaix, el millor audiovisual per a ràdio Anxeta i el premi Navarra per a Pulunpe. A més, els assistents a l’acte de lliurament dels premis van tenir l’oportunitat d’analitzar els reptes dels mitjans bascos locals i compartir les seves reflexions; de fet, diversos experts han ofert conferències.

Diferents professionals van tenir, doncs, l’oportunitat d’analitzar els reptes dels mitjans bascos locals i compartir les seves experiències i reflexions. Jon Sarasua, coordinador del projecte Euskararen Gogoetagune, Lurdes Etxezarreta i Xabi Gartzia, membres del Consell Nacional d’AEK, van ser els encarregats d’analitzar els reptes de la premsa basca de proximitat.

Sarasua va ser el primer a prendre la paraula, i sota el títol 4.2: Estratègia de l’EHM, va parlar de la feina que s’està fent dins del projecte Basque Thought Center (centre de recerca interdisciplinari de primer nivell per a l’estudi de la cognició, el cervell i el llenguatge) i del paper que reconeixen els mitjans en aquesta tasca. De fet, consideren que els mitjans de comunicació locals són estratègics en el camí que ha de seguir el basc en els propers 25 anys, tenint en compte que el basc, a diferència de la majoria d’escales, té l’oportunitat de prendre el lideratge a escala regional. I en aquest sentit, ha explicat quins són els eixos del que s’ha anomenat estratègia multimèdia regional. “No n’hi haurà prou amb fer el que hem fet fins ara; als anys 80 hi havia una aposta clara a favor d’ETB, però mirant endavant cal un canvi de matriu en el sector mediàtic basc, perquè tot està molt més fragmentat”. Va dir que els grups de mitjans de comunicació en basc poden prendre el lideratge de la comunicació regional, “un lideratge clar a les regions bascoparlants, i un lideratge important en les que no són tan basques”, i ha posat com a exemple la capçalera Goiena.

En línia amb una idea que Sarasua ha destacat més d’una vegada, Etxezarreta i Gartzia de l’AEK també van afirmar en la seva xerrada que seguir fent les coses de la mateixa manera no és una opció. Avui l’AEK farà 50 anys, i en tots aquests anys ha viscut una transformació constant que ha estat imprescindible per poder adaptar-se al context dels temps. Han tingut la capacitat d’aprofitar les condicions polítiques i les capacitats internes, i avançar.

Van dir també que havien aprofitat els canvis com una oportunitat, i van detallar-ne els fets al llarg dels anys: els canvis fets en la naturalesa jurídica de l’associació, els canvis en l’estructura, funcionament, comunicació, etc. Actualment, l’AEK compta amb 97 centres de llengua basca i 41 seus arreu del País Basc, amb prop de 600 socis, i ofereix diversos serveis: ensenya basc, ofereix assessorament lingüístic, serveis de traducció i correcció, projectes de pràctica de la parla, etc. “Un cop aprovat el funcionament i l’organigrama que permetrà donar resposta a les deficiències, estem treballant per posar-les en pràctica. En el camí de decidir-s’hi ha estat fonamental la participació dels socis i l’aportació que ha fet cadascun des del seu paper, i encara que hi ha hagut resistències, també han enriquit el procés”.

Finalment, Jokin Azkue, director de l’HABE (Institut d’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adults), va intervenir en nom del Govern Basc. va destacar la necessitat de renovar els mitjans locals, davant els canvis que s’estan produint a nivell global: “També hi ha canvis en el consum, i les xarxes socials en són un exemple. A la base, però, hi ha la qualitat dels mitjans, sense els quals no es pot promoure el consum”. Va dir que el Govern Basc vol ser un “acompanyant”, i es va adreçar als mitjans locals per col·laborar-hi.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Tokikom)